11 de juliol del 2016

La revolució de les bases de l'antiga CDC al congrés de refundació: llistes obertes i desbloquejades, limitació de mandats, no accepten cap dels noms que proposava l'equip sortint

 Foto.ElPuntAvui


10 juliol 2016
Els participants en el congrés reclamen una renovació profunda de la nova CDC i canvien bona part dels postulats proposats per la direcció 

>>> Ni llistes tancades –seran obertes i desbloquejades–, ni duplicitat de càrrecs, ni nuclis de poder; aquestes eren les demandes més polèmiques que la militància no va tractar en comissió fins a la mitjanit.

El ple tria avui el nom que substituirà el de Convergència 

Els mandats es limiten a vuit anys i la nova formació es defineix com a independentista i republicana 

 

El ple decideix avui la marca enmig de crítiques externes
Els mandats seran de 8 anys, a excepció de l'àmbit municipal 
La militància s'aferra a la renovació i l'objectiu era evitar encotillar el nou partit amb les estructures de la vella CDC. Sobirania també per a la militància, reclamaven els participants que ahir rebregaven algunes decisions que l'organització, l'antiga direcció convergent, havia proposat en els documents fundacionals. Ni llistes tancades –seran obertes i desbloquejades–, ni duplicitat de càrrecs, ni nuclis de poder; aquestes eren les demandes més polèmiques que la militància no va tractar en comissió fins a la mitjanit.

Entre les que centraven l'interès dels assistents, es va aprovar la limitació de mandats, que va quedar fixada en vuit anys, ampliables a dotze en alguns casos. Només en el cas dels càrrecs orgànics aquesta mesura tindrà efecte retroactiu, mentre que els càrrecs institucionals començaran a comptar els vuit anys a partir de la data del congrés. A tall d'exemple, el president Carles Puigdemont tindria vuit anys per continuar exercint el càrrec. Tanmateix, aquest nou criteri afectaria de manera diferent Artur Mas, que, després d'aquest congrés, podria accedir a la presidència d'aquesta nova formació política però hauria de descomptar els quatre anys com a president de CDC. Els vuit anys, en canvi, no s'aplicaran en els càrrecs municipals. Alcaldes i regidors podran repetir tants mandats com vulguin. La raó, la dificultat en municipis petits de trobar gent que participi en les llistes.



República sense DUI
Quant al contingut del text ideològic, les aportacions de la militància van aconseguir substituir les mencions a la sobirania per una de més explicita; independència. “La ponència ja era independentista, però el text resultant ho és més”, apuntava Sánchez. Entre altres modificacions també es va introduir la república com a model del nou estat que es vol construir. Una referència que mai abans havia fet forat en un congrés de CDC. Sánchez, però, ho puntualitzava: “No hem defensat mai que Catalunya tingui un rei o reina”, va aclarir l'encara coordinador de règim intern de CDC, Francesc Sánchez, en roda de premsa durant el congrés fundacional. “Som un partit que vol un model d'estat en forma de república”, segons Sánchez. El fet que la nova formació es defineixi com a independentista i republicana no pot induir a confusió amb la marca d'ERC. “Nosaltres no som d'esquerra”, va voler aclarir un cop més qui ha estat també organitzador del congrés. La nova CDC, encara sense nom, fins avui, serà un partit, en definitiva, republicà i independentista que circularà pel carril del mig, el central, i farà una clara defensa de l'estat del benestar.

Una de les esmenes que no s'havien acceptat, com a mínim fins a tancar aquesta edició, feia referencia a la DUI. La discussió d'aquest punt es va ajornar per al final del debat. Segons Sánchez, perquè “no és una qüestió del dia a dia polític, fet pel qual incorporar-la faria que el document quedés caduc”. Altres fonts no descartaven que s'hi acabés fent referència a última hora i formés part dels textos fundacionals.

“En sortirem reforçats”
I mentre la militància demanava canvis, els dirigents intentaven treure ferro a l'afany de modificar els postulats. “La gent té ganes de participar en la creació d'un nou partit”, assenyalava el portaveu del congrés, Francesc Sánchez. “En sortirem reforçats, després del congrés”, hi va afegir. Per afavorir la implicació dels inscrits, la primera modificació del reglament arribava a petició de la militància que demanava rebaixar a la meitat el percentatge de vots que es requeria per presentar esmenes. Altres fonts, més pròximes a la direcció, apuntaven que el debat que s'ha produït era el previst, ja que en anteriors congressos la discussió i les esmenes s'havien realitzat a àmbit local i comarcal amb anterioritat al congrés on ja s'hi arribava amb molta feina feta. “Ara estem en un procés nou i tot ho debatem en comissió”, apuntaven.

La segona jornada del congrés comença amb canvis al matí. A primera hora alguns dels postulats proposats per la direcció van ser matisats a petició de la militància. Si la discussió a l'entorn de la marca de la nova formació política havia obligat l'organització a crear un grup de treball nou, la segona polèmica l'encetava la discussió sobre la creació d'un consell per a la qualitat democràtica que integrés dos òrgans; transparència i ètica i economia. La militància va rebutjar l'estructura piramidal i optava per separar horitzontalment les dues comissions; la de transparència i codi ètic, d'una banda, i per l'altra, l'econòmica.

Menys control de la futura direcció
Així es reduïa el control que hi podia exercir la futura direcció en aquests dos òrgans. En aquest sentit també es va optar perquè els membres d'aquestes dues comissions siguin triats a partir de la convocatòria d'unes primàries. A més a més, s'ha inclòs un nou punt perquè sigui l'assemblea nacional, tots els socis de la nova formació, els que n'aprovin el codi ètic.

Era el primer avís de la segona jornada d'un congrés que alguns batejaven com la revolució de les bases, “ordenada”, apuntaven, “però revolució”, insistien alguns dels participants consultats. Entre ells, membres agrupats en l'anomenada Generació Llibertat, joves càrrecs electes que aposten per introduir aire fresc i deslliurar el nou partit de les cotilles del vell.

El debat a l'entorn de la marca també centrava ahir la majoria de converses. Els tres noms que avui arriben a la final encara no fan el pes. No agrada que la marca porti la paraula partit, que, consideren, no s'adiu amb les marques de formacions del segle XXI. També ha generat controvèrsia que dos dels noms s'identifiquin amb altres formacions ja existents com Demòcrates de Catalunya, els ex d'Unió, i Junts pel Sí, el grup parlamentari que comparteixen CDC i ERC. El primer nom, el més polèmic, és el que més agrada.

2.609  congressistes que han assistit al congrés fundacional del nou partit que substitueix Convergència



3 opcions de nom: Junts per Catalunya, Partit Nacional de Catalunya i Partit Demòcrata de Catalunya

Mirant el registre de partits, no hi ha conflicte amb cap dels tres noms
Francesc Sánchez - coordinador règim intern de cdc

Som un partit que vol un model d'estat en forma de república i que pretén ser el carril central de la societat catalana.


 ..........


Un codi ètic que hauran d'aprovar tots els associats


Entre els punts que ahir es van aprovar en comissió, i que avui hauran de ser ratificats pel plenari, és a dir per tots els inscrits en el congrés, hi la redacció d'un codi ètic. Un cop elaborat, el document haurà de ser aprovat per tots els associats del partit, això vol dir la militància. L'aprovació d'aquest punt evidencia fins a quin punt la militància del nou partit reclama canvis en la vella política que apostin per un major grau d'implicació ciutadana. “S'haurà d'organitzar un altre superdissabte”, apuntava un dels participants en la comissió sobre organització. La redacció del text anirà a càrrec de la comissió que ahir es va crear en el congrés i que ha de vetllar per la qualitat democràtica de la formació. Aquest òrgan inclourà tasques en transparència i codi ètic i quedara desvinculada de l'econòmica.

El codi ètic ha de marcar els valors i els drets i deures del bon polític, especialment dels càrrecs electes i de partit. Càrrecs que avui es podrien començar a perfilar un cop s'aprovi el règim d'incompatibilitat, ja que això determinarà si un membre de govern pot exercir també un càrrec dins el partit, la qual cosa afectaria la portaveu de l'executiu català, Neus Munté, que es presenta per compartir presidència amb Artur Mas. També afectarà el paper que acabi interpretant Jordi Turull, que vol liderar el partit, concretament la direcció, alhora que és president del grup parlamentari de Junts pel Sí. Anit les diferents famílies encara es miraven de reüll abans de fer el pas endavant per liderar la nova CDC.
http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/986436-la-revolucio-de-les-bases.html