El fons arrenca amb deu milions d'euros i de moment el gestionarà l'Institut Català de Finances
06.07.2021
El govern de la Generalitat ha presentat finalment la fórmula per a donar cobertura a la trentena d’ex-alts càrrecs a qui el Tribunal de Comptes espanyol exigeix que paguin 5,4 milions d’euros abans del 21 de juliol: l’activació, via decret, d’un Fons Complementari de Riscs
dotat inicialment amb deu milions d’euros. L’Institut Català de
Finances el gestionarà provisionalment i mentre no es creï una entitat
gestora. Perquè els afectats per fiances imposades com les del Tribunal
de Comptes puguin accedir a aquesta ajuda caldrà que no existeixi cap
resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions d’un
servidor públic, que el risc no sigui cobert per alguna altra pòlissa i
que la Generalitat no hagi iniciat cap actuació contra la persona
afectada. És una mesura temporal, i en cas de sentència ferma els
afectats hauran de tornar els diners.
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat que aquest mecanisme serveix per a cobrir els servidors públics en els casos que les asseguradores que tenen pòlisses contractades amb la Generalitat no vulguin cobrir. Aquest n’és un. Vilagrà diu que aquest mecanisme no s’ha creat expressament per als afectats pel Tribunal de Comptes, sinó per a qualsevol cas que en compleixi els requisits.
Com funciona? El conseller d’Economia, Jaume Giró,
ha explicat que les persones que vulguin ser-ne beneficiàries hauran de
fer la sol·licitud exposant els motius i amb la declaració responsable
en què constin les tres condicions. La Generalitat haurà de certificar
que es compleixen.
Aleshores l’ICF garantirà a una entitat financera l’emissió d’un aval
amb un dipòsit a càrrec del fons complementari de riscs. Serà, doncs,
un aval de l’entitat financera, però no un aval directe, sinó amb el
contraaval de l’ICF. Giró ha afegit que si s’arriba a una sentència
ferma i s’han exhaurit totes les vies d’impugnació tant a l’estat
espanyol com a escala internacional, el beneficiari haurà de retornar
els diners a l’administració, amb els interessos i les despeses
ocasionades. Perquè diu que amb un pronunciament judicial ferm el
principi d’indemnitat pel qual es dóna tutela als servidors públics,
canvia, i preval el crèdit de dret públic de devolució, és a dir, que
l’administració té el dret de recuperar les responsabilitats avançades.
Què s’entén per una sentència ferma? Qui la dicta? En el cas del
Tribunal de Comptes, Giró ha dit que serà el Suprem espanyol qui digui
si la sentència és condemnatòria, cosa previsible pels afectats per
l’acció exterior i efectiva en la majoria dels acusats pel 9-N. És a
dir, si el Suprem confirma la condemna del Tribunal de Comptes,
els afectats que s’hagin acollit a aquest fons complementari hauran de
retornar els diners a la Generalitat. Giró també ha dit que els condemnats pel 9-N no s’hi podran acollir.
Giró ha insistit que aquesta fórmula permet que no hi hagi risc
d’acusació de malversació contra el govern o els seus membres: “No hi ha
desplaçament patrimonial de diners de la Generalitat en cap moment.”
Vilagrà ho ha reblat: “La Generalitat no hi perdrà mai ni un euro, i per
tant no hi podrà haver malversació.”
El Tribunal de Comptes no esclareix si acceptarà les fiances
Fonts del Tribunal de Comptes han explicat a l’ACN que no poden
assegurar a hores d’ara si acceptaran les fiances si arriben d’aquest
fons complementari. “L’única cosa que podem dir és que el tràmit de
fiances és en curs i no podem saber com serà el resultat”, adverteixen.
A l'endemà:
Dos dies més tard, a 08.07.2021 es donen més detalls:
https://www.vilaweb.cat/noticies/sarribara-a-temps-de-salvar-el-patrimoni-dels-represaliats-set-preguntes-clau/?utm_cmp_rs=ifc%3AFC_d7YRirwfR2mWPu_X1Iqxcg
La d'aquest post és
la darrera notícia de una de les 5 línies de treball de l'independència
de Catalunya; les altres línies ⁿles trobareu aquí, és un agregat
---
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada