Així, a través d'un anàlisi de factors, retrata el paper del
periodisme i les xarxes socials en un conflicte que ja fa més de nou
mesos que dura. El que està clar, és que el periodisme fa una tasca
imprescindible per conèixer què passa i de quina manera. Una mostra més
de com de necessària és la tasca dels mitjans de comunicació (i el poder
que amaguen).
Al llibre, tot just a les primeres pàgines, busca raons
possibles que defensen l'agressor i la reacció heroica d’Ucraïna. Amb
quines es queda?
Faig de periodista de taula, que té en compte el que han fet periodistes
de guerra i opinadors i també els experts. Jo intento situar-me des del
punt de vista del periodista que intenta aclarir les raons de uns i
altres. Lògicament em declaro cap a una opció preferent, però tenint en
compte les raons que motiven un conflicte com aquest. Qualsevol persona
que s’interessi pel conflicte ha de considerar el present i també la
història. Cal remuntar-se a la fi de l'URSS i també la crisi del Maidan,**
que és una mica l’origen d’aquesta guerra. L'origen de la guerra és,
bàsicament, una revolució nacionalista d’Ucraïna. Sense això, no es
poden entendre les reaccions russes, envaint Crimea, per exemple. La
gent habitualment desconeix tot això. La Rússia de Putin reacciona d’una
manera determinada i ho fa amb mesures militars. Envaint territoris,
ajudant separatistes del Donbass perquè facin front al govern de Kíiv, i
una sèrie de mesures que limiten la llibertat al seu propi país. Una
cosa i l’altra van fent camí fins que s’arriba a on s’ha arribat ara.
És clar, per a Putin, la guerra és una operació militar.
I és significatiu com Putin no admet que hagi estat una guerra sinó
recuperació de territoris. En aquest sentit, obliga a tots els mitjans
de Rússia a anomenar-ho "operació especial militar" contínuament.
Continua havent-hi aquesta obligació. Per arribar aquí, hi ha hagut una
operació de neteja per part del Kremlin de les possibles llibertats
d’expressió que existien fa uns anys. El tancament del Kremlin respecte
aquestes llibertats es fa a partir d la segona guerra de Txetxènia i la
invasió de Crimea. Es perfila un dispositiu de control absolut de la
informació i propaganda que també es basa en desinformació constant. Al
llibre, intento fer un seguiment dels principals moments en que
pràcticament desapareix el periodisme independent. Molts mitjans, amb
les lleis que es van aprovant per imperatiu del Kremlin, han hagut de
deixar la feina que feien. Aquestes normes i lleis han fet fugir 100 o
200 periodistes, a banda de la gent que marxa per qüestions personals o
pel que sigui. Els russos ho desconeixen perquè pràcticament no hi ha
portals independents. Sí que hi ha xarxes socials que van informant, o
mitjans com Meduza o The Moscow Times... i altres, que
han traslladat a l'estranger les seves seus. També capten mitjans
d’occident a través de telegram. Els periodistes internacionals han
hagut de decidir si es quedaven o no i sota quines condicions podien
continuar fent la seva feina. Al llibre, procuro explicar això de Rússia
perquè és important saber com Putin entén les polítiques informatives
de guerra.
Putin que no admet que hagi estat una guerra sinó recuperació de territoris
I el cas d'Ucraïna?
En el cas d’Ucraïna també busco les raons. Les polítiques
informatives en temps de guerra són oposades a les de Rússia, es
comporten com un país occidental en guerra. Allò més característic és
justament la voluntat d’aparell de transparència, convidant a tot el
periodisme occidental i altres a informar sobre la situació. Són
convidats a anar a Ucraïna amb més o menys restriccions a traves de les
cròniques del periodisme professional. Des del punt de vista informatiu,
també s'ha de tenir en compte que Zelenski sempre surt. Contràriament al que ha fet Putin. Des
de la pandèmia deien que no sortia mai de casa, i no compareixia més
enllà de la pantalla. La seva relació sembla que és només amb tres o
quatre persones de confiança, entre les quals podria haver-hi Peskov
(portaveu del Kremlin), Xoigú (Ministre de Defensa) i Lavrov (Ministre d'Exteriors).
Els mitjans també podrien ser una mica culpables de la guerra actual?
A Ucraïna és evident que hi havia a franja russòfona i que, després
del Maidan, es va establir una llei lingüística, una excusa més (per a
Rússia) per protegir els russòfons. Aquí el govern de Kíiv va imposar
una política (lingüística) que després va retirar i a més això no va
impedir que hi hagués un gran rebat sobre la desrusificació d’Ucraïna.
És una conseqüència del procés de construir la identitat pròpia
lingüísticament i, per tant, evitar la gran influència russa que hi
havia hagut fins aleshores. S'explica una mica que el govern de Kíiv
posterior al Maidan, no va saber gestionar be la diversitat lingüística
al país, on a banda de la russa, també hi havia la romanesa o l'hongarès. La
majoria russa, però, era molt important i la van aprofitar els
separatistes del Donbass i abans de Crimea van aprofitar una excusa de
la llei de repressió lingüística per atiar més el conflicte i intentar
que el Kremlin ajudés militarment a la seva guerra. Aquest debat, d’una
cultura contra una altra cultura és un debat molt interessant.
La guerra també s'ha seguit molt a través de Tik Tok. Està sent la guerra de les xarxes socials?
Em sembla que va ser un periodista del New Yorker que va dir
que aquesta era una guerra que es transmetia per Tik Tok. Després,
totes les xarxes socials van contribuir a enviar emetre missatges i
comentaris. Crec que el Tik Tok va tenir una primera o primer
protagonisme els primers dies de la guerra. Molta gent de Ucraïna tenia
el mòbil a punt i tenia la xarxa Tik Tok, i a través d’aquestes xarxes,
van enviar i difondre moltes imatges i destrosses als carrers i les
cases i problemes de la gent. Ara bé, el periodisme, el bon periodisme
de qualitat, ha de fer aquest servei, un servei públic. El periodisme
occidental ho va fer. Segurament ho va fer perquè toca i perquè esta
convençut que és la seva missió. Els grans conflictes, no faciliten la
transparència, més aviat volen silenciar que la investigació vagi mes
enllà dels missatges de propaganda o desinformació per poder controlar
millor els interessos. Penso que en aquesta guerra, hi ha hagut tres
factors que podrien ser determinants en aquesta gran batalla de la
informació: el periodisme professional de qualitat que ha demostrat una
capacitat d’intervenció des del terreny; un altre seria les xarxes
socials que han ajudat a la gent i finalment, els drons. Una guerra de
drons. Han tingut una funció d’informació i captació de determinats
episodis, com per exemple, el que va passar a Butxa. Els drons han
marcat una nova etapa en l’era de la informació.
Els drons han marcat una nova etapa en l’era de la informació
El paper dels mitjans occidental, quin creu que ha estat?
Aquesta ha estat una guerra totalment inesperada. Va crear una
incertesa general, un suspens i, és clar, és lògic que a tots els
mitjans occidentals se'ls demanés una cobertura immensa de la guerra,
perquè Ucraïna ho reclamava. Davant això intento argumentar que hi ha
hagut dues posicions claríssimes que d’alguna manera acompanyen als
blocs dels aliats. D'una banda, Occident i mitjans occidentals,
mainstream de la informació i periodisme occidental, a favor de les
polítiques d’Ucraïna i Zelenski i acceptant presencia telemàtica dels
seus grans fòrums, com cimeres de l’OTAN o parlaments . una
particularitat que és important. Líders de informació d'occident que han
estat molt critiques dels EUA. D'altra banda, el que plantejo també és
que en aquest conflicte militar del centre de Europa hi ha hagut una
tercera posició que ha emergit que planteja un sistema alternatiu sobre
occident i Rússia. El bloc del sud global, és una nova manera de parlar
de països no alineats, creat en temps de la guerra freda i que, d’alguna
manera, encara que no sigui un discurs coherent, hi ha països que no
s'han volgut posicionar. Alguns d'Amèrica Llatina, per exemple, l'Índia o
països àrabs. Tots aquests països, no van votar en contra de la invasió
russa a la ONU. Hi ha un gruix de països que necessiten estar bé amb
Rússia, la Xina, els Estats Units i Europa. Necessiten recursos d'arreu,
i no es volen posicionar.
La tecnologia, doncs, ha estat clau. Podria ser que hagués donat peu també a més notícies falses?
La tecnologia, en aquest sentit, no talla ni propaganda, ni
interessos. A veure, hi ha hagut una batalla duríssima per intentar
situar Rússia a uns determinats missatges i informacions, denunciar i
investigar crims de guerra. Entenc que el més important de cara al futur
són les aportacions que han fet els tres grans blocs. En aquest sentit,
també m’interessava remarcar una cosa de Mariúpol, una gran ciutat castigada per durs combats. Els últims periodistes que van informar abans de sortir-ne van ser els de Associated Press
que van enviar ultimes cròniques i vídeos. El que ha fet més mal a la
gent de Mariúpol és que caiguessin les comunicacions i que no se sabés
què hi passava. No només no sabien què passava, sinó que tampoc se sabia
si el govern s'havia rendit o no.
Parlem de la la idea de Putin d'anomenar "operació militar especial" a la guerra a Ucraïna. Li ha sortit bé l'estratègia?
Penso que és una estratègia comunicativa necessària. Fora de
Rússia tothom entén que és una guerra. Crec que va ser una estratègia
semiòtica per confondre. D’una banda als mateixos russos, ningú s'ho ha
cregut a fora. Però crec que era una necessitat idioleògica de Putin que
d’alguna manera concordava o era coherent amb el seu discurs de la
unitat del poble ucraïnès i el rus. No és tracta de fer una guerra al
propi poble, sinó una operació especial d’una determinada gent que son
nazis o occidentalistes. No és una guerra sinó una ocupació com a
Crimea. A Crimea no va passar res a nivell mundial, ni a Ucraïna,
després de l'ocupació. Ucraïna va retirar l'exèrcit perquè no hi podia
fer front. Després, sospito que les forces armades s'han modernitzat i
après a la guerra del Donbass.
Podríem dir que aquesta és la guerra és transparent viscuda fins ara?
Ucraïna ha fet de la transparència una arma. Sobretot, gràcies a les
noves tecnologies i que cada ciutadà és un emissor de notícies de la
seva zona. La transparència no t’assegura la veritat de la guerra, no
t’assegura la veritat dels fets, però tenen rellevància de cara a
l’evolució o les causes o resolució del conflicte. I és aquí on el
periodisme de qualitat es imprescindible. Això ho veurem amb totes les
guerres.
** De la Wikipèdia: MaidanMaidán es un término de origen persa, que designa una plaza.
Puede referirse también a:
- Plaza de la Independencia de Kiev, conocida en ucraniano como Maidán Nezalézhnosti o simplemente Maidán;
- Euromaidán, una serie de manifestaciones y disturbios ocurridos entre 2013 y 2014, centrados en la Plaza de la Independencia de Kiev.
---
9
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada