23 de desembre del 2025

Set aportacions catalanes excepcionals a la cultura occidental entre l'any 1000 i el 1500





(Fem bé d'admirar  les fites aconseguides  a l'estranger.  Però també cal admirar les pròpies!

Tot sovint descobrim aspectes de la història de Catalunya que ens sorprenen... Avui  volia parlar d'alguns molt antics, que varen ser valuoses aportacions la cultura europea. N'he trobat 7 que cal conèixer i estar ben orgullós del que van fer aquells catalans.

Com ja han estat publicats en aquesta blog, els presentaré breument  i us remeto a l'article que ho desenvolupa una mica millor. Cuca de Llum)






Monestir de Ripoll.

L'Abat Oliba va ser-ho del monestir de Ripoll, i també del monestir de Cuixà en el que és ara la Catalunya Nord, així com bisbe de Vic.
 

1- L'Assemblea de Pau i Treva.  
En un contexte a on no hi havia ordre ni pau, l'any 1027  l'Abat Oliba assajà un nou procediment per aconseguir un inici l'ordre públic. Convocà Asemblees; l'acta més antiga que es conserva és la de Toluges, al Rosselló, a prop de Perpinyà: 

 

Làpida



"...els clergues i magnats del bisbat i en assemblea proposà de fer observar, no una rigorosa pau tots els dies, sinó una seriosa treva des de dissabte a la posta de sol al dilluns a trenc d'alba./ ..." a fi de que tothom pogués complir els seus deures del dia dominical"
 "Era ben poca  cosa. Era, només, perquè la seguretat personal fos garantida durant el legítim descans dominical.
...i així fou convingut.
 "Fou ben bé la primera  assemblea democràtica, reunida per la protecció de l'humil i la regeneració del país."
Extret de: ("Esteve Albert i Corp "L'obra social i política de l'Abat-Bisbe Oliba"  Ed. Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història n.79.  pàg. 40)


cliqueu per llegir el post >>   Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal.





2- A l'Edat Mitja només els diners que procedien de l'agricultura és consideraven lícitament guanyats; hi havia la creença que el comerç era inmoral. Els comerciants de Barcelona fletaven barcos i exportaven fins Sicília, Alexandria i més lluny al Mediterrani demanen a Raimon de Penyafort, un reputat jurista ja aleshores, que estableixi les condicions per les quals es pugui considerar moralment lícit el comerç. El llibre s'ha perdut, en podem saber una mica del que pensava pel que estableix en aquest altre llibre seu: 
El mateix Raimon de Penyafort va escriure la Summa Penitentiae, llibre de capçalera pel discerniment dels confessors, vigent des del 1200 dins ara fa una mica més de cent anys.

 



3- Les Corts Catalanes (1283). Foren les corts més antigues d'Europa, més antigues que les angleses.


 


  

4-
Els Costums de la Mar, redactat en català a Barcelona l’any 1260, és una compilació d’usatges i costums mercantils d’arreu de la Mediterrània que van contribuir a la millora de la navegació i foren adoptades com a lleis en molts dels seus ports. Són una mostra més de la capacitat organitzativa de la nació catalana, que amb l’ordenament dels costums marítims i de comerç unificaven els criteris en cada port comercial, dinamitzant, com mai abans en la història de la humanitat, les relacions comercials entre pobles, sense perjudici d’actualitzar i ampliar les normes segons sorgissin noves necessitats, pròpies del nou dinamisme, com podien ser assegurances, ordenament racional de les contribucions, drets i deures de les tripulacions, ordenances pels corredors de comerç, etc.  
 
Com a base per redactar-lo es va pendre les Ordinacions de la Ribera de Barcelona de l’any 1258, considerada com la primera relació escrita del dret mercantil marítim. I van servir d’esborrany pel reeixit best-seller de l’edat mitjana, El Llibre del Consolat de Mar.  
Llegiu aquest article:  

 
 "Redactat en català, el Llibre del Consolat de Mar de seguida va ser traduït a l’italià, francès i castellà. Tal era la influència del comerç català i la presència dels consolats catalans en les principals rutes de comerç,  la seva traducció es va estendre a moltes més llengües i va esdevenir la base del dret mercantil modern arreu del món fins el 1800." 
 
 
"El Consolat de Mar és l’exponent històric més clar de la unitat dels Països Catalans. Això no ho pot discutir ningú. És una institució de tots els territoris de parla catalana, que eren units per un objectiu comú: el comerç i el seu desenvolupament legal. El Consolat de Mar és què és per allò que va passar sobretot els segles XII i XIII. L’antecedent és la carta atorgada per Jaume I a la Universitat de Prohoms de la Ribera l’any 1258, tot i que el ple reconeixement com a consolat va ser amb Pere III el Cerimoniós, gairebé un segle després, el 1348. Abans s’havien creat els de València (1283) i Mallorca (1343) que es regien pels costums marítims de Barcelona. Al cap d’uns quants anys també es creà a Girona, Tortosa, Perpinyà… Aquests consolats viuen d’esquena a l’Aragó, al qual només demanen la fusta per a fer vaixells."

Jordi Domingo
(Cercle Català d'Història, publica a Facebook, set.2022)

 
 ..........
 
 
"Els Consolats de Mar van ser suprimits de la Corona d’Aragó. Com ja podeu endevinar, després de la derrota del 1714 a cop de decret de Nova Planta, amb l’excepció dels de Mallorca i Barcelona, que ja mai no van poder actuar amb normalitat per la ingerència de les noves lleis borbòniques." Jesús Lloria
 
 
PER A SABER-NE MÉS:

>>   El Consolat de Mar: La vocació mediterrània catalana
 
>> El Consolat de Mar, una de les estructures d'estat de la Catalunya d'abans el 1714
 
>>https://historiavibrant.cat/consolat-de-mar-consols-alfondecs-i-pariatges/
 
 

 
5- La Taula de Canvi va ser el primer banc  públic d'Europa, creat pel Consell de Cent el 1401.  
 

Cliqueu per llegir l'article de divulgació que hem trobat:







 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6- i 7- L'abolició de les servituts abusives dels remences —o pagesos de remensa—  conegudes com "mals usos"; volien  la redefinició del  seu  status  legal, i  llibertat de marxar del mas. Sortir així  d'una semi-esclavitut de facto El primer pas efectiu va ser enviar uns representants a Nàpols i aconseguir del rei Alfons el Magnànim (el 1448)  permís per formar un sindicat, fer reunions, i recollir quotes, sindicat que va ser el primer d'Europa. El pleit no es va resoldre fins el 1486, quan Ferran el Catòlic va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe, suprimint el "mals usos" i establint nous drets legals dels remences: van ser els primers d'Europa en aconseguir-ho via judicial.
 
Llegiu un dels post més complerts i visitats d'aquesta blog: 
 
 
(Aquest post ha rebut 157 visites)
__

TENIM DRET I OBLIGACIÓ de menjar productes SANS!! ECOLÒGICS!!

 

Tenemos DERECHO a comer comida SANA!!  Qué sí, que és más cara, però NO ENFERMAS A MEDIO LARGO PLAZO!!  

N O   G R A C I A S !!!!

>>>  https://www.facebook.com/share/v/1BiGVQhx1i/

Habitatge. La narrativa NO ha d'atacar a al propietari que posa una casa en lloguer perquè ha estalviat i n'ha comprat una. Sinó a l'Estat que hauria de tenir no un 5% com ara sinó un 25% de vivienda social.


 
LA GRAN MAYORIA DE VIVIENDA  EN ESPAÑA NO PERTENECE A FONDOS BUITRE [tienen un 5% solamente].

Si el inquilino que no paga es vulnerable, que el Estado le ofrezca vivienda de protección oficial, pero no puede utilizar mi propiedad privada. No solo no paga el alquiler si no que el propietario ha de pagar los suministros.
 
España es de los paises donde menos se invierte en vivienda social. En los paises de nuestro entorno el 20-30% de la vivienda es del estado, como en Paises Bajos.  Aquí és un 5-6% o incluso menos. Incluso nos jactamos del progresismo. 
 
La realidad es que hay mucha prensa  en torno si los fondos buitre, si el especulador...  
- "Mira, que te quede claro. Para que haya precios más baratos, es que haya gente que tenga más de una vivienda y que las ponga en alquiler. Por que el que solo tiene una vivienda normalmente vive en ella y no la alquila". 
 
 Es decir que antes de lanzar toda la verborrea en contra de los que llaman especuladores. Cuando compras una vivienda hsy un mantenimiento, puedes tener que venderla mas barata, tienes una hipoteca, hay que cumplir los pagos... Es un desconocimiento tan grande del mercado de la vivienda que...   
 
Digo: "Todos esos chavales que no pueden comprar las casas porque no se ha construido lo que es necesario y estan obligados a alquilar...
  

 

Habitatge. Pla Europeu de Vivenda: el problema de la vivienda NO se arregla persiguiendo al propietario, se arregla CREANDO MÁS VIVIENDA


Pla Europeo de Vivienda, el mensaje es clarísimo: el problema de la vivienda NO se arregla persiguiendo al propietario, se arregla CREANDO MÁS VIVIENDA.

>>> https://www.instagram.com/reel/DSey3maiCoX/?igsh=MWQwaGJobjAydnFhbQ==

21 de desembre del 2025

"El Poema de Nadal" Josep M. de Segarra. Cant II, els pastors





I només els pastors precisament,
perquè no duien greix al pensament,
perquè sabien les quatre paraules
per dir el nom dels vents
i el nom dels torrents
i el nom de les herbes menudes
i el nom de l'ocell estantís
i el nom de les muntanyes del país,
tan conegudes!
Però ells, lluny de tothom
ells no tenien nom!...

Eren cossos a sol i serena
bo i gronxant nostre somni d'infant,
els pastors de Betlem, caminant
amb el sac de gemecs a l'esquena.

I només aquests pobres pastors
de les nostres estones més pures,
els de la calma i els dolors

del nostre cor de criatures,
tenen el front lliure de mal,
tenen els ulls plens d'alegria,
per veure l'astre virginal,
per veure l'àngel, que anuncia
tot el misteri de Nadal!...


Cant II.
Josep M. de Segarra 

(Visitat 260 vegades)_

"El Poema de Nadal" de Josep M. de Segarra. Cant I, el pessebre i l'estrella


"És per això que us donc la bona nit,
perquè entre tots cerquem l'alegria,
i l'estrella en l'infinit,
i el perfum de misteri d'aquest dia."
...

"Si  t'oblides d'avui, de la febre
que et priva de viure, que et crema  la sang,
veuràs la molsa del pesebre,

amb les figures de fang.
Veuràs la muntanya segura,
blanca de bens emblanquinats,
amb la llum dels teus ulls de criatura
completament desentelats.

Si et penses caçar l'estrella
no vagis balandrejant;
humitejat la parpella
amb tres llàgrimes d'infant,
ajup-te fins els temps que
eres infant."


(Cant I)
Josep M. de Segarra.  


Cal anar-lo llegint a trossets ara que s'apropa el Nadal. És fantàstic !!!   

(Post visitat 279 vegades)__

Per què la geografia fa inevitables els Països Catalans? Vídeo de la presentació d' ‘Entendre els mapes’ de Vicent Partal, director de Vilaweb. Un llibre molt brillant, que explica la raó d'ésser per imperatiu geogràfic dels Països Catalans i la seva vocació al mar

 

L'autor presenta el llibre i aplica les seues tesis per a explicar que entre Narbona i Múrcia la geografia feia inevitable l'aparició d'un grup humà coherent
 
 06.12.2025
 
Dimarts passat es va presentar a l’Ateneu Barcelonès el quart volum de la col·lecció de llibres de VilaWeb, "Entendre els mapes". El llibre, obra de Vicent Partal, es presenta com “la teòrica de la Pissarreta” i vol ser un manual destinat a ensenyar als lectors a llegir mapes correctament i a mirar de manera crítica la cartografia, avui més usada que mai per mostrar informació rellevant.
 
Concretament, Partal remarca que hi ha quatre característiques que determinen l’aparició de la catalanitat. Remarca que no és que estigués predeterminada, sinó que podria haver aparegut qualsevol altre grup humà, però segurament hauria tingut les mateixes característiques que té l’actual nació catalana.

P
artal descriu quatre grans característiques. La primera són les valls litorals que estan interconnectades i són un dels pocs espais de la península ibèrica situats a menys de cent metres d’altitud sobre el mar. La segona són les muntanyes que confinen aquestes valls i les separen clarament de l’altiplà ibèric. Separació que encara queda més remarcada amb el gran desert demogràfic que sempre ha existit en la part de la península pròxima als Països Catalans. L’enorme dificultat per a moure’s cap a ponent pràcticament obliga a la quarta de les característiques, que és la projecció marítima.

En la presentació, el director de VilaWeb explica que “els Països Catalans són la geografia inevitable de la naciói els contraposa a la idea –que considera completament artificial– d’Espanya
  
Amb aquest exercici pràctic, el director de VilaWeb, va demostrar als lectors que van omplir l’auditori de l’Ateneu Barcelonès les teories que defensa en el llibre i la manera d’encarar-se amb la geografia que creu que ajuda a entendre millor el món.