27 de juny de 2022

Per què el TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) pot tombar la sentència del procés, segons Martín Pallín, que presenta el seu darrer llibre

 

L'exjutge del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín presenta 'La guerra de los jueces', el seu últim llibre'

 
Berto Sagrera
§Foto: Nicolas Tomás
 
Barcelona. Diumenge, 26 de juny de 2022
 
Suprem José Antonio Martín Pallín ha explicat per què el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) pot tombar la sentència del procés. En una entrevista amb elDiario.es  publi-cada aquest diumenge, Martín Pallín comença recordant que el Tribunal d'Estrasburg no té competències per dir si hi va haver o no sedició: "Si algú pensa que el ..TEDH dirà que no hi va haver sedició, que se n'oblidi". "No entra en la classificació jurídica dels fets, el que fiscalitza és si van tenir un judici just i equitatiu", assenyala.
 
 Dit això, l'exjutge considera que és possible que els líders independentistes no tinguessin aquest judici just i equitatiu. "Jo crec que no van tenir el jutge ordinari predeterminat per la llei i crec que per aquí es pot trencar la sentència", apunta. És més, "si el TEDH examina les gravacions, observarà l'agressivitat del president de la sala (Manuel Marchena) contra els testimonis de la defensa". "Això està enregistrat. Un ho veu i pot arribar a la meva conclusió o a una altra, però està enregistrat", afegeix. La cosa no acaba aquí, ja que al Tribunal d'Estrasburg li pot "cridar l'atenció l'excessiu protagonisme del president". Però no ens oblidem que "també tenim un problema en el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), perquè aquí es veurà abans això del jutge natural". "I com Luxemburg digui que no, es carrega el procés", indica en l'entrevista, motivada per la presentació del seu últim llibre: La guerra de los jueces: el proceso judicial como arma política (Catarata).
 
 

 
 Martín Pallín obre el llibre amb la defensa de l'autonomia parlamentària i diu que els parlaments no són administracions públiques (com sí que ho són els governs), sinó que són "representants de la sobirania popular". És per això que considera que les diverses condemnes de presidents de parlaments que s'han donat a Espanya són inèdites entre els països del nostre entorn. Així ho diu en una altra entrevista d'aquest diumenge, ara d'Efe, on cita el cas de l'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell. "El principi de divisió de poders dota els parlaments d'autonomia, i condemnar a un president d'un parlament per haver actuat amb les competències que els dona la seva Cambra de Representants és trencar el principi de divisió de poders", critica. Alhora, considera que els jutges sí que poden actuar contra decisions de governs, però que de vegades s'obre un judici penal quan haurien de cenyir-se a un procés contenciós-administratiu: "El dret penal cal utilitzar-ho de manera excepcional".
 
 L'exjutge reserva l'últim capítol del llibre per a la decisió del Suprem d'admetre estudiar els recursos de PP, Ciutadans i Vox als indults que va decretar el Govern per als líders independentistes i apunta que és un fet "inèdit" a Espanya des del restabliment de la democràcia. A les últimes pàgines, l'entrevistat diu que els jutges solament poden intervenir per cancel·lar indults si s'ha incomplit algun requisit formal per a la seva tramitació, però que en cap cas poden entrar en qüestions de fons com a raons de justícia, equitat o utilitat pública, que són competència exclusiva del govern espanyol. Així mateix, Pallín avisa que un recurs a un indult solament ho poden presentar les parts interessades i agreujades per la decisió. Amb la seva admissió, el tribunal accepta als partits polítics com a actors legítims per impugnar decrets d'indult de l'executiu estatal.
 
 
 
 
 

 Poden veure  l'article citat en el tweet d'El Diario:
 
 
 
 
___