31 de maig del 2024

L'inici de la Guerra dels Segadors va ser el Corpus de Sang, 7 juny 1640.

 

 
El matí del 22 de maig de 1640, els pagesos revoltats contra els terços castellans després de foragitar els soldats de Sant Andreu  de  Palomar,  alliberen  el 
diputat militar Francesc de Tamarit i altres consellers de la presó de Barcelona.

L'estiu de 1640, per ordre de Madrid, els catalans havien d'hostatjar els terços castellans. Els pagesos, escanyats econòmicament, havien d'aguantar i mantenir uns soldats famolencs i barruts que cometien agressions i violacions. El virrei Dalmau no va aconseguir fer res al respecte i això provocà un clima de tensió irrespirable. A més, el 18 de març el virrei feu empresonar per ordre del rei al diputat Francesc Tamarit –un heroi nacional-, sota acusacions de contrafacció per motiu dels allotjaments, i  els consellers Joan Vergós i Lleonard Serra, per oposar-se als allotjaments obligatoris i les lleves. Les protestes foren violentes. Milers de pagesos armats, portant un crist com a capità, es concentraren a la plaça del Blat davant de la presó ubicada en una torre de la muralla romana i exigiren l’alliberament amb "fermesa".

El virrei, refugiat a les Drassanes reials, ordenà l’alliberament dels representants catalans. Tanmateix, la situació d’opressió per causa de mantenir els terços continuà, igualment com la manca de respecte a les lleis de la terra, i el dia de corpus, conegut com a Corpus de Sang, esclataren els avalots durant els quals fou mort el mateix virrei.

 

Publicació de 'Vibrant' à Facebook

El Congrés aprova definitivament la Llei d'Amnistia

 

>>
  https://www.youtube.com/live/EnvAU9OTR5M?si=mFj7clexdN4GkXFi

Puigdemont i Junqueras estan negociant una Confederació Espanyola, pel blog de Carles Valbuena (vídeo 16 min)

 

 

 

79 - NetInformació ho ha publicat a YouTube el 22 maig 2024

"L'Albert Rivera de Ciudadanos al 2019 deia: "...Inés (Arrimadas)  ya ha terminado su trabajo: ya hay un pacto..."
 
"L'existència d'un pacte entre l'independentisme i l'Estat espanyol ... "
 
No se sap si és un globo sonda o què..., en tot cas que corri.
 
 
Notícies relacionades:
 
 
__

28 de maig del 2024

La justicia británica le concede a Julián Assange una nueva apelación contra su extradición a Estados Unidos

 
 
Amb data 20 de maig'24, s'obre aquesta nova possibilitat que ens omple de satisfacció. Veieu el vídeo (2 min) amb el rebombori dels británics, manifestant-se en contra de la seva extradició:

Independència de Catalunya: Què ha passat realment amb Artur Mas, Xavier Melero i el TEDH Tribunal Europeu dels Drets Humans. Per què no va respondre al requeriment del Tribunal de respondre a les alegacions d'Espanya, i en no fer-ho, han tancat el cas?? Per Carlos Valbuena, NetInformació n.81

   



SON  INFORMACIONS  MOLT IMPORTANTS  PER A LA  INDEPENDÈNCIA, que estan passant desapercebudes.

Escolteu els 20 min. del vídeo.

>> https://youtu.be/BPlZUGC751Y?si=WE229KplvWtWV4eX

 

 


PER A SABER-NE MÉS:
Un vídeo d'abans que sortís la sentència del TEDH (Tribunal Europeu dels Drets Humans) que es comenta al primer vídeo que hem penjat.
 D'aquest vídeo que us deixem  l'enllaç explicava  la rellevància, i ho era molt de rellevant, d'aquesta resolució. Ens estan enganyant per 2on cop, aquesta 2a traïció, de moment passa desapercebuda a data d'avui 27.05.2024.  No oblideu el que diu Vicent Partal de Vilaweb: que els Països Catalans estan formats per 17 planes on els masos són molt propers. Això vol dir que en poc temps les notícies corren tot i que no surtin als medis.
 

NetInformació n.72, publicat el 5 març 2024 - "La segona traició a Catalunya s'ha de produir abans del 8 de març 2024"

 __ 

27 de maig del 2024

La importancia de tomar apuntes y escribir a mano, por Marian Rojas Estapé.


 
 "El cerebro recuerda mucho mejor cuando escribimos".
 
 
 
_

Joan Carretero: “ERC té una dissonància greu entre els dirigents i els electors”

Carretero en els dies en que estava políticament en actiu

 

 

ENTREVISTA a l'exdirigent i exconseller d'ERC i fundador de Reagrupament, que trenca un silenci d'anys per analitzar els paral·lelismes entre l'actual crisi republicana i la que ell va viure


 
El Món - Silvia Barroso - 19.05.2024

Joan Carretero (Tremp, 1955) és una de les veus més combatives que han sorgit d’ERC en les últimes dècades. Combatives amb l’Estat espanyo, però també amb el que va ser el set partit durant dues dècades. Com a representant dels republicans, va ser alcalde de Puigcerdà i conseller de Governació i Administracions Públiques durant el primer govern tripartit de la Generalitat, el de Pasqual Maragall, d’on va sortir després d’una polèmica per unes declaracions sobre Rodríguez Zapatero, poques setmanes abans que tots els consellers d’ERC en fossin expulsats pel president. Creador de la famosa expressió que definia el tripartit com “un govern instal·lat al Dragon Khan”, després encara va passar uns anys d’agitació amb la creació de Reagrupament com a corrent intern d’ERC i després com a escissió i partit independent. Ara fa anys que viu apartat dels focus. Continua treballant de metge i trenca el silenci en aquesta entrevista sobre la situació del seu antic per la seva antiga formació.


 
Vostè va viure des de dins la gestació de l’anterior gran crisi d’ERC, després d’uns anys al Govern. És comparable amb la d’ara o són diferents?
 És comparable, però aquesta vegada les posicions d’ERC encara han anat més enllà del que s’havia vist a l’època del tripartit. I això els passa factura perquè ERC té una dissonància greu entre el que pensen els seus dirigents i el que voten els seus electors. O una bona part d’aquests electors. Quan els dirigents ensenyen què pensen i el que volen fer, molts electors els giren l’esquena.
 
 
“El que no volen veure mai els dirigents d’ERC, des que van defenestrar Àngel Colom, és que ells volen ser d’esquerres i els seus electors volen ser molt catalans”
 
 
En què considera que han anat més enllà aquesta vegada?
 
L’altra vegada tant el sector Carod com el sector Puigcercós volien aparcar la qüestió nacional, dedicar-se a les polítiques socials, sobretot en l’època del tripartit de José Montilla. I això els va castigar durament. El que no volen veure mai els dirigents d’ERC, des que van defenestrar Àngel Colom, és que ells volen ser d’esquerres i els seus electors volen ser molt catalans. I aquesta vegada ha sigut encara més acusat, fins al punt de presentar les tradicions catalanes com una tonteria. Juguen a ser més d’esquerres que ningú i deixen de banda la part, ja no de la independència, sinó fins i tot la nacional. Abandonen la llengua, abandonen la cultura, fins i tot la menyspreen. I pretenen que la gent s’ho empassi. I els seus votants això no s’ho empassen. Ells volen tenir votants de la mena que els té el PSC, i ERC té una altra mena de votants, i aquest és el seu dilema de sempre. Des que hi ha aquesta mena de dirigents.
 
 
Però aquesta vegada els dirigents són uns altres. Alguns han passat per la presó i, en el cas de Marta Rovira, és a l’exili. Per una qüestió nacional. 
 
 Però pensen el mateix. El que pensen Pere Aragonès i Oriol Junqueras és que per damunt de tot s’ha de ser d’esquerres. El seu somni humit és atreure els votants del PSC i dels Comuns. I d’això no se’n sortiran. Perquè ja hi són el PSC i els Comuns. Els votants que volen això ja tenen l’original. 

Vostè hi va creure molts anys en aquest partit. Fins a ser-ne conseller.

Hi vaig creure gairebé vint anys, hi vaig militar gairebé vint anys. Però és que jo vivia lluny [a Puigcerdà] i no havia vist els dirigents nacionals de tan a prop. Pensava que eren d’una altra manera. La decepció va començar quan els vaig veure en directe, en el dia a dia. I com més a prop hi era, més ganes tenia de sortit corrents. En tot cas, durant el primer tripartit, del qual mai n’he explicat ‘les glòries’, es va intentar no menystenir la part nacional. Es va intentar fer un Estatut, que després va sortir com va sortir, però es volia fer un Estatut més potent. Quan es trenca això és amb el segon tripartit, moment en què es deixa de parlar del tema nacional. Amb això no vull dir que el primer tripartit fos una meravella, però nacionalment no era tant un zero com el segon, o com el govern d’ara.

 

“El que pensen Pere Aragonès i Oriol Junqueras és que per damunt de tot s’ha de ser d’esquerres. El seu somni humit és atreure els votants del PSC i dels Comuns. I d’això no se’n sortiran”
 
 
Ara som de dirigents que han anat tan lluny com per anar a la presó per un referèndum d’independència…
 
Hi ha vegades que la gent fa malament els càlculs. Cap dels que es van lliurar a les autoritats espanyoles pensava que s’estaria quatre anys a la presó. I aquell referèndum es va fer i es pensaven que la gent no aniria a votar. Es pensaven que podrien dir que no s’havia pogut fer el referèndum perquè Espanya no és un país democràtic. La sorpresa va ser que la gent va aguantar i va votar. Aleshores no sabien què fer. I van fer riure. Ni van proclamar la independència ni van fer res del que havien promès mil vegades que farien.
 
 
En aquest cas també hi havia Junts, i la CUP, des de fora del Govern…
 
És que parlo de tots aquests. No parlo només d’ERC. I el màxim responsable n’era Carles Puigdemont. Si parlem del referèndum, hem de parlar de tots els implicats, i cap d’ells esperava que la gent aguantés. Cap.
 
 
En tot cas, després de tot això ERC torna al mateix punt de trencadissa que vostè va viure directament, tot i la renovació de lideratges que es va fer en aquell moment. Els tornarà a passar?
 
Si tornen a fer el mateix que aleshores, sí. En aquell moment el lideratge canvia quan en les eleccions del 2010 ERC aconsegueix deu diputats, que en perd onze. Els que manaven aleshores al partit, encapçalats per Joan Puigcercós, pleguen. Però qui tria Oriol Junqueras? Joan Puigcercós. No és que es renovés el lideratge amb un gran canvi, sinó que impulsen perfils com els seus. I ara faran el mateix. ERC fa sempre el mateix. Quan estan enfonsats, tornen a treure l’independentisme i el nacionalisme català. Fins que remunten i es tornen a veure valents, tot això va fora i tornen a ser només d’esquerres. Fins i tot al logo, només hi diu Esquerra o Esquerra Republicana, no Esquerra Republicana de Catalunya. I als mítings no hi posen ni la senyera, ja no dic l’estelada. Això té un risc, que és que la gent catalanista o independentista els deixa de votar.
 
 
“Cap dels que es van lliurar a les autoritats espanyoles pensava que s’estaria quatre anys a la presó. I aquell referèndum es va fer i es pensaven que la gent no aniria a votar. Es pensaven que podrien dir que no s’havia pogut fer el referèndum perquè Espanya no és un país democràtic” 
 
 
Però ara hi ha una sacsejada evident, fins i tot s’ha trencat el tàndem Oriol Junqueras-Marta Rovira. I el segon cop que s’hi troben en menys de 15 anys. 
 
Si trien els mateixos perfils una altra vegada, el que faran serà dissimular una temporada per tornar a remuntar. I després tornarà a sortir el que pensen els que manen de debò. Que només volen ser d’esquerres, i de l’esquerra woke que no serveix per a res. Quan es va fer el congrés de 2008, que jo em vaig presentar per a president del partit [el que va guanyar Joan Puigcercós per rellevar Josep-Lluís Carod-Rovira], un periodista va fer una mena d’enquesta als quatre candidats [Carretero, Puigcercós, Ernest Benach i Jaume Renyer]. La pregunta era ‘defineixi Esquerra Republicana de Catalunya’. I un altíssim dirigent que es presentava, Benach, va dir una cosa que ningú el va contradir. Va dir que ‘esquerra’ era el substantiu, que ‘republicana’ era l’adjectiu i que ‘de Catalunya’ era el complement circumstancial de lloc. I per a mi, el que era substancial era ‘Catalunya’, i per a ell, que formava part dels que manaven [era president del Parlament], la part substantiva era ‘esquerra’. I això està molt allunyat del que pensa una bona part de l’electorat. Per això contínuament es claven patacades. Sempre que són al poder eliminen la part de Catalunya


Aquesta crisi està dins de la crisi de l’independentisme, o és simultània. 
 
L’independentisme no està en crisi. Estan en crisi aquests partits. Perquè hi ha molts independentistes, jo mateix, que no hem anat a votar. No és que ja no siguem independentistes, és que no votem aquesta gent. Qui ho ha vist clar és l’alcalde Badalona, Xavier García Albiol, que precisament perquè ell no n’és ha advertit que l’independentisme continua. Ser independentista imprimeix caràcter. Ningú deixa de ser independentista. Una vegada ets independentista ho ets per sempre. Una altra cosa és el que votes o si votes.
 
 
“ERC fa sempre el mateix. Quan estan enfonsats, tornen a treure l’independentisme i el nacionalisme català. Fins que remunten i es tornen a veure valents, tot això va fora i tornen a ser només d’esquerres” 
 
 
Té el convenciment que tothom que va fer un vot independentista en el moment més àlgid i que va anar al referèndum és independentista, o hi va haver una part de febrada?
 
Clar qui hi són tots aquests independentistes. D’acord que hi va haver un moment de sensació d’‘ara sí que ho aconseguirem’, que animava molta gent a anar a Brussel·les o on fos, però la gent no deixa de ser independentista. Una altra cosa és que estiguin farts de polítics que els han enganyat o els han manipulat. Ara només faltava Artur Mas deixant decaure la seva demanda a Estrasburg. Aquestes notícies indignen, però no per això deixes de ser independentista.
 
 
Si hi ha independentistes, necessiten partits per vehicular els seus anhels. I no se’n surten.
 
Perquè els que diuen que ho faran, no ho fan.
 
 
Però l’independentisme té un problema crònic d’escissionisme. Vostè mateix es va escindir d’ERC, i altres exdirigents també.
 
Perquè, com més lluny estàs del poder, més faccions i més escissions tens, i més problemes. El que més cohesiona és el poder. I estem lluny del poder. I no podem oblidar que l’enemic intenta per damunt de tot dividir l’independentisme.
 
 
 
 
LA NOTÍCIA SOBRE ARTUR MAS  CITADA PER EN CARRETERO:
__ 

Anàlisi del resultat de les eleccions del 12-maig 2024 amb Alfons Duran-Pich (vídeo 50 min)

 


 Cliqueu:
 
La presentació és una mica llarga, els primers 4-5min us els podeu saltar:

No creeras como la lectura puede transformar tu salut, por Marian Rojas Estapé (vídeo 12 min)



 Al sumergirnos en el libro, rebaja el estres un 68%, más que con cualquier otro método.

>>   https://youtu.be/SZw8mK4k3a8?si=kGsEUUI1Jo3NGBoQ

 

 

 

__

23 de maig del 2024

Bones preguntes perquè els candidats a l'Europarlament es defineixin, 3 punts importants

 
 
PREGUNTAS 3  TEMAS MUY CONCRETOS, su posición sobre:
 
1- La implementación del euro digital
 
2- Las leyes implementadas que afectan a la privacidad: del identificador digital, la puesta en marcha de la ley de inteligencia artificial
 
3- Cuál es su modelo económico.
 
 
 

20 de maig del 2024

Mor el president de l'Iran en un accident d'helicòpter, juntament amb el ministre d'Assumptes Exteriors. segon cas en pocs dies, l'altre és l'atemptat contra el president d'Eslovaquia.

 
 Cliqueu:
 
Euronews amplia  la notícia:
"Muere el presidente de Irán Ebrahim Raisí en accidente de helicòptero":
 
 
 ..........  

Notícies del president Fico d'Eslovàquia, actualitzant sobre la seva salut després de l'atemptat ara fa 4 dies:
 
 

 
 
_


19 de maig del 2024

Independència de Catalunya: l'informació que ens aporta Koldo Pereda


 
Aquesta informació té 4 mesos, és a dir és del 15.01.2024. Però al Koldo cal escoltar-lo:
 
 Cliqueu:
 
 
 
__

18 de maig del 2024

Elegir bien la pareja para no tener crisis después. Pautas para elegir, por Marian Rojas Estapé

 

 CLICAD:
 
 
__

Catalans il·lustres. Avui fa anys va néixer mossèn Cinto Verdaguer

 



Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.

Primers anys a Folgueroles 

Jacint, Segimon i Ramon Verdaguer i Santaló va ser el segon fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Els seus pares eren de condició modesta, però amb un cert nivell cultural. El pare, Josep Verdaguer i Ordeix, era mestre de cases i pagès; la mare, Josepa Santaló i Planas, era una dona aficionada a la lectura i molt devota que va exercir una gran influència sobre Verdaguer, ja que va encaminar-lo, d'una banda, cap a la carrera sacerdotal; i, de l'altra, cap a la literària, com el mateix autor va fer palès en una carta al seu amic i mentor Marià Aguiló: "[...] fou la dona que amb la seva llet em feu mamar la poesia".[1]


Verdaguer va ser escolaritzat de ben petit. En aquells anys, l'escola de Folgueroles estava situada a la plaça de l'Església –actual plaça Verdaguer–, davant de la casa familiar. El poeta hi va aprendre les beceroles i les quatre regles. 

En el seu poema "A la Verge", Verdaguer fa una emocionada semblança del seu mestre, Martí Safont:


El mestre era un vellet; sa barretina

més llarga era bon tros que sa ciència,

mes, quina font més pura sa doctrina!

quin mirall tan hermós sa consciència.

Verdaguer, alhora, va copsar tots els elements que envolten la vida d'un petit poble i que van ajudar a conformar el seu aprenentatge vital: les festes, els costums i les tradicions locals, els jocs a peu de carrer, els oficis antics i el cicle de les estacions, que marcava el "tempo" de les feines del camp i dels canvis anuals de la natura, i que, per al nostre autor, va ser una font constant de coneixements en botànica i ornitologia, entre d'altres.

Vic, anys de formació  
 
El curs 1855-56, amb deu anys, va començar els estudis al Seminari de Vic. La formació acadèmica va durar quinze anys: primer, com a alumne extern del seminari; després, com a "tridentí", destinat al sacerdoci. El pla d'estudis seguia tres etapes: humanitats i retòrica; filosofia i teologia, i moral, dret canònic i pràctica. Verdaguer va excel·lir, sobretot, en el que avui anomenem cultura popular, marcada per la tradició oral. L'autor recull el lèxic i el folklore popular, els incorpora a les seves obres i en fa difusió entre els prohoms de la Renaixença (com Milà i Aguiló). Destaca la col·laboració amb Marià Aguiló, a qui Verdaguer enviava materials per bastir un corpus cultural popular català; també va contribuir a les recerques de Milà i Fontanals per al seu Romancerillo catalán, de 1882.


El Seminari Conciliar 

Representava un pilar fonamental de la vida cultural vigatana. En l'època de Verdaguer, els seus alumnes arribaven al miler, i la seva biblioteca, fundada el 1806, va ser l'única de la comarca fins que es va crear la del "Círcol Literari". A les aules del seminari, Verdaguer va fer amistats decisives, com el seu company Jaume Collell. El currículum acadèmic de l'autor va ser irregular. Tenia dificultats per a reeixir en els estudis superiors de teologia i filosofia (com va confessar ell mateix: es perdia entre els sil·logismes, i Déu li havia escassejat els dons de crític). Comptava, però, amb altres aptituds, sobretot en llengua, història o literatura


Sembla un camp de roselles
la plaça atapeïda
de mocadors vermells,
de llargues barretines,
i gent i bestiar
encara a doll hi arriben:
brama l'ase aureiut,
salta la mula guita,
bela el tendre anyellet
i el cavallàs renilla,
conta lo mercader,
lo quinquillaire crida,
canta el pobre ceguet,
mes les minyones frissen
que, venuda la fruita,
que a adinerar venien,
amb sos enamorats
feta petar una mica,
baixen los ulls en terra,
veuen que l'ombra minva,
veuen que cada punt
se van tornant més xiques;
alcen los ulls i veuen
que el sol se'n va a migdia,
i han de deixar el galan.
Ne sou de plànyer, nines;
però als que us planyen més
també els puny, ai!, l'espina.

 


__

13 de maig del 2024

Viasona, cercador de les lletres de cançons compostes en català des de l'any 1960 fins l'actualitat


www.viasona.cat

 

 

Només hi ha un partit que vol suprimir l'impost de successions, Aliança Catalana

 

 

 
Només hi ha un partit que vol suprimir l'impost de successions:

 

"Som totalment partidaris d'eliminar aquest impost. Considerem que és immoral penalitzar la mort d'una persona i que, a més, els seus familiars, que prou pena tenen del dol, a més a més s'hagin de fer càrrec d'aquest tipus d'impostos. Considerem que no és just i evidentment l'aboliríem." ha afirmat la batllessa de Ripoll de la formació nacionalista catalana
 
En el mateix sentit s'ha expressat el secretari d'estudis i programes, Jordi Aragonès, "l'impost de successions és immoral, és un impost contra l'estalvi de les generacions dels catalans, el que ja has pagat tota la vida ho has de pagar de nou. És més, l'estat et segresta la teva propietat que has pagat sempre i als hereus els hi diu: si la vols recuperar pagueu un rescat. Aliança està en contra d'això, més que res per què el guany que obté l'administració no és tant gran com el dany moral que crea aquest impost a gent que ha de vendre el patrimoni familiar per pagar-lo. Aquests impostos ens fan menys competitius ja no envers d'altres estats sinó vers d'altres comunitats autònomes que ens fan dúmping fiscal, econòmic o laboral. Aquest impost afecta a la classe mitjana, a qui ha de heretar i no es pot saltar l'impost de successions. A cert nivell de capitals pots trobar maneres de saltar-te aquests impostos. Per a la nostra generació de catalans l'única cosa que els hi dona certa estabilitat mental és pensar que poden heretar un pis o una casa".

 

_

11 de maig del 2024

El català fou la primera llengua romànica que va ser emprada a Europa per a escriure tractats científics i filosòfics.

  
Estatua de Ramon Llull a Palma de Mallorca
 
El català fou la primera llengua romànica que va ser emprada a Europa per a escriure tractats científics i filosòfics. La qual cosa demostra un ús estens, ben definit i molt reculat en el temps.

Ramon Llull (1232-1316) va ser el primer europeu a escriure obres científiques, filosòfiques i de gramàtica en una llengua no llatina. L’any 1283 escriu en català “Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill”, considerada la primera novel•la europea en mostrar la vida quotidiana amb realisme.

Amb el suport d’una burgesia comercial amb inquietuds i uns prínceps que valoren els coneixements científics i culturals, en català apareixen aviat tractats sobre totes les disciplines del coneixement que des de Catalunya arriben arreu d’Europa: medicina, veterinària, filosofia, gastronomia, lingüística, urbanisme, política, etc. “Regiment de preservació de pestilència” (1348) de Jaume d’Agramunt és el primer tractat europeu sobre l’epidèmia; “El Regiment de la cosa pública” (1383) de Francesc Eiximenis obra molt influent on s’explica el regiment polític de casa nostra (pactisme) de monarquia parlamentària, pioner al continent; “Llibre de Sent Sovi” (1324) primer receptari de cuina; "Regiment sanitatis” (1305) d’Arnau de Vilanova és la primera obra sobre dietes específicament saludable; “Llibre del consolat de mar” (1320), prenen “Les Ordinacions de Ribera” de Barcelona (1258), compendi de lleis que regí durant segles el comerç a la Mediterrània que ha servit com a base per a la legislació marítima actual; etc.
 
Sembla impossible que algú pugui ser tant carnús de qüestionar-se la importància de reconèixer la llengua catalana com a un patrimoni europeu de valor fonamental.
 
 
Publicat per Vibrant a Facebok