25 de desembre del 2025
24 de desembre del 2025
"El Poema de Nadal" de Josep M. de Segarra. Cant I, trossets.
"Però l'estrella solament,
tremoladissa i impalpable,
pot anunciar el neguit d'un naixement entre el bou i la mula d'un estable".
tremoladissa i impalpable,
pot anunciar el neguit d'un naixement entre el bou i la mula d'un estable".
"...avui la llengua sembla
com que demani caritat
per esborrar la gran malenconia
del nostre món atalabat.
Del nostre món de crits i arpelles,
de mandrejar encomanadís,
del nostre món cansat i gris,
de miserables coses velles
del nostre món cansat i gris,
de miserables coses velles
emmascarades de vernís,
del nostre món tan lluny de les estrelles!"
(Cant I)
Josep M. de Segarra
(Una joia
de la cultura catalana. Un poeta és algú que sap trobar les paraules
per dir el que molts sentim, però no ho sabem expressar. Aquest llibre
el rellegeixo a trossets cada any per aquestes èpoques nadalenques, l'època de
revifar anhels. Cuca de Llum)
(Aquest post ha rebut 646 visites)
__
Rosa Novell declama Sagarra: Un fragment d' 'El poema de Nadal'.
'El poema de Nadal' (vídeo)
fou una obra d'encàrrec, escrita en molt poc temps. Josep Maria de
Sagarra el va llegir per primera vegada al Palau de la Música Catalana,
el 1931, amb un gran èxit.
El poema és part de la sèrie 'Totes les cares de Josep Maria de Sagarra', basada en l'homenatge institucional i popular del 24 de gener, organitzat per la Generalitat, i que VilaWeb va enregistrar. Van participar en l'homenatge els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler. I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3981122/20120207/rosa-novell-declama-sagarra.html
El poema és part de la sèrie 'Totes les cares de Josep Maria de Sagarra', basada en l'homenatge institucional i popular del 24 de gener, organitzat per la Generalitat, i que VilaWeb va enregistrar. Van participar en l'homenatge els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler. I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3981122/20120207/rosa-novell-declama-sagarra.html
"El Poema de Nadal" Josep M. de Segarra. Cant II, els pastors
I només els pastors precisament,
perquè no duien greix al pensament,
perquè sabien les quatre paraules
per dir el nom dels vents
i el nom dels torrents
i el nom de les herbes menudes
i el nom de l'ocell estantís
i el nom de les muntanyes del país,
tan conegudes!Però ells, lluny de tothom
ells no tenien nom!...
Eren cossos a sol i serena
bo i gronxant nostre somni d'infant,
els pastors de Betlem, caminant
amb el sac de gemecs a l'esquena.
I només aquests pobres pastors
de les nostres estones més pures,
els de la calma i els dolors
del nostre cor de criatures,
tenen el front lliure de mal,
tenen els ulls plens d'alegria,
per veure l'astre virginal,
per veure l'àngel, que anuncia
tot el misteri de Nadal!...
Cant II.
Josep M. de Segarra
(Visitat 264 vegades)_
"El Poema de Nadal" de Josep M. de Segarra. Cant I, el pessebre i l'estrella
"És per això que us donc la bona nit,
perquè entre tots cerquem l'alegria,
i l'estrella en l'infinit,
i el perfum de misteri d'aquest dia."
...
"Si t'oblides d'avui, de la febre
que et priva de viure, que et crema la sang,
veuràs la molsa del pesebre,
amb les figures de fang.
Veuràs la muntanya segura,
blanca de bens emblanquinats,
amb la llum dels teus ulls de criatura
completament desentelats.
Si et penses caçar l'estrella
no vagis balandrejant;
humitejat la parpella
amb tres llàgrimes d'infant,
ajup-te fins els temps que
eres infant."
(Cant I)
Josep M. de Segarra.
Cal anar-lo llegint a trossets ara que s'apropa el Nadal. És fantàstic !!!
(Post visitat 284 vegades)__
Montserrat va nèixer fa mil anys (1025-2025). Fundació de l'Abat Oliba de Ripoll i bisbe de Vic v.2
L'any 1025 un grup de monjos de Ripoll, enviats pel seu abat i bisbe de Vic, Oliba, van construir un cenobi benedictí al costat de la petita ermita dedicada a la Mare de Déu que havia estat erigida el 880. Naixia així el monestir de Montserrat, convertit amb el pas dels segles en un veritable referent cultural nacional. Després d'un any d'activitats, al desembre tindrà lloc l'acte de cloenda del mil·lenari.
Montserrat és ben present a l'Arxiu Nacional: d'entre els milers de documents que en fan referència, podeu gaudir fins i tot d'una col·lecció monogràfica: la Col·lecció Documental del Monestir i Muntanya de Montserrat | ANC1-330
ℹ️🔗 https://gen.cat/4rOeunV
👀 Us recomanem en especial la sèrie de dibuixos que va dedicar al monestir Emile Boisselier el 1889 | ANC1-1092
(Aquest mil·lenari de la fundació de Montserrat quasi coincideix amb el mil·lenari de la Pau i Treva que serà el 1027. La Pau i Treva és la primera de les 5 grans aportacions de la cultura catalana a la cultura europea entre l'any 1000 i el 1500. Aquesta institució també de l'Abat Oliba va significar un inici de pacificació en aquella societat de frontera i violenta -és assimilable al que veiem a les pel·lícules del Far West-. Els pactes de Pau i Treva es prenien en assemblees que van ser l'inici de les futures Corts catalanes. És pot pensar que n'hi van haver d'altres abans, però la primera acta que ens ha arribat és la del 1027 al Prat de Toluges a prop de Perpinyà. Us deixo l'enllaç a un post que ho explica per a la divulgació:
Cuca de Llum )
PER A SABER-NE MÉS:
LLIBRES RECOMANATS:
"L'obra social i política de l'Abat-Bisbe Oliba" per Esteve Albert i Corp. Ed.Dalmau.
Col·lecció Episodis de la Història. Barcelona. 2a ed. 1999. (60 pàg)
Llibret curt i pedagògic. Molt bo per fer una primera ullada general a aquest període, dels volts del 950 als de l'any 1000. El trobo un llibre particularment encantador.
Escrit per un especialista d'aquest període. La necessitat que una autoritat
reconegués l'autonomia del monestir de Cuixà respecte al poder civil i
refrendés el seus bens a fi que no fossin saquejats pels nobles, fa que el monjo Sunyer emprengués el camí de Roma l'any 950. Feia 50 anys que no tenien un document de reconeixement del seus estatus, per l'absència a la pràctica de l'autoritat carolíngia. Aquest primer viatge i els successius a Roma, van ser un canvi decisiu pel futur de Catalunya. Es formaren comitives dels abats i nobles principals, per anar a passar el Nadal a Roma, es clar un viatge dona per moltes peripècies. (Es llegeix en 2-3 hores, de la mida de mig Din4)
"Com Catalunya s'obrí al món mil anys enrera" Ramon d'Abadal i de Vinyals. Dalmau Editors. Col·lecció Episodis de la Història. 2a ed, 1a reimpressió. Barcelona. 1988. (60 pàgines). El llibre té una reedició amb un altre nom: "Catalunya fa mil anys". Barcelona. Generalitat de Catalunya. 1988.
Petit llibre mida DIN5,curt molt ben fet i d'autor molt bo, com tots el d'aquesta col·lecció de l'Editorial Dalmau. L'autor era canonge. Nivell de divulgació per introduir-se en aquella època. Es llegeix en un parell d'hores. La Pau i Treva és la primera de les 5 grans aportacions de la cultura catalana a la cultura europea.Com l'Abat Oliba va saber formular la Treva de Déu i aconseguir que la respectessin, a l'Assemblea del Prat de Toluges (Rosselló)
l'any 1027. I com va insistir en posteriors assembleas fins aconseguir
una certa pacificació. L'any 1041, el model és comunicat al concili
de Niça per un altre persona -el bisbe d'Arles-, i des d'allí s'estén per per bona part Europa de la mà dels benedictins de Cluny. La Pau i Treva és molt important del punt de vista històric,
però és poc coneguda pel públic en general. Aquest model es va escampar
per bona part d'Europa, va ser una gran contribució a la pacificació
d'aquesta època difícil. Llibret molt curt i fàcil de llegir. Els acords van passar a ser llei civil cap el 1054, quan es va fer la primera redacció dels Usatges. Aquestes repetides assemblees de nobles, gent del poble i clergues van ser l'embrió del Parlament, anys a venir. El llibret té la mida de mig Din4.
"La Pau i Treva" Eduard Junyent. Ed. Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història. Barcelona. 1975. (50 pàg) De la mida de mig Din4.
"La Pau i Treva" Eduard Junyent. Ed. Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història. Barcelona. 1975. (50 pàg) De la mida de mig Din4.
NOU! Pel monjo de Montserrat Bernabé Dalmau. Acabat de publicar ara el 2025 per preparar el mil·lenari de la institució "Pau i Treva" per part de l'Abat Oliba. Llibret curt a on trobareu resumides les darreres recerques sobre l'Abat Oliba.
Explica amb detall com va néixer la Pau i Treva. Els acords es prenien en assemblees de nobles, clergues i gent del país. La primera acta conservada és la de l'any 1027 de l'assemblea del Prat de Toluges a prop de Perpignà. I com l'Abat Oliba amb el seu prestigi va aconseguir que la respectessin. Llibret de divulgació que es llegeix en dues hores.
"Pau i Treva, mil anys" Bernabé Dalmau. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, novembre 2025. (55 pàgs.)
A continuació recomanem tres llibres més extensos, molt bons:
La primera part del volum és una biografia de Vila d'Abadal per Francesc Vilanova i Vila d'Abadal, de 184 pàg. amb un llistat de la seva bibliografia. La segona part és la biografia de l'Abat Oliba pròpiament dita, d'unes 200 pàg.
Aquesta és la segona biografia sobre l'Abat Oliba, ha conegut cinc edicions entre 1948 i 2003. L'autor vol explicar l'entorn, els fets, els personatges importants de l' època de l'Abat Oliba, però sense novel·lar-ho gens ni mica. Només parla de fets que es poden documentar. Presenta als pares i germans, la resta de la família comtal, altres parents seus; la ràtzia d'Al-Mansur a Barcelona el 985, la mort el 1005 del seu germà petit Berenguer a la batalla d'Albesa... Es llegeix fàcilment, els fets estan molt ben estructurats. Després exposa la que en diu "La vida amagada" de l'Abat Oliba, o sigui els 12-15 anys en que va exercir de comte, els sis que va ser monjo a Ripoll, i els deu en que, tot i ser l'abat, no va tenir cap rellevància pública, es a dir, fora dels seus dos monestirs de Ripoll i Cuixà. Per contra, a la darrera part "La vida activa", exposa les nombroses intervencions des que va ser bisbe de Vic, i que s'estenen per més de 70 pàgines, doncs efectivament, hi ha nombrosa documentació que s'ha conservat. Sobresurt l'obra de recuperació dels bens de l'Església, els d'administració sobretot del bisbat de Vic, i en particular la seva obra de pacificació de la societat. En efecte, tant pel que fa a posar pau a baralles de nobles que es disputen un territori, o be donant el consell que li demana el rei Sancho el Mayor de Navarra, com l'implementació de la Treva de Déu el 1027, i més tard la Pau de Déu, una iniciativa que va seguir essent efectiva durant tota l'Edat Mitja catalana. A Niça, a una assemblea de bisbes del migdia francés, l'arquebisbe Raimbau d'Arles comunica l'any 1041 la iniciativa de l'Abat Oliba. L'assemblea la va fer seva i decretà la treva de quatre dies, un més que el concili de Vic. Era present allí l'abat Odiló de Cluny que "posà al seu servei els formidables mitjans de què disposava, i així ha pogut ésser celebrat com el pare d'una institució que devia al nostre Oliba la vera paternitat; Odiló en fou l'expandidor i el propagandista" (pàg. 170). En aquest llibre la implementació de la Pau i Treva és explicada en detall.
M'han agradat molt els dos casos d'exemples de com s'impartia justícia en aquells temps (pàg 106-107). En efecte, Oliba va recòrrer a la cort suprema o assemblea judicial de la Catalunya d'aleshores per recuperar bens escampats dels seus monestirs; el cas més conegut va ser el 1023 en que va reclamar unes possessions a la muntanya de Montserrat. Un cop recuperades, Oliba va instal·lar desseguida monjos de Ripoll a l'ermita de Santa Maria, fundació que va anar creixent amb els anys, fins arribar a ser l'actual monestir.
Al llibre hi surten molts noms, es clar; cal fer-se potser, un esquema genealògic per seguir millor el que va explicant. De fet surten tots els noms que hi ha en aquesta entrada.
Potser
enlloc de llegir el llibre de Ramon d'Abadal us pot convenir la recensió
llarguíssima que en va fer Jaume Vicens i Vives. La trobareu a "Obra dispersa. Vol I" Jaume
Vicens i Vives. Editorial Vicens i Vives, Barcelona. 2011. (pàg.
324-329) Inicialment va publicarse a un número de la revista
"Hispania", l'any 1949.Vicens i Vives encara en va parlar a un article molt més curt a la revista "Destino" el 1948. També el trobareu al mateix volum I de l' "Obra dispersa", pàg. 372-373.
Editat el 2024.
Especial de la revista Historia National
Geographic on podràs conèixer la història d'aquests mil anys des de la
fundació del monestir de Montserrat.
Sumari:
L'época medieval. D'ençà
que l'abat Oliba el va fundar l'any 1025 i fins al segle XV, la
importància del monestir com a centre espiritual i el seu pes polític
van anar en augment.
L'edat moderna. Els
segles XVI i XVII van estar marcats per la difusió del culte a la Mare
de Déu de Montserrat, i també per la divisió en el si del monestir
després que s'integrés a la congregació de Valladolid.
L'edat contemporània. Destruït durant la Guerra del Francès, Montserrat va renéixer de les cendres.
Un nou mil·lenni. Després
del conflicte bèl·lic, Montserrat va recuperar l'alè i va esdevenir un
referent cívic per a Catalunya sota el franquisme.
Llibres: Italo Calvino "Per què llegir els clàssics"
 | "Per què llegir els clàssics" Italo Calvino. Llibres a l'Abast,Grup Planeta. 2016.(252 pàgs) |
| ........................ | |||
"Por qué leer los clásicos"
El
libro de Italo Calvino es una buena lectura para este verano y nos
ayudará a hacer "nuestra" lista de clásicos. Una de sus reflexiones era:
“no os creáis que los clásicos se han de leer porque ‘sirven’ para
algo. La única razón que se puede aducir es que leer los clásicos es
mejor que no leer los clásicos”
|
|
Ramon Torra Puigdellívol
¿Qué títulos son clásicos universales, los verdaderos bestsellers, que han dejado y dejan huella, pero no salen en las listas de los top ten
ni aparecen en las librerías por Sant Jordi? Hay muchas obras que aún
hoy se leen y algunas se hacen leer y criticar, en las facultades y no
de Letras, precisamente, sino de Derecho, Medicina o Arquitectura, para
modelar la formación de los alumnos.
Obras puestas en la cima de la literatura universal hay muchas. Nada que ver con los bestsellers
de hoy, muchos prefabricados, escritos por encargo, sin calidad
literaria, con un marketing que los programa para una aceptación masiva y
los sube al primer lugar de ventas para desaparecer del mapa en poco
tiempo.
¿Alguien recuerda los últimos premios Nadal, Planeta, Ramon Llull, Josep Pla o Sant Jordi, por citar sólo los de Barcelona? Algunos recordaréis Nada, de Carmen Laforet, el primer Nadal
y el primer premio de todos, pero la gran mayoría de obras premiadas
pasa sin pena ni gloria, aunque se haya elegido, previamente, el
personaje famoso que debe ganar: en 1994 ganó el Planeta Camilo José
Cela y renunciaron a recibirlo tanto Miguel Delibes como Ernesto Sábato,
que no quisieron entrar al juego cuando se lo propusieron.
Premios literarios-literarios, hoy no quedan ya que todos son comerciales. Aquí tenemos: Premi Nadal (1944, Editorial Destino, hoy Planeta); Premio Joanot Martorell (1947, Aymà Editores, hoy Enciclopedia Catalana-Òmnium Cultural y desde 1959 Premi Sant Jordi); Premio Planeta (1952, Editorial Planeta); Premi Josep Pla de narrativa (1968, Editorial Destino, hoy Planeta; Premi Ramon Llull de literatura catalana (1981, Editorial Planeta).
Volvamos
a los clásicos: podemos hablar de Homero, de Sófocles, de Virgilio, de
Ovidio, de Dante, de John Milton, de Ramon Llull, de Joanot Martorell y
del resto de títulos salvados de la hoguera en el Quijote..., y
podríamos seguir con Balzac, Petrarca, Cervantes, Lope de Vega, Quevedo, Shakespeare, Dostoievki, Molière, Verne, Saint-Exupéry, Rablais, Tolstoi, Machado, Darío... y no acabaríamos.
Hoy os quiero hablar de Perché leggere i classici en la versión castellana Por qué leer los clásicos,
obra póstuma de Italo Calvino. Italo Calvino fue un escritor italiano
nacido en 1923 en Santiago de las Vegas, Cuba, y muerto en 1985 en
Siena, Italia. Afiliado a las brigadas Garibaldi y después al PC, deja
el partido en 1957. Inicia estudios de agronomía, los deja y en 1947 se
gradúa en literatura en la Universidad de Torino. Publica su primera
novela El sendero de los nidos de araña y comienza a escribir, en las filas del neorrealismo italiano, en temas fantásticos y alegóricos.
Cabe citar la trilogía Nuestros antepasados: El vizconde demediado, El barón rampante (boníssim!) y El caballero inexistente, narraciones fantásticas; Marcovaldo, es decir las estaciones en la ciudad,
crítica al mercantilismo del mundo actual con un estilo poético y
preciosista donde el protagonista es un personaje bufo, moderno,
salvaje, que va a buscar la naturaleza en medio del asfalto de la ciudad
y donde sólo encuentra el caos, y El castillo de los destinos cruzados
que Calvino consideraba uno de sus mejores libros y el más fantástico
de todos. Fue nominado al Premio Nebula (USA) a la mejor novela
fantástica.
Calvino
sabía que, aunque haya clásicos universales, todo el mundo tiene su
lista y en este escrito aparecen aquellos por los que él sentía una
particular admiración, pero que el clásico de cada uno es aquel que no
puede serte indiferente y que sirve para definirte a ti mismo en
relación y -tal vez- en contraste con él.
Calvino comienza el libro con esta definición de clásico:
- Clásicos son estos libros de los que se suele oír decir: Estoy releyendo... y nunca Estoy leyendo...
Releer...,
aspecto muy importante en cuanto a la lectura de un libro. La juventud
comunica a la lectura un sabor particular y una particular importancia;
en la madurez se aprecian muchos más detalles, niveles y significados.
Toda relectura de un clásico es una lectura de descubrimiento como la
primera. Martí de Riquer decía que es muy importante releer, ya que
cuando se relee un libro se descubren muchas cosas que habían pasado por
alto en la primera lectura, y el actual Papa, Jorge Mario Bergoglio,
explica que para las vacaciones descansaba rezando y leyendo –releyendo-
los clásicos y añadía: ¡Cuánto hemos perdido culturalmente en la ruptura con lo clásico.
Cuando
un clásico funciona como tal, establece una relación personal con quien
lo lee: si no salta la "chispa" no hay nada que hacer. Leer un clásico
por primera vez en la edad madura es un placer extraordinario.
Calvino continúa con otras definiciones de clásico:
- Clásicos son aquel libros que constituyen una riqueza para quien los ha leído
- Un clásico es un libro que nunca termina de decir todo lo que tiene que decir
- Los clásicos son esos libros que nos llegan trayendo tras de sí la huella que han dejado en las culturas
- Es clásico lo que tiende a relegar la actualidad a la categoría de ruido de fondo
- Es clásico lo que persiste como ruido de fondo incluso allí donde la actualidad más incompatible se impone
- Los clásicos sirven para entender quiénes somos y dónde hemos llegado
Calvino termina sus reflexiones con una frase lapidaria: no
os creáis que los clásicos se han de leer porque "sirven" para algo. La
única razón que se puede aducir es que leer los clásicos es mejor que
no leer los clásicos.
Hay que leer Por qué leer los clásicos, es una buena lectura para este verano y nos ayudará a hacer "nuestra" lista de clásicos.
Altres llibres recomanats a la Cuca de Llum a l'etiqueta o tag a l'arxiu del blog, i algunes entrades d'escriptors clàssics:
Un tast d'alguns clàssics catalans o internacionals, publicats a la Cuca de Llum:
(Post amb 135 visites)
….
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)