El "reunir" les biblioteques dels nobles que van enfrontar-se a Felip V no va ser altra cosa que un "confiscar"
“1712:
Felipe V crea la Biblioteca Real con un doble objetivo: fomentar el
estudio en sus súbditos y reunir las bibliotecas de los nobles emigrados
que luchaban en la guerra en apoyo de Carlos de Austria. Se le asigna
como sede el pasadizo que une el Real Alcázar con el Monasterio de la
Encarnación“.
D’aquesta manera tan inodora, explica
el web de la Biblioteca Nacional de España un dels espolis més grans
comesos per España. Aquests “reunir” les biblioteques dels nobles que
van enfrontar-se a Felip V no va ser altra cosa que un “confiscar”. Així
es formaria la primera Biblioteca Reial que després seria Nacional
–naturalment de la seva nació- , i que amb successius decrets –com
l’obligatorietat de depositar un exemplar de qualsevol llibre editat a
Espanya- aniria creixent.
El pillatge i el saqueig foren
constants, anant part del botí al “Depositario General de Bienes
Confiscados” que era la via per fer arribar els llibres a la Biblioteca
Real.
Macanaz, un dels inspiradors de la creació de la Biblioteca, afirma, en el seu Testament Polític: “…pues
a mi instancia resolvió S. M. fundarla, dejando a mi cuidado el recoger
en ella multitud de medianas librerías que dejaron abandonadas los que
todo lo dejaron por seguir a los enemigos“. Així, consten confiscacions de 495 llibres Dr. Patrici Oller o 433 llibres del Dr. Micó.
Tanmateix, la principal víctima va ser la biblioteca de l’arquebisbe de València, Folch de Cardona: 6.630 llibres, “los libros más selectos y bien encuadernados que se hallaban en España“.
Obres jurídiques, teològiques, científiques, històriques, clàssiques,
etc.. un patrimoni avui en dia de valor incalculable. Afirma el biògraf
de Felipe V, Henry Kamen: “Entre las demás obras incorporadas a la
biblioteca había una magnífica colección de libros que Felipe V compró
en Francia, así como miles de volúmenes confiscados en los estantes de
rebeldes ausentes en campo enemigo“.
No només això. La Biblioteca Nacional es finançava… pels vençuts. Una Reial Cèdula de 14 de desembre de 1715 informava sobre “el
recargo de dos maravedíes en cada libra de tabaco en polvo, hoja y
cigarros de todos géneros que se consumieren en los reinos de Aragón,
Cataluña y Valencia” que havien de servir per a cobrir les despeses de funcionament de la Biblioteca.
La cultura al Principat de Catalunya i València va ser devastada.
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada