La Fiscalia deixa fora Nuet en la querella contra Forcadell i 3 membres de la Mesa del Parlament
Gemma Liñán Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 23 de febrer de 2017
Barcelona. Dijous, 23 de febrer de 2017
La Fiscalia Superior de Catalunya ha
presentat una nova querella contra la presidenta del Parlament, Carme
Forcadell, i també contra Lluís M. Corominas, vicepresident primer de la Mesa; Anna Simó, secretària primera, i Ramona
Barrufet, secretària quarta, pels suposats delictes de desobediència
i prevaricació perquè la Cambra va aprovar la resolució per convocar un
referèndum sobre la independència de Catalunya.
Entre els denunciats no hi ha el secretari tercer de la Mesa, Joan
Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, tot i que va rebre la
notificació del Tribunal Constitucional. Diu la Fiscalia que Nuet "no
pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC,
ni tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu a la
Constitució del 1978", i s'agafa als dos vots en contra del full de ruta
i de les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent,
i a l'abstenció de l'última votació de la resolució pel referèndum vinculant i unilateral del 6 d'octubre passat.
La nova querella respon així a la decisió del Tribunal Constitucional
d'anul·lar la resolució sobre el referèndum unilateral i deduir
testimoni contra Forcadell i els membres sobiranistes de la Mesa per desobediència.
La querella no està encara admesa a tràmit. Ho ha de decidir la sala
civil i penal del Tribunal Superior de Catalunya, que ha rebut aquest
matí la querella de mans de la Fiscalia.
La setmana passada, el dimarts 14 de febrer, el ple del Tribunal Constitucional (TC) va
acordar per unanimitat anul·lar tots els acords del Parlament d'octubre
del 2016, entre els quals el que instava el Govern de la Generalitat a
convocar un referèndum el 2017, i denunciar davant el fiscal la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, i
quatre membres més de la Mesa, cosa que suposava obrir la via penal
contra ells. Just l'endemà, els membres de la Mesa de la cambra catalana
rebien la interlocutòria -a falta de la notificació oficial- que
anul·la els acords que es van prendre aquell dia sobre el "futur polític
de Catalunya".
La interlocutòria avisava tant la presidenta Carme Forcadell com els quatre membres de la Mesa implicats en el procés -Lluis Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet- perquè "s'abstinguin de realitzar qualsevol actuació tendent a executar la resolució 306/XI" i els advertia que, en cas que desobeeixin, incorreran en responsabilitats "inclosa la penal".
El Constitucional acceptava, així, l'incident d'execució que va
plantejar el govern central contra la resolució del Parlament que
instava a convocar el referèndum. La denúncia s'ha fet per ordre de la
Fiscalia General de l'Estat i demana que s'uneixin en una de sola, les
dues querelles que s'han presentat fins ara contra Forcadell. Aquesta
darrera i la que ja està en procés d'instrucció. La primera querella es
va presentar el 19 d'octubre. En ella, la Fiscalia Superior del Tribunal
de Justícia a Catalunya acusa Forcadell dels delictes de prevaricació i
desobediència al Tribunal Constitucional (TC)
en permetre que la cambra catalana votés el full de ruta
independentista. Totes dues querelles estan signades pel fiscal en cap
de Catalunya, José María Romero de Tejada.
Els testimonis
Entre els testimonis que demana citar la Fiscalia hi ha l'actual delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo,
perquè en el moment d'aprovar la resolució era diputat pel PP. També
demana la citació d'altres membres de la Mesa del Parlament com José Mª Espejo-Saavedra (Cs) i David Pérez (PSC). I el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa.
La Fiscalia també obvia citar com a testimoni Joan Josep Nuet.
http://www.elnacional.cat/ca/societat/querella-focardell_139398_102.html
La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una querella contra la
presidenta del parlament, Carme Forcadell, i tres membres més de la
mesa: el vice-president primer, Lluís Corominas; la secretària primera,
Anna Simó; i la secretària quarta, Ramona Barrufet, pels delictes de
desobediència i prevaricació. El motiu de la querella és haver permès la
votació a l’octubre de la resolució sobre la convocatòria d’un
referèndum. Per contra, el ministeri públic espanyol no es vol querellar contra el secretari tercer, Joan Josep Nuet.
És la segona querella presentada per la fiscalia contra Forcadell i demana que s’acumuli a la causa que ja instrueix el TSJC per l’aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent a final de juliol.
L’origen de la querella és al 14 de febrer, quan el Tribunal Constitucional va anul·lar definitivament la resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP sobre l’organització d’un referèndum i va demanar a la fiscalia que investigués les circumstàncies de l’actuació de la presidenta del parlament i quatre membres més de la mesa favorables al dret a decidir per obrir, si ho considerava escaient, una nova actuació penal contra ells.
Sobre Joan Josep Nuet, el ministeri públic argumenta que, tot i haver permès amb el seu vot la inclusió de les resolucions de JxSí i la CUP en l’ordre del dia del ple del 6 d’octubre del 2016, ‘no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC, ni tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució del 1978’. ‘No pretenia, en definitiva, donar impuls al procés constituent’, sinó que va actuar ‘amb la creença errònia d’estar complint amb les seves funcions com a membre de la mesa del parlament, considerant que el control que podia exercir aquest òrgan era merament formal’.
A més, afegeix que els vots de Nuet ‘no van ser decisius’ per a l’admissió a tràmit de les dues propostes i que va votar en contra de resolucions anteriors relacionades amb el procés, o es va abstenir en la votació de la resolució sobre el referèndum del 6 d’octubre del 2016.
La Fiscalia Superior de Catalunya considera que la resolució del referèndum significa ‘un acte d’aplicació i desenvolupament’ de la resolució del 9 de novembre de 2015, anul·lada pel TC, contravenint decisions de l’alt tribunal respecte a aquest text i la suspensió de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. El ministeri públic considera que els querellats ‘van incomplir en ple coneixement’ advertiments anteriors del TC en què es demanava que s’impedís qualsevol iniciativa que desenvolupés les resolucions anul·lades.
‘Per la força dels fets consumats’
Segons el ministeri públic, amb la decisió de permetre la votació de les resolucions, Forcadell, Corominas, Simó i Barrufet ‘posen en evidència la seva voluntat inequívoca i irreversible de portar a terme el seu projecte polític per la força dels fets consumats, amb total menyspreu a la constitució del 1978’ i als pronunciaments del TC. A més, considera que van ‘donar impuls al procés constituent pre-ordenat’ en la resolució del 2015 d’inici del procés polític a Catalunya, ‘d’impossible encaix en l’àmbit competencial del parlament, en l’ordenació territorial de l’Estat i en els procediments establerts de reforma constitucional i estatutària, integrant una pura via de fet’.
La fiscalia també creu que el capteniment de Forcadell ‘evidencia encara més la seva contumaç i obstinada voluntat d’incomplir els mandats constitucionals’. A més, el ministeri públic creu que els querellats ‘no poden excusar-se en el privilegi de la seva inviolabilitat’. Aquest va ser un argument que Forcadell va esgrimir durant la seva compareixença al TSJC el desembre passat. La presidenta del parlament va demanar a la magistrada i als fiscals que protegissin la seva inviolabilitat parlamentària. En la querella, la fiscalia diu que aquesta inviolabilitat no cobreix ‘qualsevol activitat delictiva’ que puguin cometre els parlamentaris, sinó només aquells delictes que tinguin a veure amb ‘l’exteriorització d’una opinió’, en ‘la manifestació d’una voluntat, un pensament o un coneixement’.
Entre les diligències que la fiscalia demana que es practiquin, hi ha la declaració dels querellats en qualitat d’investigats. També reclama la declaració com a testimonis del vice-president segon de la mesa, José María Espejo-Saavedra, el secretari segon, David Pérez, l’ex-diputat del PP i ara delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa.
La sala civil i penal del TSJC ha rebut la querella i s’ha designat Carlos Ramos com a magistrat ponent. La sala d’admissió es pronunciarà ben aviat.
La fiscalia torna a querellar-se contra Forcadell i tres membres de la mesa
En aquest cas, per
haver permès el debat i votació de la resolució del referèndum durant el
debat de política general del 6 d'octubre
És la segona querella presentada per la fiscalia contra Forcadell i demana que s’acumuli a la causa que ja instrueix el TSJC per l’aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent a final de juliol.
L’origen de la querella és al 14 de febrer, quan el Tribunal Constitucional va anul·lar definitivament la resolució aprovada per Junts pel Sí i la CUP sobre l’organització d’un referèndum i va demanar a la fiscalia que investigués les circumstàncies de l’actuació de la presidenta del parlament i quatre membres més de la mesa favorables al dret a decidir per obrir, si ho considerava escaient, una nova actuació penal contra ells.
Sobre Joan Josep Nuet, el ministeri públic argumenta que, tot i haver permès amb el seu vot la inclusió de les resolucions de JxSí i la CUP en l’ordre del dia del ple del 6 d’octubre del 2016, ‘no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC, ni tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu de la Constitució del 1978’. ‘No pretenia, en definitiva, donar impuls al procés constituent’, sinó que va actuar ‘amb la creença errònia d’estar complint amb les seves funcions com a membre de la mesa del parlament, considerant que el control que podia exercir aquest òrgan era merament formal’.
A més, afegeix que els vots de Nuet ‘no van ser decisius’ per a l’admissió a tràmit de les dues propostes i que va votar en contra de resolucions anteriors relacionades amb el procés, o es va abstenir en la votació de la resolució sobre el referèndum del 6 d’octubre del 2016.
La Fiscalia Superior de Catalunya considera que la resolució del referèndum significa ‘un acte d’aplicació i desenvolupament’ de la resolució del 9 de novembre de 2015, anul·lada pel TC, contravenint decisions de l’alt tribunal respecte a aquest text i la suspensió de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent. El ministeri públic considera que els querellats ‘van incomplir en ple coneixement’ advertiments anteriors del TC en què es demanava que s’impedís qualsevol iniciativa que desenvolupés les resolucions anul·lades.
‘Per la força dels fets consumats’
Segons el ministeri públic, amb la decisió de permetre la votació de les resolucions, Forcadell, Corominas, Simó i Barrufet ‘posen en evidència la seva voluntat inequívoca i irreversible de portar a terme el seu projecte polític per la força dels fets consumats, amb total menyspreu a la constitució del 1978’ i als pronunciaments del TC. A més, considera que van ‘donar impuls al procés constituent pre-ordenat’ en la resolució del 2015 d’inici del procés polític a Catalunya, ‘d’impossible encaix en l’àmbit competencial del parlament, en l’ordenació territorial de l’Estat i en els procediments establerts de reforma constitucional i estatutària, integrant una pura via de fet’.
La fiscalia també creu que el capteniment de Forcadell ‘evidencia encara més la seva contumaç i obstinada voluntat d’incomplir els mandats constitucionals’. A més, el ministeri públic creu que els querellats ‘no poden excusar-se en el privilegi de la seva inviolabilitat’. Aquest va ser un argument que Forcadell va esgrimir durant la seva compareixença al TSJC el desembre passat. La presidenta del parlament va demanar a la magistrada i als fiscals que protegissin la seva inviolabilitat parlamentària. En la querella, la fiscalia diu que aquesta inviolabilitat no cobreix ‘qualsevol activitat delictiva’ que puguin cometre els parlamentaris, sinó només aquells delictes que tinguin a veure amb ‘l’exteriorització d’una opinió’, en ‘la manifestació d’una voluntat, un pensament o un coneixement’.
Entre les diligències que la fiscalia demana que es practiquin, hi ha la declaració dels querellats en qualitat d’investigats. També reclama la declaració com a testimonis del vice-president segon de la mesa, José María Espejo-Saavedra, el secretari segon, David Pérez, l’ex-diputat del PP i ara delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el diputat de Ciutadans Carlos Carrizosa.
La sala civil i penal del TSJC ha rebut la querella i s’ha designat Carlos Ramos com a magistrat ponent. La sala d’admissió es pronunciarà ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada