A les dotze del migdia d’aquest, dia de revetlla de Sant Joan, sortien els presos polítics de tres presons catalanes. Una primera part d’un malson personal ha acabat, però el neguit i la persecució judicial i administrativa continua. És l’operació patrimoni, un pla premeditat per advertir urbi et orbe que l’Estat no aturarà la repressió i tot aquell qui hagi tingut contacte amb la part institucional del Procés pot patir la mort civil a través de la ruïna patrimonial o bé una condemna de presó que podria fer tornar entre reixes, per exemple, el conseller Raül Romeva, més enllà de la reversibilitat de l’indult.
Així es troben alguns dels presos polítics que ahir van ser indultats pel consell de ministres en pro del diàleg. Més enllà del sumari etern del jutjat número 13 de Barcelona que va encetar les perquisicions sobre el Procés, s’hi afegeix ara la causa del jutjat número 18 de Barcelona que instrueix una densa i llarga investigació de la Fiscalia arran d’un informe d’un altra guillotina del Procés, el Tribunal de Comptes.
De fet, aquest organisme és una de les palanques de la repressió patrimonial i penal dels líders o responsables polítics independentistes que han ostentat algun càrrec en els darrers deu anys. El Tribunal de Comptes és un òrgan de control extern, recollit a la Constitució Espanyola, que es configura com “l‘òrgan fiscalitzador suprem dels comptes i de la gestió econòmica de el sector públic“. Segons la normativa que el regula, té una “funció jurisdiccional encaminada a l’enjudiciament de la responsabilitat comptable en què incorrin els responsables dels fons públics”. És a dir, una mena de tribunal econòmic administratiu amb prou poder per embargar i un procediment sui generis que pot degenerar en caràcter confiscatori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada