Relacions entre democràcies actuals i grans empreses, anàlisi bo i breu. Resum (parcial) de la història d'Europa dels darrers 100 anys.

 

Imatge d' El Temps

 

 

“Atorgar poder sobre la llibertat d’expressió a l’empresa privada és un error històric”

 

Laura Llevadot (Barce-lona, 1970) és professora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB) i coordinadora del màster de "Pensament contemporani i tradició clàssica". És autora de ‘Pandèmik. Perspectives postfundacionals sobre contagi, virus i confinament’ (NED, 2020).

 

 Podeu llegir el llibre en versió digital. Publicació: abril de 2021. 

O en versió paper: "PANDEMIK. PERSPECTIVAS POSFUNDACIONALES SOBRE CONTAGIO, VIRUS Y CONFINAMIENTO".

Aa.vv · Ned Ediciones. 2021. 316 pàgines. Format: Rustega. ISBN: 9788418273346.

 

 

 Xavier Puig I Sedano

–Creu que la irrupció de grans gegants tecnològics, gairebé monopolístics, posa en risc les democràcies?

–Tot i que actualitzada, aquesta pregunta remet a la problemàtica i antiga relació entre capitalisme i democràcia.

 

–Expliqui’s.

–Com a sistema econòmic basat en la plusvàlua, el capitalisme genera desigualtat social i econòmica, a més d’altres problemes com ara l’esgotament dels recursos naturals, les migracions de poblacions, etc. Tradicionalment, a Europa, les democràcies han servit idealment per dotar els Estats de la capacitat de compensar aquestes desigualtats produïdes per capitalisme mitjançant els serveis públics (l’educació, la sanitat, sistema de pensions, etc.). Ara bé, el pas al neoliberalisme significa que l’Estat no només deixa fer al mercat alhora que procura els serveis, sinó que esdevé proactiu amb el capital, l’incentiva i el salva en moments de crisi, com vàrem veure amb la crisi del 2008. La proacció amb el mercat passa, en primer terme, per la venda del sector públic al sector privat, com hem vist amb la sanitat i l’educació, renunciant aleshores a la seva funció compensatòria de la desigualtat. En aquest moment del neoliberalisme les democràcies, tant més si són representatives, liberals i bipartidistes com les nostres, tenen molt poc a dir, ja que tant si guanyen les dretes com les esquerres, la prioritat és el funcionament del capital, per això les esquerres tradicionals deixen de ser-ho i es limiten a negociar lleis més o menys progressistes, que són més un maquillatge cultural que no pas transformacions estructurals. Això és el que hem viscut en els darrers temps, mentre l’economia estava basada en la construcció i el turisme.

 

–Quin paper juga aquí la revolució tecnològica?

–Amb la revolució tecnològica i la implantació del teletreball que la pandèmia ha accelerat, l’economia passa a mans de les grans empreses tecnològiques i el capital es globalitza encara més, deixant als Estats-nació democràtics encara menys marge de maniobra –això si alguna vegada aquests tinguessin la voluntat compensatòria i de repartiment de la riquesa, que és la seva única justificació. A més, aquestes grans empreses obtenen dades i metadades dels seus usuaris que poden determinar el seu accés als serveis que l’Estat ha deixat en mans privades.

 

–Què implicaria, això?

–Ens podem trobar a la llarga amb població que no tingui accés, per exemple, a la salut pública, que està en vies de desaparició, ni tampoc a la privada, perquè seran considerats clients de risc, per exemple. És el que mostra la novel·la i film Nomadland, en la qual persones jubilades es veuen amb l'obligació de seguir treballant amb més de 70 anys perquè les seves pensions privades no els permeten sobreviure. Aquest escenari propi dels Estats Units és al que ens apropem si no fem alguna cosa, i per a això caldrà reforçar les democràcies, probablement canviant el seu sistema representatiu i parlamentari, que és una eina molt vella i inútil per a les dinàmiques de mercat en les quals vivim.

 

–Les plataformes digitals són cada vegada més essencials per al debat públic. Hi ha un debat sobre si han de funcionar com a mers agregadores de contingut o si han de fer de moderadores. Arran de l'expulsió de Donald Trump de Facebook i Twitter, s'ha obert amb força el debat sobre com han d'exercir aquesta funció.

–L’expulsió de Trump de les xarxes mostra, en primer lloc, que en aquests moments al capital no li interessa que governin en les democràcies liberals formes de populisme i feixisme massa exacerbades. I en segon lloc, que són els gegants tecnològics els qui en realitat governen, fent que guanyi un partit o un altre mitjançant l’ús de les metadades i els algoritmes. Que a més siguin capaços de censurar amb el beneplàcit del públic benpensant és un símptoma del domini que tenen sobre les nostres suposades democràcies, ja que de la mateixa que ho han fet ara ho podran fer en el futur amb altres formes d’oposició política als seus interessos. Atorgar aquest poder sobre la llibertat d’expressió a l’empresa privada és un gran error històric que pagarem car.

https://www.eltemps.cat/article/14410/entrevista-laura-llevadot

 

 

---