(Republiquem aquesta entrada del Facebook.)
Avui Lluís Solà fa 80 anys. Al seu
llibre “Llibertat i sentit” hi ha un paràgraf inoblidable, decisiu, per
entendre l’autor i, sospito, per entendre qui som els catalans. Una de
les poques entrades autobiogràfiques que es permet l’autor: “No hi havia
gramàtiques catalanes. Estaven prohibides. Si n’hi hagués hagut tampoc
no n’hauria pogut comprar cap. No tenia diners. Vaig anar a la
biblioteca pública i em van deixar d’amagat una gramàtica de Pompeu
Fabra. La vaig copiar tota a mà, en una llibreta, lletra a lletra. Així
vaig aprendre la llengua que ja sabia. La llengua que parlava a casa,
amb els amics, amb la gent, arreu. La llengua de tothom. La llengua
exterminada.” I és que la lliçó principal del llibre és la necessitat
vital de guanyar-nos llengua i llibertat. Ésser lliures. És a dir,
ésser.
Per molts anys, Mestre Solà
Quim Torra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada