Què ha de resoldre exactament l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein?
ERNESTO EKAIZER
Madrid -
Espanya no és part en el procediment alemany. La seva
posició està representada per la fiscalia, que ha donat llum verda a la
sol·licitud de lliurament de Carles Puigdemont cursada pel magistrat
Pablo Llarena. Això ja havia passat a Bèlgica el 17 de novembre. La
fiscalia de Brussel·les també va considerar admissible l'euroordre
enviada per la magistrada Carmen Lamela i, malgrat això, Llarena la va
retirar el 5 de desembre a l'espera de la interlocutòria de
processament.
La defensa de Puigdemont s'oposarà a la
sol·licitud defensada ara per la fiscalia alemanya. La secció primera
de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, integrada per tres
magistrats, haurà d'adoptar una decisió, un procés que pot durar 60 dies
i que podria perllongar-se perquè es pot recórrer davant el Tribunal
Constitucional alemany. Però, sobre quines bases i què és el que han de
decidir els tres jutges alemanys de Schleswig-Holstein?
Aquí, precisament aquí, hi ha el problema. Perquè el sistema
d'euroordre, acordat a la Unió Europea el 2002, és senzill per a 32
delictes recollits a la llista de l'acord marc assumit per tots els
estats membres, però ni la rebel·lió ni la malversació de fons públics
hi figuren. Per tant, els jutges alemanys han de practicar una alquímia
entre la llei interna i l'euroordre.
I les preguntes
són: es limitaran simplement a comparar l'article 472 sobre rebel·lió
del Codi Penal espanyol amb els articles 81, 82 i 83 del Codi Penal
alemany que tracten de "traïció a la pau, alta traïció i posada en
perill l'estat democràtic de dret"? Faran només una verificació literal
dels articles 432 i 252 del Codi Penal espanyol sobre malversació de
fons públics en relació amb l'article 246, d'apropiació indeguda, i el
266, d'abús de confiança, del Codi Penal alemany?
Les
preguntes poden semblar una banalitat, però no ho són perquè la
tipificació dels fets és fonamental. I per tipificar-los i resoldre
l'enigma de si existeix o no doble incriminació cal anar als fets. En
els 32 delictes que figuren en l'euroordre no hi ha aquest problema. Un
exemple de la percepció que té el magistrat Llarena sobre aquesta
dificultat ens dona una pista: ha marcat el delicte de corrupció a la
llista de delictes pels quals demana el lliurament de Puigdemont. Per
què? Perquè el delicte de corrupció és un dels 32 que figuren a la
llista de l'euroordre. I Llarena disfressa la malversació com a
corrupció.
Fins al 1974 el Codi Penal alemany preveia
el delicte autònom de malversació, és a dir, un delicte la persecució
del qual busca protegir el patrimoni públic. Però des de llavors s'ha
substituït pel 246 d'apropiació indeguda. Hi surt també el 266, d'abús
de confiança, que es podria invocar. Per descomptat la violència o
amenaça de violència serà el tema central en el tàndem rebel·lió-alta
traïció, però els tres jutges, en quines fonts es basaran? En l'ordre de
processament? Llarena "actualitza" el delicte de rebel·lió amb una
reinterpretació. I hi ha els escrits de la defensa. I els vídeos.
Es pot dir que els jutges alemanys no entraran en el fons. I és
veritat. Però és que per definir la doble incriminació del tàndem
rebel·lió-alta traïció no cal entrar al fons. Només cal examinar les
aparences. Però, és clar, cal desplegar-les sobre la taula. Els delictes
de rebel·lió i malversació desborden el vehicle de l'euroordre. I això
és el que es trobaran els tres jutges de Schleswig-Holstein.
04.04.2018 >> Un expert en dret alemany deixa entreveure que Espanya usa la justícia per acabar amb opositors polítics
(article interesant)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada