(Hi ha hagut moooolta sordina a la premsa sobre el BCN-World, hi ha hagut un fort control de premsa, i no hi ha hagut debat social d'un tema bàsic: Quin model de país volem? Dono veu a aquestes reflexions perquè entren en detalls: horaris, sous, més càrrega de treball que abans... La comparació de l'estat del país després de 35 anys de casinos a Eslovènia és per posar·se a tremolar! )
31/05/2014 Jordi Martí Font -
Jordi Martí Font, membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat i de la CUP de Tarragona
Escriure sobre condicions laborals i
BCNWorld és una mica com escriure sobre el sexe dels àngels. Suposem que
en tenen però no sabem quin és. I és que el projecte és encara només un
projecte i, per tant, és impossible que puguem parlar de les relacions
labortals que generarà.
Malgrat això, es fa necessari abordar el
tema perquè ha estat un dels arguments centrals a l'hora de
positivitzar BCNWorld davant els ulls de la majoria social de les
comarqueson s'instal·larà, de fer-lo agradable i desitjable, de
convertir-lo en un tema de vida o mort per a l'economia del Camp de
Tarragona i per a milers i milers de persones que veuen en ell una de
les darreres possibilitats de sortir de l'atur forçós i en molts casos
ja sense ingressos de cap tipus on les ha abocat la crisi capitalista
que patim.
Intentarem, doncs, a partir de les dades
que s'han fet públiques i de les que projectes semblants ens poden
aportar, extreure'n les línies generals del que pot suposar, a nivell de
feina, tant de la seva creació com de la qualitat d'aquesta, la
construcció d'un projecte com el de BCNWorld.
Índexs d'atur altíssims
Per entendre el context de què partim,
es fa necessari conèixer una mica la realitat laboral del'indret on s'ha
projectat. Es tracta del Camp de Tarragona, unes comarques que com la
resta de zones dels Països Catalans, pateixen una crisi sistèmica que ha
portat una àmplia quantitat de treballadors i treballadores a l'atur
forçós. La demarcació de Tarragona acumula un 27% d'atur, l'índex més
alt de Catalunya i un dels elevats de tot l'Estat. Aquest atur és
especialment preocupant entre el sector de població més jove, en què
supera el 50%.
Tot i que en altres parts d'aquest
informe suposo que es tracta a fons el tema del canvi de normativa
tributària, em sembla adequat fer una petita reflexió al respecte. La
modificació de la Llei 2/1989 de Centres Recreatius i Turístics (CRT) va
fer baixar els impostos sobre el joc en aquests casinos del 55% al 10%,
mentre les treballadors i els treballadors hem de pagar del 15 al 25%
segons el ssalaris en impostos pel nostre treball a banda de l'IRPF, la
Seguretat Social i el 21% d'IVA quan se'ns aplica. Aquesta baixada
d'impostos a uns rics molt específics, aplicada al que es va recaptar
per aquest mateix concepte l'any 2012, hagués suposat l'ingrés de 185
milions d'euros menys a les arques de la Generalitat, el que suposa 1,5
vegades el que le Govern dedica a les prestacions de la Renda Mínimaa
d'Inserció. Una forma ben clara de dir per a qui es treballa des del
Govern.
Les gran xifres del xantatge
La proposta de BCNWorld s'ha venut al
territori com un revulsiu per a l'economia de la zona que, segons
informacions recollides per El País el 2 d'abril del 2014, crearia
20.000 llocs de treball directes, el que ha comportat que el SOC rebi
una mitjana de 150 currículums cada dia destinats específicament a Bcn
World. Per la seva banda, Veremonte assegura que la construcció del
complex suposarà emplear 17.000 treballadors i treballadores de forma
directa, però quan el parc de casinos estigui en ple funcionament hi
haurà al voltant de 30.000 persones treballant-hi. Durant aquests
darrers mesos, la premsa tarragonina no ha deixat de publicar dades
impactants sobre la quantitat de llocs de treball que el projecte pot
aportar a la zona.
Sense posar en dubte unes xifres que són contradictòries unes amb les altres i que no tenen en compte la rebaixa dels cinc o sis casinos previstos en un principi a l'únic que fins ara sabem que potser s'hi farà, és clar que donar feina en un indret on els índexs d'atur són tan alts és un al·licient que ha esperonat molta gent a veure amb bons ulls el projecte, obviant totes les seves altres cares. És el cas, per exemple, del secretari general de la UGT de Tarragona, Jordi Salvador, que el passat 7 de maig, en el debat impulsat pel Multireferèndum sobre les relacions laborals a Bcn World afirmava en la seva primera intervenció que “efectivament, la proposta és un xantatge”. Acte seguit, també afirmava que calia acceptar-la, tal com ell mateix havia fet públicament unes setmanes enrere en retratar-se en les portades de la premsa tarragonina i de tot l'Estat al costat de les diverses patronals de la zona i les cambres de Comerç demanant la vinguda del projecte a Tarragona. Salvador, en aquell moment, havia afirmat que "la gent necessita treballar i per cada lloc de treball creat se'n generaran cinc d'indirectes" i "Quan miri a la cara a un aturat podré dir-li que vam fer tot el possible per portar el projecte".
La creació de treball...
Sense cap mena de dubte, el primer
beneficiat a nivell de creació d'ocupació serà el sector de la
construcció, un sector que gairebé ha patit una mort sobtada en la seva
major part després d'uns anys de sobredimensió. A curt termini, paletes,
encofradors, guixaires, pintors i qualsevol ofici relacionat amb la
construcció tindrà feina durant un temps, tot i que es preveu que la
necessitat de beneficis ràpids no farà estalviar les jornades
maratonianes ni les hores extra retribuïdes i no retribuïdes.
Ara bé, el gruix important d'ocupació el
generarà l'espai dels casinos i dels hotels, el sector turístic en si.
És important que aquí fem una ullada al model turístic del projecte,
radicalment oposat al majoritari actualment vigent a la zona. Salou,
Cambrils i la Pineda, tal com afirma l'informe “Bcn World: el desencaix
d'un projecte” dels professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV)
Antonio Russso i Sergi Saladié, “han sabut al llarg dels anys no caure
en el parany de la banalització a la baixa de la destinació, sinó
apostar per la qualitat, la sofisticació i l'enllaç amb el territori”.
“Aquest gran esforç exigeix coherència i consolidació contínua, i
resulta bastant obvi que el projecte BCNWorld va per un camí totalment
oposat”. Què hi té a veure això amb els llocs de feina en el sector
turístic? Doncs molta, perquè un projecte d'aquestes característiques,
amb tot el que comporta el negoci del joc d'activitats associades,
podria arribar a remoure el model turístic actual (cal recordar que el
parc temàtic Port Aventura s'abasteix del turisme familiar
majoritàriament, a les antípodes del que preveu tenir BCNWorld) i acabar
malmetent l'actual oferta turística si l'associació entre la Costa
Daurada i el món del joc es produeix tal com ha passat a altres indrets
on s'ha apostat per aquest tipus de turisme com Macau o Las Vegas.
Actualment Salou, Cambrils i la Pineda compten amb 26.000 places
hoteleres i 27.000 de no hoteleres, les places previstes a BCNWorld
suposen un increment d'un 20% i no existeixen estudis sobre l'impacte
que puguin tenir en la zona.
Turisme de gambling... treball estable i inestable
Pel que fa a les condicions laborals del
sector turístic, la manca de regulació laboral del sector a la zona i a
nivell general és majoritària, tant per manca de contractes entre
empresaris i persones assalariades com per la no aplicació dels convenis
corresponents, la realització d'hores extra sense remuneració, la
disponibilitat total d'anar a treballar quan faci falta...
Parlant amb María José, una treballadora
del sector turístic tarragoní, ens explica que en els darrers cinc anys
les condicions en el sector han esdevingut inassumibles per a qualsevol
persona que no tingui una força física considerable i una “trágalo de
campionat”. María José neteja hotels a Salou durant Setmana Santa i
alguna altra època en què tenen llocs diversos events; alhora, treballa
com a ajudant de cuina durant l'hivern quan no fa hotels i en un càmping
de maig a setembre, “en el que convingui”. A l'hotel l'asseguren dues
hores i en treballa sis o set, per 750 euros, però el més dur és que “fa
quatre anys ens demanaven que féssim 16 habitacions i ara ens en
demanen 22. Jo ja no ho aguanto, però he de menjar”. En el restaurant
treballa de 10 a 16.30 i de 20 a 24 hores i cobra 667 euros, i quan li
manen fa de cambrera i de dona de la neteja també.
El cas de la María José no és únic sinó
molt general, tant a la Costa Daurada com a la resta de l'Estat. La
periodista Marta Grijalbo ja ho explicava el passat 17 de maig a eldiario.es
quan deia que, a nivell de les Balears (aplicable també a la Costa
Daurada) “La reducció de la despesa de personal és una de las raons que
addueix un informe sobre el sector hoteler a les Baleares com a causa de
la millora de resultados dels hotels.” Segons aquest informe, de la
consultora Moore Stepehens, “els hotels estan incrementant els seus
guanys, però això no s'està reflectint en la creació de treball. En
concret, las societats hoteleres analitzades van incrementar la xifra de
negocis en un 28,7% de mitjana entre 2010 i 2012, amb un augment dels
resultats del 55,6% en el mateix període. Les despeses de personal, en
canvi, van pujar un 5,44% i les plantilles mitjanes ho van fer un 6,42%.
Un altre sector que ha fet l'agost amb l'excusa de “la crisi”.
Un dels arguments utilitzats pels que
defensen la creació de BCNWorld perquè crearà treball és el que diu que
tot aquest treball desregulat millorarà amb BCNWorld. L'argument ja va
ser utilitzat a mitjans anys 90 quan el nouvingut era Port Aventura i
passats vint anys res no ha canviat en aquest aspecte, ni tan sols els
alts índexs de desocupació que el parc havia de contribuir a fer baixar.
Port Aventura va incloure en el seu conveni la disponibilitat total de
qui hi treballava i des del 2009 ha acomiadat 250 treballadors per
causes aleatòries però amb un únic patró comú: eren massa vells per a la
imatge que el parc volia transmetre...
L'informe de Russso i Saladié cita
l'escriptor i sociòleg Roberto Saviano, expert en les relacions
econòmiques i socials que generen els models sistèmics mafiosos, per
explicar com el negoci del joc a Nova Eriça, a Eslovènia, fa 35 anys va
servir “per netejar els diners de la camorra napolitana, obrir-li la
porta cap al ric Nord-est d'Itàlia, per finançar la venda il·legal
d'armes per al conflicte balcànic, i per establir noves rutes de comerç
criminal de drogues, prostitució...” i avui és la regió d'Europa amb més
concentració de prostíbuls. Cal pensar en tot el treball que un complex
d'aquesta tipologia acaba creant, també en la prostitució, que porta
aparellada la no regulació laboral i la manca de condicions i garanties
mínimes de treball, sense entrar ara en altres consideracions de
caràcter patriarcal i de domini sobre les persones que l'exerceixen. A
Tarragona res d'això ve de nou si recordem les visites de la setena
Flota nord-americana fa uns anys i la “importació” de dones per a la
prostitució en els pics de demanda quan les persones que s'hi dedicaven a
nivell local no donaven a l'abast.
Un sou de propines: la banca i l'empresa sempre guanyen
Se suposa que el contex del treball al
voltant del joc i les apostes, basat sobretot en casinos però sense
deixar de banda altres formes d'aposta com les màquines escurabutxaques,
tindrà la seva regulació de les condicions de treball a partir d'un
conveni propi de BCN World. En l'actualitat, a Catalunya existeix un
conveni del sector que inclou els diversos casinos que hi ha al
territori. No podem afirmar rotundament quin serà el camí que seguirà
BCNWorld però davant la manca de dades a dia d'avui el més fiable que
tenim és tenir en compte les dades que ens pot aportar l'actual conveni
de casinos. Malgrat això, insistim, donades les característiques del nou
complex, aquest segurament elaborarà un conveni propi quan sigui el
moment.
El Conveni Col·lectiu de Casinos de
Catalunya és el conveni que regeix les relacions laborals al Gran Casino
de Barcelona, Casino de Tarragona i el Casino Castell de Perelada. Es
tracta d'un conveni que, el 2013, va comptar amb l'assessorament, en la
part de les treballadores i els treballadors, de dos experts de la UGT i
que va ser signat finalment pels representants sindicals d'aquesta
organització.
Un primer cop d'ull a les taules
salarials del Conveni aporta alguna sorpresa a les persones que no
coneixem directament el món del joc i les relacions laborals que
implica. Per començar, el conveni és un conveni ampli, que recull totes
les feines possibles relacionades amb els casinos, des de les
directament relacionades amb el joc fins a les referides a hostaleria,
administració, vigilància...). I a més els salaris ronden els mil euros,
però amb sorpreses... Si ens preguntessin qui cobra més en un casino,
si un treballador de la cuina o un croupier, la resposta seria clara: el
segon, perquè d'ell depèn en bona part el bon joc i per tant el
contacte directe amb els clients que aporten beneficis a través del seu
joc i els seus diners. La realitat és tot el contrari. En el conveni es
recull que un treballador d'un casino que treballi a la cuina cobra, de
mitjana, 1.352 euros, mentre que un assistent de joc ben just arriba als
973,35 euros al mes; de fet, cobra més un empleat de magatzem (1.034 de
mitjana) que no pas qui directament reparteix el joc.
Com és possible això? Doncs perquè
alguns d'aquests sous són complementats amb abundants propines
establertes a partir d'un repartiment segons objectius. Què
s'aconsegueix amb aquest sistema de salaris? Doncs que una part
important del salari depengui d'aconseguir objectius de propines marcats
per l'empresa. Les propines esdevenen l'autèntic objectiu dels
treballadors i les treballadores, i així es genera competència entre
iguals i alhora, evidentment, insolidaritat entre els mateixos
assalariats que ja no depenen tant del seu salari com dels diners que
l'empresa reparteix en forma de propines.
Compareu les dades dels efectes socials del joc després de 35 anys a Slovènia, i de 70 anys a Las Vegas: demolidor! >> cliqueu http://www.cucadellum.org/2012/03/benvolguts-he-enviat-aquesta-curta.html
