L’ofensiva del Tribunal de Comptes coincideix amb l’estratègia
política dissenyada per l’ex vicepresidenta del Govern espanyol de PP, Soraya Sáez de Santamaria, per
arruïnar persones i famílies de catalans honorables només pel fet de
ser-ho
Diumenge 20.06.2021 - El Nacional
A primers de juny de 2017, Albert Rivera, llavors encara líder de
Ciutadans, va viatjar als Estats Units per promocionar-se
internacionalment com la gran esperança blanca dels conservadors
espanyols. Va pronunciar una conferència a la Universitat de Georgetown i
després va conversar amb els corresponsals de mitjans espanyols. Com
que tothom estava pendent del referèndum que s’anunciava per a l’1
d’octubre d’aquell any, les preguntes anaven sobre això i va demanar l’off the record per
fer algunes confidències. Una d’elles era que el Govern de Mariano
Rajoy li havia traslladat que l’estratègia contra l’indepen-dentisme se
centraria “no només en processar els líders, sinó en atacar el patrimoni
personal i familiar de polítics, i funcionaris des del màxim
responsable fins al darrer becari que compleixi ordres. Seran sancions
molt elevades -va dir- que tindran un efecte dissuasori immediat”.
Va ser fàcil deduir que l’interlocutor governamental de Rivera era la
vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Per aquelles dates, quan els
tribunals van descartar que Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau
haguessin comès malversació de diner públic amb la consulta del 9-N, la
vicepresidenta va declarar públicament que “esto no quedarà así, lo
pagarán ellos y sus familias”. Després va anunciar allò del “Diplocat en
liquidació”. I per una vegada i sense que serveixi de precedent, el
Tribunal de Comptes es va posar a treballar de valent.
Fa gairebé vint anys que el Tribunal de Comptes està governat per
persones cooptades pel Partit Popular. La renovació sempre es fa quan
governa el PP i es bloqueja quan governa el PSOE. Ara la presidenta és
María José de la Fuente, neboda de qui va ser ministre franquista
Licinio de la Fuente. Casualment, dues filles d’aquell ministre i
cosines de la presidenta també treballen al mateix organisme. Junt amb
la presidenta, formen la comissió de Govern Javier Medina Guijarro i
José Manuel Suárez Robledano, tots dos col·locats pel PP. Medina
treballa, com aquell qui diu, en família, perquè també treballen al
Tribunal la seva dona, el seu germà, la seva germana i una parenta de la
seva dona. A Suárez Robledano fins i tot el Tribunal Suprem li ha hagut
de tombar nomenaments a dit de correligionaris seus perquè eren massa escandalosos. La Comissió de
Govern del Tribunal de Comptes és qui decideix en la pràctica què es fa i
què no es fap. Des del 2001 cap aquí, a Espanya s’han celebrat set eleccions
generals, s’han alternat governs del PP, Aznar i Rajoy, amb governs
socialistes, Zapatero i Sánchez, d’acord amb les successives majories al
Congrés i al Senat, però les estratègies mafioses del PP han continuat
desenvolupant-se a voluntat i el Tribunal de Comptes segueix perseguint
adversaris polítics, siguin catalans o de Podemos, mentre no ha estat
capaç de detectar ni un sol de tants casos de corrupció on ha estat
implicat el Partit Popular. Ni quan Ubaldo Nieto presidia el Tribunal i
el seu nom va aparèixer com a donant en els papers de Bàrcenas.
Abans que acabi el mes, el controvertit tribunal comunicarà quants
milions d’euros hauran rescabalar a la hisenda pública diversos polítics
i funcionaris catalans només pel fet d’haver format part dels Governs
de la Generalitat que van impulsar diverses polítiques entre elles el
procés participatiu del 9-N, i el referèndum de l’1 d’octubre. Deixant
de banda les interpretacions malicioses relacionant arbitràriament fets i
diners, ningú no sap com es pot calcular el que correspondria a cada
persona, però les darreres filtracions parlen de 10 milions d’euros que
si no es paguen ni s’avalen, s’embarguen.
El més greu és que no s’observen contrapoders en el funcionament de
l’Estat que impedeixin tanta barbaritat i tanta crueltat com es vol
cometre a partir del 29 de juny amb gent tan honorable com el professor
Andreu Mas-Colell, per citar-ne només un entre tants catalans a qui es
vol destruir en vida. No hi ha contrapoders i, el que és pitjor, sí que
hi ha complicitats d’origen inconfessable
Dels dotze membres del Tribunal només un, Maria Dolores Genaro, s’ha
dignat a emetre un vot particular que posa en evidència el cúmul
d’irregularitats comeses, la intenció politicoideològica i la base
antidemocràtica de l’informe aprovat. Així i tot, l’informe del Tribunal
de Comptes va rebre els vots favorables dels 7 consellers del PP però,
sorprenentment, malgrat les evidències denunciades per Dolores Genaro,
també li van fer costat Enriqueta Chicano (PSOE), María Antonia Lozano
(acord PSOE-IU) i Felipe García Ortiz (PSOE). I ho van fer a cegues!
En el seu vot particular, la consellera Genaro afirma que l’informe
en qüestió es va sotmetre a votació sense que els membres del Ple
coneguessin la versió definitiva i sense complir els terminis legals
previstos. Genaro parla d'“incomprensible urgència”. Les interpretacions
són lliures, però tenint en compte el rerefons polític de tot el
procediment, és fàcil sospitar que, continuant l’operació Soraya, la
intenció era afegir obstacles per impedir l’indult als presos polítics
catalans o, si més no, afegir llenya al foc del conflicte català per
desestabilitzar el Govern de Pedro Sánchez
El president espanyol serà a Barcelona dilluns, sembla que per
explicar els indults, i potser se’n adonarà que sent com seran
benvinguts, no seran en absolut suficients per resoldre el conflicte
català, perquè des d’un bon principi el problema polític no és a
Catalunya, sinó en la metàstasi institucional madrilenya a la qual ha
contribuït en bona part el PSOE i ara també n’és víctima. (Aquesta metàstasi és el que en aquesta blog hem anomenat "l'oligarquia de l'altiplà", són expressions sinònimes. Cuca de Llum)
El resum és obvi. L’ofensiva del Tribunal de Comptes coincideix amb
l’estratègia política dissenyada per l’ ex vicepresidenta del Govern
espanyol per arruïnar persones i famílies de catalans honorables només
pel fet de ser-ho, i davant d’això cap demòcrata pot restar indiferent.
vict5455
Fa 32 minuts
I a sobre a aquesta dona la mantenen els de Cuatrecasas, també pagant favors inconfessables. És urgentíssim trobar una resposta a això del Tribunal de Comptes. La seva dissolució i l'encausament dels responsables seria el mínim si és vol mantenir una aparença de democràcia.
emil7684
Fa 3 hores
No ens enganyem, la majoria dels representants del PSOE estan encantats coincidint amb els del PP
Comentaris (3)