> El 23-F judicial: Urdangarin lliure, Nuet perdonat, el fiscal de Múrcia fulminat
David González Foto: EFE
BARCELONA. Divendres, 24 de febrer de 2017
23 de febrer del 2017. Múrcia: destitució del fiscal que investigava
el president autonòmic Pedro Antonio Sánchez per la terminal local de la
trama Púnica. Palma: Ni presó ni fiança. Iñaki Urdangarin, lliure com un ocell (promet, però, no volar). Barcelona: Joan Josep Nuet perdonat pel fiscal perquè no és independentista. Madrid: justícia compensatòria. Presó per Rato i Blesa -àngels caiguts amb targetes fosques-. Sevilla: oxigen per a Griñán
en el cas dels ERE. Allau de resolucions político-judicials com
ràfegues de metralladora contra el sostre de vidre de la independència
judicial espanyola. No són els guàrdies civils assaltant el Congrés ni
els tancs de la Brunete al carrer, però sí un exèrcit de togues
maniobrant al límit en cinc escenaris d’alta sensibilitat sota l’atenta
mirada de la Moncloa. Som davant un 23-F judicial 36 anys després?
Ara com llavors, sacsejar, per atemorir, neutralitzar i estabilitzar. A cop de maça. Estabilitzar el PP
abans que, a penes superat l’escàndol de la Gürtel amb l’empresonament
de Correa, Crespo y El Bigotes, la branca murciana de la Púnica -el cas
Auditori- faci saltar pels aires la fràgil pau interna en què se
sustenta la successió de Rajoy per Rajoy. No és Tejero pistola en mà i
tricorni encastat al cervell cridant “al suelo todo el mundo” ni “se
siente, coño” però sí un president del Govern i un ministre de Justícia, Rafael Catalá, dirigint una depuració pura i dura de fiscals rebels. És el destituït fiscal superior de Múrcia, Manuel López Bernal, denunciant “intimidacions”: “No pot ser que al final els perseguits siguem els fiscals per davant dels corruptes”.
No és un cop d’Estat com el del 23 de febrer del 1981, amb un judici
tou per a la majoria dels implicats per evitar mals (de sabres) majors,
però s’assembla bastant a un cop de l’Estat amb els jutges mobilitzats
per salvar la monarquia espanyola en l’últim minut. Estabilitzar la monarquia espanyola exonerant-la de culpes als tribunals. El tribunal de Palma que ha jutjat Iñaki Urdangarin, el gendre del rei Joan Carles I,
ha rebutjat, contra tot pronòstic la petició de la fiscalia: l’exduc de
Palma, espòs de la Infanta Cristina -feliçment reincorporada a la seva
feina a Barcelona-, ni haurà d’ingressar a la presó ni tampoc haurà de
satisfer fiança. Tampoc el seu soci a l’Institut Nóos, Diego Torres.
Cal anar al discurs de Joan Carles I de la Nit de Nadal de 2011, el
primer del trienni d’anys horribles que desemboquen en l’abdicació del
monarca enmig de la pitjor crisi recent de la Monarquia espanyola, per
desconstruir les decisions que s’han pres a Palma. Aquell “tradicional
discurso navideño” va ser el més difícil del seu regnat desde aquell
altre amb què va tranquil·litzar tothom -inclòs Jordi Pujol- la nit del
23-F del 1981 amb el Congrés dels Diputats segrestat per la Guàrdia
Civil. Aquella Nit de Nadal del 2011, Amb la bomba Nóos acabada
d'esclatar, el cap de l’Estat va demanar “rigor, serietat i
exemplaritat”. No va parlar del seu gendre, però va voler recalcar que
“la justícia és igual per a tothom”. L’actual rei emèrit va dictar
sentència. Així ho va entendre gairebé tothom. Tothom que va oblidar que
en una monarquia parlamentària, el rei regna, però no jutja. Contra el
que clama el carrer, el desenllaç de Nóos prova la independència de la justícia espanyola respecte de tota pressió de poders externs, inclosos els reials poders, diran a la Moncloa.
Estabilitzar el front català (encara que la guerra
serà llarga). El 23-F del 2017 no és una LOAPA com aquella que va
traduir la filosofia del “fracassat” cop militar de Tejero en una gran
correcció del rumb “desbocat” de l’incipient Estat autonòmic. La nova
querella de la fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme
Forcadell i els altres tres membres independentistes de la Mesa, Lluís
M. Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, però no el comú i comunista Joan Josep Nuet,
és un nou pas per allisar el camp en què es produirà la suspensió de
facto de l’autonomia catalana amb l’aplicació modulada del 155 de la Constitució.
Aquesta vegada, parafrasejant l’exministre Jorge Fernández, la
fiscalia ha “afinat” tant l’argumentari que ha deixat fora de tota
sospita Nuet, fins i tot en contra del criteri del Constitucional. La
raó? Perquè, si bé ell va fer com la resta -permetre la votació de les
resolucions sobre el referèndum- no és independentista. Nuet “no
pretenia, com els querellats, incomplir els mandats del TC, ni dur a
terme un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució… sinó
que va actuar en la creença errònia d’estar complint les seves
obligacions com a membre de la Mesa del Parlament”. Efectivament, Nuet
no és independentista, com tampoc Pablo Iglesias vol que Catalunya “se’n
vagi”, però el suport dels comuns al referèndum n’eixampla la base
social i la seva legitimitat democràtica. Vet aquí el perquè del cop del
fiscal sobre la Mesa del Parlament: fracturar l'amplíssima majoria a
favor del referèndum, a la Mesa del Parlament, al Parlament i a les
enquestes, per tornar el procés a la casella del 9-N. Joan Coscubiela, per estrany que pugui semblar, sembla coincidir en el propòsit.
I estabilitzar el front podemita. Justícia justa amb
els espavilats de les targetes black. La depredació del patrimoni de
l'antiga Caja Madrid portarà el seu expresident Miguel Blesa y al exvicepresident del Govern espanyol i expresident de Bankia Rodrigo Rato a presó.
I són 12,5 milions d'euros a tornar amb interessos. S’ha fet justícia.
Queda desactivat el front del 15-M, la reacció contra els banquers i
contra l'esquerra que es va posar "al fons, a la dreta". La reacció que
va omplir les places per salvar els mínims del naufragi de l'estat de
benestar i va donar donar 70 diputats a Podemos. Fet el reset del 23-F
de Tejero, quan tot va tornar a començar, el govern socialista de Felipe
González va desactivar la bomba social de l’Espanya pobre, l’Espanya
del sud, amb el PER i les subvencions vitalícies. I amb l'AVE
Madrid-Sevilla. A Sevilla, aquest 23-F del 2017, la jutge del cas del
ERE ha aixecat la fiança civil de 4.214.702 euros imposada a
l'expresident de la Junta d'Andalusia i del PSOE José Antonio Griñán. Estabilitzar el gran sud andalús.
> Rodrigo Rato, condemnat a quatre anys i mig de presó per les ‘targetes black’. Sis anys de presó per a l'ex-president de Caja Madrid Miguel Blesa
L’Audiència espanyola ha condemnat a quatre anys i mig de
presó l’ex-president de Bankia Rodrigo Rato per delictes continuats
d’apropiació indeguda i administració deslleial per l’ús de les
anomenades ‘targetes black’. També ha condemnat pels mateixos delictes
l’ex-president de Caja Madrid Miguel Blesa, a sis anys de presó.
A ambdós, el tribunal els ha considerat autors del delicte
i a la resta de condemnats, més d’una seixantena d’exconsellers i
exdirectius de Bankia i Caja Madrid, col·laboradors. Les penes a tots
ells oscil·len entre els tres mesos fins als sis anys de Miguel Blesa.
En el cas de l’exdirector general de mitjans, Ildefonso Sánchez Barcoj,
el tribunal el considera col·laborador i també còmplice de la logística
de les targetes opaques i l’Audiència l’ha condemnat a dos anys i sis
mesos.
>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada