9 de setembre de 2008

Cinc consideracions sobre la publicació de les balances fiscals - per X. Sala i Martin


 X. Sala i Martín. Foto   www.ifuturo.org

Resum de la intervenció de Xavier Sala Martín (un dels experts per part de la Generalitat del grup encarregat de confeccionar les balances fiscals) a la tertúlia de "El Matí de Catalunya Ràdio" el 16 de juliol de 2008.
Ho podeu escoltar a www.catradio.cat.



Resum publicat a la Plataforma pel Dret a Decidir:
 
Primera. Bàsicament hi ha dos mètodes de confecció de les balances fiscals:
El mètode monetari: té en compte on es gasten el diners (exemple: el salari del rei es compta com a despesa feta a Madrid).
El mètode del benefici: imputa la despesa a l'àrea que se'n beneficia (seguint el mateix exemple, com que el rei beneficia tot el conjunt per igual, la càrrega fiscal es reparteix entre tots).
Amb el segon mètode, Madrid apareix com el gran solidari, argument freqüentment usat com a descàrrec del Madrid enfront de Catalunya (“No os quejéis, nosotros somos aún más solidarios.”). Amb el mètode monetari això ja no es pot dir. És important que el govern espanyol hagi acceptat aquest mètode per primer cop.


Segona. Tot i que s'han intentat diluir les balances presentant-ne 6 de diferents, es miri com es miri el dèficit és extravagant (ja siguin 2100€ o bé siguin 2.400€ per persona a l'any, tant se val).
Entre el 30% i el 54% del que paguem desapareix.
 

Tercera. No és veritat que qui és més ric està contribuint més (com va dir el secretari que ho va presentar):
un cop es produeix la redistribució Catalunya queda en la 9ena posició en el rànking de renda per càpita, però a l'hora de pagar és a la 1era o 2ona posició.
Antoni Castells demana que la solidaritat estigui muntada de manera que no es canviïn les posicions en els rànkings, és a dir, de manera que no es perdin posicions (com a Alemanya, per exemple).

Quarta. La correlació que crida l'atenció és que els Països Catalans ocupin les tres primeres posicions pel que fa als que més paguen.

Cinquena. Les dades amb què s'ha treballat són del 2001 al 2005 (i la població en base a la qual es calcula està fixada en la del 1999!). El gran augment del dèficit fiscal s'ha produït del 2004 al 2005.

Les dades permetien entreveure que el 2006 era encara pitjor, i és probable que aquesta hagi estat la raó per la qual el govern espanyol, a última hora, no ha entregat les dades d'aquest any (el 2006). Sigui com sigui, això deixa en evidència la teoria del "Gobierno amigo" que diria que la conjunció de governs del mateix color aquí, allà i més enllà, és beneficiosa per a Catalunya.

recomanem el seu article article: "El Dèficit Fiscal de Catalunya amb Espanya: Una Anàlisi Divulgativa"  >> http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/deficit/deficit.htm