Carme Forcadell, Presidenta del Parlament, saludada pels Mossos. Foto: Parlament de Catalunya
Serà el Ple de la Desconnexió:
Demà el parlament de Catalunya aprovarà una resolució que proclama
que les decisions del Tribunal Constitucional espanyol deixen de ser
legals en territori català. Amb aquest pas el procés polític català
entra en un nou rumb de col·lisió amb la legitimitat de l’estat i de
construcció per tant d’una legitimitat alternativa.
Fins ara el parlament de Catalunya havia aprovat diverses declaracions, la Declaració de Sobirania i el Dret a Decidir la més important d’elles, que contravenien la legalitat espanyola però que no tenien conseqüències pràctiques.
La celebració del 9-N, contra dues sentències del Tribunal
Constitucional espanyol, va ser el primer acte de sobirania real de
Catalunya, que l’estat no va ser capaç d’impedir. Per això és tan
important. Ara, però, s’inicia una nova fase en la qual la desobediència
a les institucions de l’estat queda consagrada per l’obediència al
mandat democràtic expressat a les urnes el 27 de setembre.
L’acord que es sotmetrà demà a votació al parlament detalla, en
canvi, amb molta minuciositat quines decisions dels tribunals espanyols
deixaran de tenir valor a Catalunya, a partir del moment de la votació.
Amb això els representants de la voluntat popular catalana hauran
trencat de manera efectiva amb la legalitat espanyola ja que una part de
la mateixa no podra aplicar-se.
Un nou estat, que comença a aparèixer de fet
‘L’existència d’un estat no és una qüestió jurídica sinó de fets’.
Aquesta formulació, amb matisos petits, es repeteix una vegada i una
altra des del punt de vista del dret internacional sempre que es posa
sobre la taula la proclamació d’un nou estat, especialment si aquesta
proclamació és discutida per l’estat al qual pertanyia aquell territori.
La formulació és l’expressió més coneguda de l’anomenat ‘principi
d’efectivitat’, un principi reconegut en el dret public internacional
com el primordial a l’hora d’encarar un procés d’independència.
El ‘principi d’efectivitat’ es confronta directament al ‘principi de
legalitat’, que normalment és l’esgrimit pels estats dels qual un
territori s’independenditza. El debat és molt fàcil d’entendre: si un
part d’un estat comença un procés en el qual la legalitat de l’estat és
contestada i en la pràctica desobeïda això és la base sobre la qual el
territori en qüestió pot reclamar a la comunitat internacional que és un
estat, com a mínim de fet. La legalitat que el nou estat comença a
construir a partir de la desobediència a les lleis de l’anterior estat
si acaba per consolidar-se passa a ser, efectivament, la legalitat
vigent. I dos territoris amb legalitats diferents per definició són dos
estats diferents.
Des del dret públic la interpretació és clara i no admet dubtes. Si
les lleis són desobeïdes de forma massiva per la població i per les
institucions d’un territori aleshores es fa evident que l’estat les
lleis del qual es desobeeixen no pot reclamar efectivament que és
l’estat propi d’aquella zona. La legalitat de l’estat previ, en aquest
cas, passa a un segon termini.
L’efectivitat no genera necessàriament el reconeixement dels altres estats
Cal aclarir però que això no té res a veure amb el reconeixent per
part dels altres estats del món. Un estat pot funcionar de forma
efectiva i governar el seu territori i els seus habitants sense per això
ser reconegut pels altres estats.
Aquesta és la raó per la qual al món avui hi ha estats amb
reconeixement parcial i no total. Concretament hi ha un estat,
Somaliland, que no reconeix ningú, dos que no reconeix cap estat membre
de les nacions unides però si estats que no en són membres
(Nagorno-Karabakh i el Transdniester), set estats que no són membres de
l’ONU però són reconeguts com a mínim per un estat membre de les Nacions
Unides (Abkhàsia, Kossove, Ossètia del Sud, Palestina, la República
Àrab Sahariana, Taiwan i Xipre del Nord) i sis estats que tot i ser
membres de l’ONU no són reconeguts per tots els estats (Armènia, Corea
del Nord i del Sud, Israel, Xipre i la Xina).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada