«Però al final el
que ens ensenyen aquestes dues experiències és que les llengües són
organismes vius i evolucionen i que el futur del català no per força ha
d'anar vinculat completament al territori d'origen»
12.07.2016
A la redacció de VilaWeb fem servir una eina que ens indica en temps
real què llegeixen els lectors. Què estan llegint els lectors en
qualsevol moment del dia. Una de les possibilitats que ofereix aquesta
eina és veure on són i què llegeixen, sobre un mapa del món. Seguir-ne
el dibuix un dia sencer és molt interessant, perquè realment
descobreixes que el català, com totes les llengües que s’han adaptat a
la tecnologia, ha esdevingut ja una llengua global. A la nit, per
exemple, quan me’n vaig a dormir, sempre hi ha més lectors a Amèrica,
sobretot als Estats Units, que no als Països Catalans. I si me’n vaig a
dormir particularment tard aleshores veig aparèixer els catalanoparlants
de l’Àsia, sobretot del Japó i la Xina. Durant el dia el mapa d’Europa
és cobert tothora de gent lògicament amb molta més gent als Països
Catalans que no pas fora, però amb una presència molt constant també a
la resta de la Unió.
Tot plegat ve a tomb d’això que ha passat a Oriola, on fa pocs dies
un regidor de Canviem Oriola va decidir de parlar per primera vegada en
català al ple municipal. Segurament que una cosa com aquesta no havia
passat des del segle XVI, i és lògic, per tant, que la notícia i el vídeo que l’acompanyava fos ahir una de les més visitades i comentades de VilaWeb.
Però la veritat és que ja fa temps que arriben notícies
encoratjadores de l’extrem sud. Oriola i el Baix Segura en general viuen
un procés incipient de valencianització que només puc qualificar com
d’apassionant. Després de tants segles el català torna a ser una llengua
viva als carrers d’Oriola, gràcies a les famílies valencianoparlants
que s’hi van instal·lant, però també gràcies a iniciatives de tota mena
que els oriolans de parla castellana duen a terme per recuperar la
llengua que els fou pròpia durant segles.
Si això continua així, doncs, potser aviat haurem de repensar el
nostre mapa lingüístic. De fet, al sud de Guardamar hi ha una pedania
d’Oriola, Barba-roja, que parla encara català amb normalitat segles
després. I ara les iniciatives de les escoles, de la biblioteca,
d’algunes empreses i associacions poden fer baixar el mapa de la llengua
uns quants quilòmetres més al sud, curiosament mentre retrocedeix en
unes altres parts del domini lingüístic.
Al final el que ens ensenyen aquestes dues experiències és que les
llengües són organismes vius i evolucionen i que el futur del català no
per força ha d’anar vinculat completament, dic completament, al
territori d’origen. Així com fa dècades vam ‘descobrir’ l’Alguer, potser
un dia d’aquests començarem a considerar com cal aquestes quatre mil
persones que tenen el català per llengua d’ús diari a Montpeller, segons
els estudis sobre els gitanos catalans a l’estat francès; o el milers
llargs que ja el parlen a Califòrnia, segons les dades d’US English. Fa
uns quants dies un responsable d’una d’aquestes aplicacions globals per
demanar taxis m’explicava que els havia cridat molt l’atenció que a
Londres hi hagués un bon grapat d’usuaris que fan servir la versió en
català per demanar-los. Cosa que a mi no em va estranyar perquè, per
exemple, el mes passat Londres i Madrid estaven entre les vint ciutats
on VilaWeb té més lectors. I entre les cinquanta primeres hi havia, a
més, París, Bilbao, Sevilla, Berlín, Zúric i Brussel·les…
A algú tot això li semblaran detalls anecdòtics però jo crec que
tenen molta força cara a que comencem a tenir una altra visió de la
llengua catalana i el seu paper al món. Perquè potser entendrem que si
bé el català està en crisi en algunes de les seues zones històriques,
per contra comença a traure el cap de manera significativa en indrets
d’on havia desaparegut fa segles, com Oriola o Montpeller, o on
simplement no s’havia parlat mai, com ara Califòrnia o Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada