La mitad del sueldo se lo queda el Estado. Pides un crédito, pagas intereses...
28 de febrer del 2026
El actual y perverso 'sistema': entre impuestos y bancos, no queda nada
La mitad del sueldo se lo queda el Estado. Pides un crédito, pagas intereses...
P
Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona, i Osona (972-1017)
Imatge representant l'atac a Barcelona de les tropes d'Almansor
📜 Ramon Borrell, fill de Borrell II -comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell- i de Letgarda de Tolosa, nasqué l'any 972.
De jove visqué el devastador atac d'Almansor contra Barcelona (985) i el procés d'allunyament del seu pare respecte els Capets, nous reis de França (ja que no els havien ajudat contra els àrabs com era el pacte de vassallatge. Quan el rei morí 3 anys després de l'atac d'Almansor, Borrell es va fer el sord respecte a renovar el vassallatge, és clar).
Casat amb Ermessenda de Carcassona, a la mort de Borrell II (993) el succeí al capdavant de Barcelona, Girona i Osona.
L'Urgell quedà pel germà, Ermengol I, que iniciaria una dinastia comtal pròpia.
Als anys 1000 i 1003 Ramon Borrell hagué d'afrontar les darreres algarades d'Almansor contra els comtats catalans.
Poc més tard, l'any 1006, liderà una coalició comtal amb els cosins cerdans -el comte Guifré II de Cerdanya i Bernat Tallaferro, comte de Besalú-, i amb el germà -Ermengol I d'Urgell-, amb qui aconseguí aturar una expedició del fill d'Almansur, d'Abd-el-Malik, a l'alçada de Torà.
L'any 1008 esclatà la "fitna" d'Al-Andalus, conflicte per la successió al califat entre Sulayman Al-Mustain i Muhammad al-Mahdí.
Ramon Borrell acudí en suport del segon, liderant una gran host comtal amb Ermengol d'Urgell, Bernat Tallaferro i Hug I d'Empúries i els bisbes Aeci de Barcelona, Odó de Girona, Sal·la d'Urgell, Arnulf de Vic i Oliba d'Elna. De camí se'ls afegiren les forces andalusines de Tulaytula (Toledo).
Com que no pogueren pagar llur suport, el comte saquejà Qurtuba i l'host tornà al nord carregada de botí però lamentant la mort en combat d'Ermengol I d'Urgell i dels bisbes de Barcelona, Girona, Vic i Urgell. Ramon Borrell assumí llavors la tutela del nebot, Ermengol II d'Urgell, encara nen.
Amb l'esfondrament del poder califal, el comte fixà la frontera amb el món islàmic a l'alçada del Penedès (1012) i començà a pressionar les taifes, sotmetent-les a pagar "pàries", tribut que garantia que el comte no les atacaria.
Proposant-se conquerir Tarragona, entre 1015 i 1016 emprengué noves campanyes contra els musulmans al Segre i l'Ebre.
Ramon Borrell morí el 27 de febrer de 1017 i fou enterrat al claustre de la primitiva catedral de Barcelona.
A la seva mort, l'hereu -Berenguer Ramon- tenia uns 12 anys, fet pel qual Ermessenda assumí la regència dels comtats fins a la majoria d'edat del fill.
De jove visqué el devastador atac d'Almansor contra Barcelona (985) i el procés d'allunyament del seu pare respecte els Capets, nous reis de França (ja que no els havien ajudat contra els àrabs com era el pacte de vassallatge. Quan el rei morí 3 anys després de l'atac d'Almansor, Borrell es va fer el sord respecte a renovar el vassallatge, és clar).
Casat amb Ermessenda de Carcassona, a la mort de Borrell II (993) el succeí al capdavant de Barcelona, Girona i Osona.
L'Urgell quedà pel germà, Ermengol I, que iniciaria una dinastia comtal pròpia.
Als anys 1000 i 1003 Ramon Borrell hagué d'afrontar les darreres algarades d'Almansor contra els comtats catalans.
Poc més tard, l'any 1006, liderà una coalició comtal amb els cosins cerdans -el comte Guifré II de Cerdanya i Bernat Tallaferro, comte de Besalú-, i amb el germà -Ermengol I d'Urgell-, amb qui aconseguí aturar una expedició del fill d'Almansur, d'Abd-el-Malik, a l'alçada de Torà.
L'any 1008 esclatà la "fitna" d'Al-Andalus, conflicte per la successió al califat entre Sulayman Al-Mustain i Muhammad al-Mahdí.
Ramon Borrell acudí en suport del segon, liderant una gran host comtal amb Ermengol d'Urgell, Bernat Tallaferro i Hug I d'Empúries i els bisbes Aeci de Barcelona, Odó de Girona, Sal·la d'Urgell, Arnulf de Vic i Oliba d'Elna. De camí se'ls afegiren les forces andalusines de Tulaytula (Toledo).
Com que no pogueren pagar llur suport, el comte saquejà Qurtuba i l'host tornà al nord carregada de botí però lamentant la mort en combat d'Ermengol I d'Urgell i dels bisbes de Barcelona, Girona, Vic i Urgell. Ramon Borrell assumí llavors la tutela del nebot, Ermengol II d'Urgell, encara nen.
Amb l'esfondrament del poder califal, el comte fixà la frontera amb el món islàmic a l'alçada del Penedès (1012) i començà a pressionar les taifes, sotmetent-les a pagar "pàries", tribut que garantia que el comte no les atacaria.
Proposant-se conquerir Tarragona, entre 1015 i 1016 emprengué noves campanyes contra els musulmans al Segre i l'Ebre.
Ramon Borrell morí el 27 de febrer de 1017 i fou enterrat al claustre de la primitiva catedral de Barcelona.
A la seva mort, l'hereu -Berenguer Ramon- tenia uns 12 anys, fet pel qual Ermessenda assumí la regència dels comtats fins a la majoria d'edat del fill.
Pres de Facebook, "Esguard Històric" del 27.02.2026
.....
La història de la caiguda de Barcelona per l'atac d'Almansor el 985:
L'autonomisme espanyol que ens ha empobrit: sense trens ni inversions, per Lluis Llach
Han anat entretenint l'autono-misme fins que els hi ha petat tot. Ells en diuen una comunitat autònoma, nosaltres en diem una nació.
La manca de finançament, una espècie de tradició, si es pot parlar així.
...a part del 22.000 milions anyals, és un tracte colonial, no trobo un altre manera de dir-ho.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)