“A Catalunya tenim assignats, de moment, 5.000 milions d’euros dels 42.000 estatals, amb la previsió que encara n’arribin 8.300 més. Això vol dir que continuem esperant el 60% dels fons europeus de la primera fase. De fet, som cap a la meitat del camí, i per això volem encarar el pròxim cicle, que és tan important com el primer, amb garanties que aquests recursos siguin eficients.” Amb aquestes paraules, el director d’economia i empresa de la PIMEC, Carles Mas, presentava dijous passat l’enquesta “Les pimes i el finançament amb Fons Next Generation”, feta per la patronal catalana.
Dels fons europeus se n’ha parlat molt poc, atesa l’enorme importància que tenen per al nostre futur. Són xifres multimilionàries, amb les quals, d’entrada, les administracions no estan acostumades a treballar. I aquí neix el primer temor. Carles Mas em diu que són els fons més elevats que han arribat a l’estat espanyol. “Fins ara, ho eren els fons de cohesió del 2014, d’11.300 milions, sis vegades menys del total que ara s’espera.” I afegeix: “Veiem molt difícil que els mateixos sistemes que es van aplicar llavors es puguin fer servir ara amb eficiència. Els colls d’ampolla que apareixeran seran molt forts i cal buscar una manera d’actuar diferent, en què el sector privat tingui una presència activa.”
Els temors que tenen avui les pimes es poden resumir en dos de principals. L’un és el del paper que tindrà la intervenció privada, que pensen que serà més petit que no caldria, i l’altre té a veure amb el sistema dels Projectes Estratègics de Recuperació i Transformació (PERTE), en el seu aspecte territorial. Sobre el primer, la vice-presidenta de la PIMEC, Mireia Capmany, el dia de la presentació, va recordar que les organitzacions empresarials i els col·legis professionals poden contribuir de manera important a l’execució dels fons, a agilitzar-ne la gestió administrativa, a informar i assessorar les pimes i els autònoms en les seves sol·licituds. “Volem ser agents activadors perquè aquests fons s’executin i arribin fins a les pimes més petites. La millora de la segona fase passa per l’acompanyament a les empreses.” Com a model d’èxit, va destacar el Kit Digital, “un projecte que va ser dissenyat tenint en compte les empreses de menor dimensió, gràcies a una bona col·laboració público-privada.”
Sobre l’altre gran tema esmentat, Mas diu: “La no-aplicació del principi de subsidiarietat territorial causa problemes i els ajuts no s’executen amb la màxima eficàcia, com ha passat amb els PERTE.” De fet, la patronal catalana considera que els PERTE –amb una part substancial de fons no utilitzats– no han tingut èxit, per la qual cosa el seu pressupost restant s’hauria de destinar a convocatòries individuals adreçades a necessitats generals de les pimes, a més de projectes sectorials locals amb impacte territorial. Per fer-ho, caldria introduir una nova figura, la del projecte tractor territorial, per a dissenyar actuacions d’envergadura, adaptades a la realitat socioeconòmica de cada territori, que garantís la participació de les pimes en tots els projectes que s’aprovin.
Quant a l’enquesta, els resultats constaten que més de la meitat de les empreses catalanes han sol·licitat alguna mena d’ajut públic, en la majoria de casos en forma de subvenció (92,4%). De les empreses que han sol·licitat ajut, el 67,2% ha estat en relació amb el Kit Digital i el 24,2% en relació amb l’autoconsum energètic de plaques fotovoltaiques.
Per la seva banda, la preocupació envolta les pimes per la incertesa sobre la data exacta de cobrament de l’ajut, els terminis massa llargs de cobrament i l’absència de cap mena de bestreta o avançament. Cal recordar que el rang de cobrament de l’ajut és molt ampli. Un 25% es cobren en un termini de tres mesos o menys, des de la formulació de la sol·licitud, sobretot del Kit Digital. Un 50%, en un termini de sis mesos o menys. El 25% restant, en un termini superior als sis mesos (moltes no s’han cobrat encara). Però, sobretot, tenen la percepció que les grans beneficiàries dels fons europeus són les grans companyies (69%), seguides de les administracions públiques (50%), i, molt enrere, els centres tecnològics i de recerca (19%)…
També és ressenyable que, en relació amb les empreses que no han sol·licitat cap ajut, un 52,8% no ho ha demanat per desconeixement, un 41% per la dificultat de complir els requisits, un 30,4% pel volum de burocràcia i un 16,8% per la manca de personal especialitzat per a la tramitació. Tot això ens diu que hi ha moltes coses que no s’han fet bé, i això em sembla preocupant.
Per tot plegat, la PIMEC proposa, entre més, de millorar els mitjans destinats a agilitzar la tramitació administrativa dels projectes i a reduir-ne el cost per als sol·licitants. També convindria de reforçar els mecanismes de difusió de la informació sobre l’accés als ajuts, amb la incorporació de la digitalització i la programació d’alertes, per exemple, incloent-hi notificacions per WhatsApp o e-mail, quan s’obren convocatòries. I, sobretot, caldria simplificar els tràmits, de manera que les pimes haguessin de presentar els documents una sola vegada, accessibles per a totes les convocatòries i per a totes les administracions.
Els resultats de l’enquesta no són positius, en general. A mesura que passen els mesos, creix el temor que els fons europeus, que haurien de ser una de les claus per a ajudar a la recuperació de la nostra economia, no arribin als punts vitals del teixit empresarial. Els plantejaments i les demandes que fa la PIMEC em semblen molt adients per a provar de salvar un volum de diners molt important que és imprescindible, en aquests moments, per a moltes empreses que necessiten una empenta, després de les crisis seguides que han sofert. Una altra cosa és si a l’estat espanyol en són conscients, de tot això, i en faran cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada