5 de desembre del 2013

Un pagès de la Vall d'en Bas descobreix un niu de vespa asiàtica a la part alta d'un roure de 25 metres


Aquest és el niu de vespa asiàtica que fa 2 mesos que busquen. Fa uns 70cm alçada x 60 cm


Agents rurals observen el niu, advertits per  un ciutadà. Foto ACN-ARA


El niu, que encara està actiu i fa uns setanta centímetres de llarg, s'ha trobat a la zona del Mallol


ACN La Vall d'en Bas |  04/12/2013 -  Un pagès ha descobert el niu de vespa asiàtica que es buscava des de fa dos mesos sense èxit a la zona de Sant Privat d'en Bas (la Garrotxa) i que va fer saltar les alarmes. El niu, d'uns setanta centímetres de llargada i seixanta d'amplada, es troba a la part alta d'un roure de 25 metres d'una finca de la zona del Mallol i encara està actiu. El particular va sospitar que podia ser la vespa velutina en veure'n exemplars molt grans que es menjaven els raïms d'una parra. Els va intentar seguir durant uns dies i ha sigut aquest dimecres, gràcies a la caiguda de les fulles, que ha pogut trobar el niu. Agents rurals i apicultors van fer batudes i es va fer servir un helicòpter amb un radar tèrmic per localitzar-lo.

Espècie invasora
Els pronòstics s'han complert. Amb l'arribada de l'hivern i la caiguda de les fulles, finalment s'ha pogut localitzar el niu de la vespa asiàtica de la Vall d'en Bas que va fer saltar les alarmes a finals d'estiu entre els apicultors gironins i els de la resta del territori, ja que es confirmava que aquesta espècie invasora "havia vingut per quedar-s'hi", com va reconèixer el departament de Medi Ambient.

Ha estat un pagès d'una finca de la zona del Mallol qui ha aconseguit trobar-lo. És a la part alta d'un roure d'uns 25 o 30 metres d'altura i, com acostuma a passar amb aquesta espècie, el niu és de "grans dimensions". Segons explica el president dels Apicultors Gironins Associats, Àngel Noguer, fa uns setanta centímetres de llarg i uns seixanta d'ample però encara no s'ha pogut mesurar amb exactitud. Ja n'han informat els tècnics de Medi Ambient, que hauran de decidir què faran amb el niu, que encara està actiu i on es veuen exemplars que hi entren i en surten.

Per Noguer, trobar-lo ha estat positiu perquè permetrà la gent veure com són aquests nius i prendre consciència del problema. Ara bé, també reconeix que el mal ja està fet perquè les vespes mares ja s'han escampat pel territori. "Ja n'hem trobat a vuitanta quilòmetres d'aquest punt", explica Noguer, i han arribat a comarques com ara el Ripollès, la Selva o Osona.

Un ampli dispositiu de recerca
A mitjans de setembre, els apicultors gironins van donar l'alerta després de detectar-ne un focus a la zona de la Garrotxa, concretament a Sant Privat d'en Bas. Fins ara, només se n'havien trobat exemplars a l'Alt Empordà, cosa que confirmava la seva entrada per la frontera francesa. La frondosa vegetació de la comarca de la Garrotxa, però, va dificultar les inspeccions que es van fer en les nombroses batudes organitzades amb tècnics de Medi Ambient, apicultors i Agents Rurals. També es va demanar la col·laboració ciutadana perquè es donés l'alerta en cas de trobar-hi qualsevol indici, tal com ha passat finalment.

Helicòpter amb radar tèrmic
També es va utilitzar un helicòpter equipat amb un radar tèrmic per sobrevolar la zona de la Garrotxa i intentar-hi localitzar el niu, així com el marcatge de vespes asiàtiques amb cintes per seguir-ne el recorregut. Cap dels intents de recerca, però, va servir per localitzar el niu. Era una autèntica contrarellotge, ja que es volia detectar abans que arribés el fred i les vespes entressin en període d'hibernació. A més a més, també es van col·locar 300 trampes en els ruscos d'abelles autòctones de tota la demarcació per evitar que entressin a les caixes.

La coneguda popularment com a "vespa asiàtica" és un depredador que fa més de tres centímetres i que ataca les abelles, les mata i les utilitza com a aliment per a les seves larves, de manera que els ruscos queden pràcticament arrasats. Els primers exemplars van arribar fa uns cinc anys al port de Marsella, a França, a dins d'un contenidor procedent de l'Àsia. Des de llavors, s'ha propagat de forma virulenta i els experts calculen que cada any s'estén 100 quilòmetres a la rodona.