10 de juliol de 2017

'The New York Times' arracona la resposta de Madrid a l'editorial sobre el procés





Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017
El diari The New York Times ha arraconat la carta de resposta del govern espanyol al seu editorial sobre el procés polític català del 23 de juny. La missiva, firmada per l'ambaixador espanyol a Washington i exministre de Defensa, Pedro Morenés, ha estat relegada a una columna de cartes dels lectors que apareix en l'última pàgina d'Opinió de l'edició internacional del rotatiu en paper.

L'editorial, que va aixecar un fort malestar a Madrid, carregava contra la política de l'Executiu de Mariano Rajoy sobre el conflicte català. El text, titulat  "Catalonia’s Challenge to Spain" (El desafiament de Catalunya a Espanya) afirmava que el millor que podria passar seria que es permetés el referèndum i els catalans votessin 'no', com de fet va passar en el cas d'Escòcia.

Morenés expressa el seu malestar i sosté a la carta que Catalunya paga en impostos a l'administració central un 19 %, l'equivalent al 19% de la seva contribució al PIB espanyol i rep un 15,08% en inversions de l'Estat, un percentatge semblant a la seva població (15,08%). L'ambaixador ignora les xifres del dèficit fiscal fins i tot reconegudes pel ministeri espanyol d'Hisenda, que el xifren en un mínim de 8.800 milions el 2013 —la Generalitat en dobla el càlcul— i fins i tot assegura que "aquest equilibri fiscal ha estat considerat just per part de polítics de tots els partits", així com el dèficit crònic d'inversions en infraestructures.



L'ambaixador espanyol assenyala, no obstant això, que el que més li sorprèn és que l'editorial de The New York Times no tingui en compte el fet que el govern espanyol està condicionat en aquesta qüestió pel que estableix l'article 1 de la Constitució espanyola, segons el qual —cita— "la sobirania nacional pertany a tots els espanyols" i és "tota la nació" qui "té el dret a decidir". 

Morenés argumenta que només les constitucions d'Etiòpia i Saint Christopher i Nevis admeten el dret a decidir i recorda el cas del plet que va plantejar Scott Kohlhaas sobre el dret a la secessió d'Alaska i que va rebutjar la Cort Suprema d'aquest estat nord-americà per considerar-lo "clarament inconstitucional". També parla de les "conclusions semblants" a què s'ha arribat a Alemanya i Itàlia.

Cap comentari: