L'informe (amb un caràcter orientatiu) del lletrat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea erosiona les tesis del Tribunal Suprem i, més concretament, del magistrat Pablo Llarena per negar l'amnistia als dirigents polítics del procés, com ara a l'exiliat Carles Puigdemont. La resolució, amb un caràcter orientatiu envers la futura sentència de l'organisme judicial europeu, és una estocada al relat promocionat per la dreta espanyol sobre la llei pactada entre les forces independentistes i el PSOE.
Si bé és cert que va atorgar el seu vistiplau a l'exoneració dels delictes de desobediència, va mostrar un criteri diferent en el cas del delicte de malversació. En un estiu marcat per l'ofensiva de la justícia contra els represaliats pel procés català, l'integrant de l'alt tribunal espanyol va considerar que, «a diferència del delicte de desobediència, que ha sigut amnistiat en tots els supòsits de l'àmbit d'aplicació de la norma, per al delicte de malversació s'exclou l'amnistia només si el subjecte actiu aborda l'execució dels fets amb el propòsit d'obtindre un benefici personal de caràcter patrimonial».
Llarena raonava que «el relat de fets plasmat en els anteriors fonaments jurídics reflecteix que els encausats tenien la decisió última sobre la disponibilitat dels fons públics confiats al Govern de la Generalitat de Catalunya i que la van utilitzar per a fer front als costos inherents al referèndum que ells mateixos van voler impulsar». «En conseqüència, els actes de disposició del patrimoni de l'Administració van estar radicalment vinculats a un benefici personal i van tindre un marcat caràcter patrimonial, que han permès que els encausats obtingueren determinats béns i serveis sense disminució del seu peculi o patrimoni», exposava.
Una argumentació que ha quedat esquerdada per l'informe —publicat aquest dijous— de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Daniel Spielman, envers la llei d'amnistia. El lletrat, no debades, tomba la visió de la impossibilitat d'amnistiar als implicats per la malversació, com defensava Llarena. Ho fa en considerar que l'aplicació d'aquesta legislació no xoca amb els interessos financers del club comunitari, i desmuntant la visió del Tribunal de Comptes espanyol, el qual havia defensat la interpretació que les despeses lligades al procés català haurien generat un daltabaix al PIB espanyol i, en conseqüència, s'hauria vist afectada l'economia europea i els recursos disponibles de la Unió Europea.
«Els interessos financers de la UE no s'oposen a l'extinció de responsabilitat prevista per la llei d'amnistia perquè no existeix un vincle directe entre les despeses relacionades amb el procés i la reducció dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió Europea», assenyala per aplanar el camí a una amnistia dels acusats per malversació, amb una visió contrària a la mantinguda per Llarena. «No hi ha cap vincle directe entre aquests actes [amnistiats] i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió Europea», reforça.
Tanmateix, hi ha absències d'interpretació en l'informe que juguen a favor del magistrat conservador: l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no es pronuncia sobre l'enriquiment personal dels dirigents independentistes, una de les claus de volta de la negació de l'amnistia als implicats per malversació. L'informe, a més, només serveix d'orientació de cara a la resolució definitiva que emetrà l'any vinent el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Una sentència que no hauria de coincidir amb els arguments exposats en aquest informe per Spielman, encara que en un 80% solen coincidir els criteris del lletrat i de l'organisme judicial europea.
La sentència marcarà la pauta al Tribunal Constitucional, que compta a sobre de la taula amb les peticions d'empara dels condemnats per malversació per l'1 d'Octubre i dels exiliats. Tot i això, Llarena ja va al·legar a mitjan abril d'enguany, en una xerrada feta en terres andaluses, més concretament a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Granada, que al Tribunal Constitucional «li correspon interpretar la constitucionalitat d'una llei» i «proclamar si la llei és un instrument que està dins de les possibilitats del legislador espanyol i si es va fer satisfent les necessitats constitucionals». Ara bé, diferenciava entre aquesta facultat i determinar «a qui s'aplica o no una llei». Segons va sostenir, aquesta prerrogativa seria del Tribunal Suprem.
Encara que el camp de joc per l'amnistia trigarà a desemboirar-se fins a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l'informe del seu advocat general insufla moral a la batalla dels dirigents independentistes per assolir l'aplicació d'aquesta exoneració. En termes generals, és un cop a l'esquena per als forjadors de l'amnistia, malgrat contenir alguns retrets de caràcter procedimental, com ara vinculats als terminis breus que ostenta el Tribunal de Comptes quan ha de revisar el cas d'un encausat pel procés. Considera que el període establert no s'ajusta a dret.
Amb la seua firma, el lletrat ha avalat l'amnistia per als tretze membres dels CDR que van ser acusats de terrorisme: «La directiva [europea contra el terrorisme] no inclou cap disposició que prohibisca expressament l'ús de mecanismes d'extinció de la responsabilitat penal, com l'amnistia». Fins i tot, recorda que la llei d'amnistia «ja estableix una exclusió explícita dels actes que hagen provocat de forma intencionada violacions» lligades a actes terroristes.
Spielman propina una bufetada a les tesis de la dreta espanyola: dona el vistiplau a l'amnistia, ja que l'emmarca com una mesura excepcional. Assenyala, no debades, que l'exoneració aprovada al Congrés dels Diputats «permet traçar una frontera prou clara entre les conductes susceptibles de beneficiar-se d'una amnistia i les conductes que, per la seua gravetat, han de continuar sotmeses al règim de sanció penal que la mateixa legislació europea estableix».
«No és una autoamnistia i tampoc no inclou violacions de drets humans, entre els quals es poden incloure les violacions contra el dret a la vida i la integritat física», afirma per ensorrar la visió de Carlos Urraca, advocat de la Comissió Europea i defensor que la normativa era «una autoamnistia que no era compatible amb els valors de la Unió Europea». «S'ha aprovat en un context real de reconciliació polític i social», incideix el lletrat general del tribunal europeu.
«Togues que fan política»
La reacció d'ERC també ha estat marcada per una alegria continguda: el líder dels republicans, Oriol Junqueras, ha assenyalat que aquest informe «aplana el camí» als recursos d'empara que el Tribunal Constitucional ha de resoldre. I ha ressaltat que la interpretació del lletrat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea confirma «allò que ja se sabia: mai hi va haver malversació, ni rebel·lió, ni cap de les acusacions que han justificat la persecució». «Celebrem que ho avali amb les mateixes tesis que hem defensat sempre», ha agregat.
«Seria una bona notícia si no fora perquè la justícia espanyola, més que justícia amb aquest tema, va ser venjança», ha puntualitzat Gabriel Rufián, veu dels republicans al Congrés dels Diputats, que ha assenyalat l'existència de jutges a l'Estat espanyol que «estan fent política i estan aplicant no la justícia o la legalitat, sinó la venjança». «Només demane a [Manuel] Marchena [capitost de la dreta judicial espanyola i protagonista de la sentència del procés] que el llegisca [en al·lusió a l'informe]», ha sol·licitat amb la seua mordacitat habitual. Un cop contra les tesis de Llarena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada