Intranquil·litat, neguit i por és el que plana sobre els veïns que tenen els treballs del tren d’alta velocitat a tocar de casa. L’obra, que s’ha tirat endavant en contra de la voluntat de diversos sectors econòmics i polítics, ja ha provocat les primeres esquerdes. Ara l’administració s’ha de fer càrrec d’aquests desperfectes. Però al veïnat l’amoïna què passarà quan s’acabin les obres i continuïn surtin fissures a les finques. Qui respondrà per nosaltres? Es pregunten i ningú els dóna resposta.
Barcelona se sent insegura.
A banda de la prostitució pels carrers de la ciutat, la venda ambulant o l'incivisme ara reapareix el malson del perill de les obres subterrànies. El 18 de maig d’enguany van començar els treballs de construcció del primer pou del túnel de 5'64 quilòmetres del tren d’alta velocitat entre les estacions de Sants i la Sagrera a la confluència del carrers Mallorca i Trinxant. Aquesta obra ferroviària que tanta controvèrsia ha generat des del seu anunci s’ha tirat endavant tot i ser durament criticada i això, sumat a l’historial de la capital catalana en obres d’aquest tipus, ha provocat desconfiança, nerviosisme i por entre el veïnat. Les obres del TGV són segures?
Els treballs del TGV ja han provocat les primeres esquerdes en una finca del barri del Clot. Els veïns estan en alerta i no confien en els missatges tranquil·litzadors que arriben des de l’administració. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, arran de l’incident, va deixar ben clar, en una entrevista a TV3, que aquestes “obres són les més monitoritzades i controlades que mai s’hagin fet al món”. En la mateixa línia i des de l’altre costat de la plaça de Sant Jaume, s'ha pronunciat l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu i ha afegit que aquest control “és una garantia que ha d’aportar més seguretat i tranquil·litat als veïns”.
En aquest sentit, l’arquitecte director adjunt de la Sagrada Família, Jordi Faulí, sosté que “el fet que sigui l’obra més vigilada no és garantia d’una total seguretat”. Admet que “són obres complexes i el risc zero no existeix”. El mateix opina el president de l’Ave pel Litoral, Pere Vallejo, qui a més, apunta que “tenir un túnel tant a prop de les cases pot tenir conseqüències”.
És un risc el deteriorament dels edificis?
Fonts del Col·legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya alerten que s'hauria de veure si les esquerdes aparegudes tenen alguna relació amb l'estat de conservació dels edificis. Precisament, la mala conservació de les finques és un dels motius pel qual els veïns es neguen a què el TGV passi pel vell mig de la ciutat. Vallejo i Garrido coincideixen en què “hi ha immobles molt antics” i “alguns tenen fonaments molt precaris”. En aquest cas, “sempre hem dit que aquesta obra comportaria perjudicis importants perquè no és el terreny indicat”, afirma la vocal d’Urbanisme de l’Associació de Veïns de l’Eixampla Esquerra, Anna Garrido.
Adif, l'ens gestor de les obres del TGV, abans d’iniciar els treballs de la construcció del túnel havia de fer inspeccions als immobles afectats pel traçat i va contractar l’empresa Intemac. Però, no tots els edificis van passar les revisions corresponents. La finca del Clot, situada al carrer Trinxant, on hi ha aparegut fissures, no va rebre la visita dels tècnics. Davant d'aquesta situació el president d'Adif, Antonio González Marín, ha dit que “la major preocupació de la companyia sempre ha estat la seguretat de les persones i que mai l'han descuidat”. També afirmen que les esquerdes aparegudes recentment no tenen res a veure amb el TGV i fins i tot afirmen que pendran accions legals contra aquelles entitats que generin missatges negatius o posin en dubte la seguretat de les obres.
Aquestes deficiències tècniques han augmentat la desconfiança de la gent que des del primer dia ha estat en contra d'aquesta obra. Vallejo dóna per fet que les esquerdes de l'immoble de Trinxant “no són les primeres ni seran les últimes”. I el vicepresident de l’associació de veïns del Clot, Joan Balanyat, manté que malgrat que al seu tram de barri encara no s'ha hagut de lamentar cap fissura quan se’n produeixi alguna “exigirem una actuació immediata per determinar-ne l'origen”.
Però el que ara neguiteja més als veïns és que surtin esquerdes un cop s'hagin acabat els treballs del túnel. “Algú respondrà per nosaltres?” es pregunta Garrido. En el cas del temple de la Sagrada Família, segons pronostica Faulí, les vibracions constants que hi haurà pel pas dels trens “perjudicaran l’estructura de columnes arborescents de la nau principal i en el futur l’estructura de suport de les torres de la façana”. Ell també considera que els riscos de l’obra s’hauran de valorar en el futur però aleshores tothom se’n rentarà les mans.
Hi pot haver un segon Carmel?
Vallejo creu que és “una exageració” equiparar aquestes obres amb l’esvoranc del barri del Carmel del 2005. Però, no descarta que es pogués convertir “en un Prat o en un Bellvitge”. Balanya també nega que pogués tornar a passar una cosa semblant a la d’ara fa quatre anys ja que per a ell: “el Carmel ha estat una lliçó”. Faulí en canvi, hi veu un “risc important durant l’execució com després de l’obra” però, afirma que “els accidents no són mai iguals” en tot cas, adverteix que aquest “no és el millor traçat per a la ciutat”. I qui més pessimista es mostra amb les els treballs de l’alta velocitat és Anna Garrido qui assegura tenir “por” i per això, toca “fusta perquè no torni a passar el mateix”.
Comentaris dels lectors del SingularDigital.cat
senglar - 22/10/2009
Les obres del AVE per dins de Barcelona, son una operació immobiliaria a llarg termini. Molts edificis antics acabaran enderrocats per haver patit greus esquerdes, i donaran pas a uns de nous, afavorint el negoci immobiliari.
Tal día farà 50 anys - 22/10/2009
I així anar fent... d'aquí a cinquanta o cent anys, ja ningú no s'enrecordarà de qui va donar l'ordre de fer passar el TGV per sota de Barcelona. Quan s'enfonsi tot, emportant-se per endavant mil·lers de persones i la Sagrada Família, llavors diràn allò de que "no es podía preveure", que "son coses que passen", "ja farem un plà especial d'indemnitzacións", "es culpa de tots els catalans perquè no van exigir a l'administració de l'època més rigor", etc, etc, etc... Aquest polítics saben de sobra, que el temps i la manipulació de l'informació fà meravelles en la memòria col·lectiva del poble.
Joan Gargot - 22/10/2009
Ben mirat, per a Barcelona, l'ensorrament de la Sagrada Família tindria efectes perfectament comparables als bombardejos amb artilleria des de Montjuïc del segle XIX o amb aviació italiana del segle XX. Ai, ai, ai!
de:http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2009/10/por_sobre_el_tunel_del_tgv_43265.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada