Un programa de actualidad y debate con Roberto Arce. 360 grados abordará también la crisis provocada por el retraso en las obras del AVE. Mientras en Cataluña protestan por el retraso del AVE, otras comunidades se quejan de la falta de inversión en infraestructuras y se consideran discriminadas en el reparto de las inversiones. Ambos escenarios llevan al programa a plantear la cuestión: ¿Es España un país de dos velocidades?.
Carta a Pere Vallejo.
Bon dia Pere, felicitats per l´invitació a TV3. Penso que si, que Espanya desde sempre va a 2 velocitats, no se si es diplomatic dir.ho pero esta clar que es així.
Peró, la nostra primera velocitat es la de França, Alemania, Anglaterra ara fa...50- 75 anys en maduresa política del ciutadá i en previsió: en recerca-ensenyament-infrastructures.
Espanya fa part de la 2ª velocitat europea, qué hi farem. De manera puntual hi ha institucions que funcionen BE i de manera CONTINUADA es a dir CONSOLIDADA desde fa 30-50 anys i es parlen de tu a tu amb d´altres del mon de la 1ª velocitat europea. Peró no es així en el promig espanyol, es trist pero no en treiem res de posar el cap sota l´ala triunfalista.
No sé si aquest fet ajudara a fer.nos perdonar als espanyols de 2ª velocitat, que alguns estem a la primera espanyola que es 2ona europea,- aquí juga l´efecte enveja espanyol que tan fa servir en Rajoy i el posat senzill de qui parla en aquell moment, no pateixis que tu ja el tens.
Rellegint tot aixó, crec que el tri-tema “recerca-ensenyament-infrastructures“ en realitat es la previsió a llarg terme d´una societat. Si les coses básiques menjar- vivenda-treball estan pasablement resoltes, aleshoreses pot “estalviar” per millorar el futur o per previsio de temps dolents. Ara estem en una cultura de tot per ara mateix. Espanya no te per virtut la previsió, ans al contrari es un notable defecte del que cal ser conscients per corregir.lo, no ho dic jo es de domini públic.
Recerca-ensenyament es = estalvis posats a sobre de les persones, dins seu, interioritzats a base de molt temps d´insistir. Aixó es un proces llarg, un projecte a llarg terme i de resultats a 15-20 anys vista. Molt bons resultats si es fa be. La recerca espanyola no s´ha beneficiat d´aquestos anys de bonança económica per arrivar al 2 - 3,5 % d´inversió del PIB com a Europa de 1ª velocitat. El dia que ho fem quedarem molt satisfets de nosaltres mateixos perque el nostre temperament imaginatiu i un pel anti-sistema es ideal per la recerca científica; els profes americans están molt contents quan tenen un post-doctoral espanyol al laboratori, ja ho crec, es una bona fama consolidada.
El link recerca-industria es poc o gens consistent per ara.Peró ai el dia que ens hi posem, farem pols a la competencia! Aquí tenim molt futur. I a mes a mes ja tenim molta molta gent preparada treballant d´emigrats a l´estranger perque aquí no hi ha infrastructura científica: edificis, aparells de laboratori, pressupost per reactius, i pel personal fixo. Penseu en la birria d´edifici que té el CSIC a Barcelona, a la zona del campus de Pedralbes i som la 2ª ciutat d´Espanya! Investigació es poder i per aixó está molt concentrada a Madrid capital. I per les provincies res. Per Madrid, Barcelona es “las provincias”, al.lucinant no?
Pels nostres polítics aixó NO es el mes important, pot.ser si que ho pensen, peró en la práctica del dia a dia aquest trinomi es absolutament un anexe, questions colaterals. Els polítics que no es deixen emportar per l´activisme del dia a dia, aquestos son els que fan coses a llarg terme, son els estadistes, - aquesta es la meva impressió-. El Dr Valentí Fuster explica al seu llibre que s´aixeca 1 hora mes aviat PER PENSAR!!
Per exemple al projecte de l´AVE a bcn. Han fet poques catas en els estudis previs per saber com es el terreny, menys de les que diuen els manuals. Deu ser un sistema "d´estolviar". Tu ja ho has dit sempre. I es el mateix defecte que al Carmel. Ara s´hi troben! Al Gornal i Bellvitge gran crisis: ja ho faran ja, tecnicament tot es possible, hi tant que si!. Pero saber com es terreny quan ja estás fen l´obra es mes car i mes lent que si ho sabesin desde el projecte previ. L´home ha anat a la lluna. Moltes coses son possibles ara, tot es questió de pressupost. Els imprevistos es pagan molt cars, l´empresa adjudicataria ara te la paella pel mánec i els fara pagar al preu que vulgui. En fi, el mateix fa el meu pintor.
No sé com es fan els pressupostos d´aquestes obres públiques. D´un conegut qu´es enginyer de camins, sé que existeix en la licitació dels ponts a Espanya la figura de la “baja temeraria”. Si jo ho entenc be al obrir les pliques de les diferents constructores que concursen per l´adjudicació, per sistema, es calcula el pressupost promig que resulta de totes les empreses. Aleshores, les empreses que hagin ofertat fer el pont per un –imaginem, no ho se exacte-, un 10% DE MENYS del promig, automnáticament, es queden FORA del concurs; es considera que es massa barato i que podria caure el pont. Ara be, en les nostres obres de l´AVE, que existeix aquesta figura de la baixa temeria? Hi ha algú que ho sápiga? Ho he explicat be com va aixó?
Pere, moltes gracies per la paciéncia de llegir fins aquí. Sort aquesta nit. Ens ho estarem mirant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada