L'any 1025 un grup de monjos de Ripoll, enviats pel seu abat i bisbe de Vic, Oliba, van construir un cenobi benedictí al costat de la petita ermita dedicada a la Mare de Déu que havia estat erigida el 880. Naixia així el monestir de Montserrat, convertit amb el pas dels segles en un veritable referent cultural nacional. Després d'un any d'activitats, al desembre tindrà lloc l'acte de cloenda del mil·lenari.
Montserrat és ben present a l'Arxiu Nacional: d'entre els milers de documents que en fan referència, podeu gaudir fins i tot d'una col·lecció monogràfica: la Col·lecció Documental del Monestir i Muntanya de Montserrat | ANC1-330
ℹ️🔗 https://gen.cat/4rOeunV
👀 Us recomanem en especial la sèrie de dibuixos que va dedicar al monestir Emile Boisselier el 1889 | ANC1-1092
(Aquest mil·lenari de la fundació de Montserrat quasi coincideix amb el mil·lenari de la Pau i Treva que serà el 1027. La Pau i Treva és la primera de les 5 grans aportacions de la cultura catalana a la cultura europea. Aquesta institució també de l'Abat Oliba va significar un inici de pacificació en aquella societat de frontera i violenta -és assimilable al que veiem a les pel·lícules del Far West-. Els pactes de Pau i Treva es prenien en assemblees que van ser l'inici de les futures Corts catalanes. És pot pensar que n'hi van haver d'altres abans, però la primera acta que ens ha arribat és la del 1027 al Prat de Toluges a prop de Perpinyà. Us deixo l'enllaç a un post que ho explica per a la divulgació:
Cuca de Llum )
PER A SABER-NE MÉS:
LLIBRES RECOMANATS:
Petit folletó
molt ben escrit, curt però molt interessant perquè parla de les persones
que van dirigir Catalunya al voltant de l'any 1000, uns anys molt convulsos, no hi havia llei ni ordre. L'Abat Oliba va
ser clau. En primer lloc amb la Pau i Treva pacificà una mica aquell món
violent sense llei. Gràcies al seu prestigi personal era demanat el seu
consell per la comtessa Ermessenda de Barcelona, així com la seva
intermediació a les disputes dels nobles. Cal conèixer una mica els
personatges que intervenen per no fer-se un embolic. El fulletó d'Abadal
"Com Catalunya s'obrí al món mil anys enrera" pot ajudar. "L'obra social i política de l'Abat-Bisbe Oliba" per Esteve Albert i Corp. Ed.Dalmau.
Col·lecció Episodis de la Història. Barcelona. 2a ed. 1999. (60 pàg)
Petit llibret mida DIN5, curt molt ben fet i d'autor
molt reconegut, com tots el d'aquesta col·lecció de l'Editorial Dalmau. Aquest el trobo particularment adïent per introduir-se a nivell de divulgació en aquesta època del tombant de l'any 1000, quan la pre-Catalunya carolingia comença molt a poc a poc a constituir-se en una nova nació. Es llegeix en un parell
d'hores. És en aquest context que s'entén la necessitat de la Pau i Treva.
Llibret curt i pedagògic. Molt bo per fer una primera ullada general a aquest període, dels volts del 950 als de l'any 1000. El trobo un llibre particularment encantador.
Escrit per un especialista d'aquest període. La necessitat que una autoritat
reconegués l'autonomia del monestir de Cuixà respecte al poder civil i
refrendés el seus bens a fi que no fossin saquejats pels nobles, fa que el monjo Sunyer emprengués el camí de Roma l'any 950. Feia 50 anys que no tenien un document de reconeixement del seus estatus, per l'absència a la pràctica de l'autoritat carolíngia. Aquest primer viatge i els successius a Roma, van ser un canvi decisiu pel futur de Catalunya. Es formaren comitives dels abats i nobles principals, per anar a passar el Nadal a Roma, es clar un viatge dona per moltes peripècies. (Es llegeix en 2-3 hores, de la mida de mig Din4)
"Com Catalunya s'obrí al món mil anys enrera" Ramon d'Abadal i de Vinyals. Dalmau Editors. Col·lecció Episodis de la Història. 2a ed, 1a reimpressió. Barcelona. 1988. (60 pàgines). El llibre té una reedició amb un altre nom: "Catalunya fa mil anys". Barcelona. Generalitat de Catalunya. 1988.
Petit llibre mida DIN5,curt molt ben fet i d'autor molt bo, com tots el d'aquesta col·lecció de l'Editorial Dalmau. L'autor era canonge. Nivell de divulgació per introduir-se en aquella època. Es llegeix en un parell d'hores. La Pau i Treva és la primera de les 5 grans aportacions de la cultura catalana a la cultura europea.
Com l'Abat Oliba va saber formular la Treva de Déu i aconseguir que la respectessin, a l'Assemblea del Prat de Toluges (Rosselló)
l'any 1027. I com va insistir en posteriors assembleas fins aconseguir
una certa pacificació. L'any 1041, el model és comunicat al concili
de Niça per un altre persona -el bisbe d'Arles-, i des d'allí s'estén per per bona part Europa de la mà dels benedictins de Cluny. La Pau i Treva és molt important del punt de vista històric,
però és poc coneguda pel públic en general. Aquest model es va escampar
per bona part d'Europa, va ser una gran contribució a la pacificació
d'aquesta època difícil. Llibret molt curt i fàcil de llegir. Els acords van passar a ser llei civil cap el 1054, quan es va fer la primera redacció dels Usatges. Aquestes repetides assemblees de nobles, gent del poble i clergues van ser l'embrió del Parlament, anys a venir. El llibret té la mida de mig Din4.
"La Pau i Treva" Eduard Junyent. Ed. Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història. Barcelona. 1975. (50 pàg) De la mida de mig Din4.
NOU! Pel monjo de Montserrat Bernabé Dalmau. Acabat de publicar ara el 2025 per preparar el mil·lenari de la institució "Pau i Treva" per part de l'Abat Oliba. Llibret curt a on trobareu resumides les darreres recerques sobre l'Abat Oliba.
Explica amb detall com va néixer la Pau i Treva. Els acords es prenien en assemblees de nobles, clergues i gent del país. La primera acta conservada és la de l'any 1027 de l'assemblea del Prat de Toluges a prop de Perpignà. I com l'Abat Oliba amb el seu prestigi va aconseguir que la respectessin. Llibret de divulgació que es llegeix en dues hores.
"Pau i Treva, mil anys" Bernabé Dalmau. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona, novembre 2025. (55 pàgs.)
A continuació recomanem tres llibres més extensos, molt bons:
"L'Abat Oliba, Bisbe de Vic i la seva època" - Ramon d'Abadal i de Vinyals. Urgoiti Editores. Pamplona. 3a ed. 2003. 388 pàg., 40€. (en català) - ISBN 9788493247997 -
Potser
enlloc de llegir el llibre de Ramon d'Abadal us pot convenir la recensió
llarguíssima que en va fer Jaume Vicens i Vives. La trobareu a "Obra dispersa. Vol I" Jaume
Vicens i Vives. Editorial Vicens i Vives, Barcelona. 2011. (pàg.
324-329) Inicialment va publicarse a un número de la revista
"Hispania", l'any 1949.
Vicens i
Vives encara en va parlar a un article molt més curt a la revista
"Destino" el 1948. També el trobareu al mateix volum I de l' "Obra
dispersa", pàg. 372-373.
Aquesta és la primera biografia que es va escriure l'any 1931 sobre l'Abat Oliba, la del monjo de Montserrat, i després cardenal: "L'Abat Oliba, fundador de Montserrat", publicada per Monestir de Montserrat, (359 pàg.) No s'ha tornat a publicar.
Edició especial Historia. Montserrat. Especial mil·lenari (National Geographic) Editat el 2024.
Especial de la revista Historia National
Geographic on podràs conèixer la història d'aquests mil anys des de la
fundació del monestir de Montserrat.
Sumari:
L'época medieval. D'ençà
que l'abat Oliba el va fundar l'any 1025 i fins al segle XV, la
importància del monestir com a centre espiritual i el seu pes polític
van anar en augment.
L'edat moderna. Els
segles XVI i XVII van estar marcats per la difusió del culte a la Mare
de Déu de Montserrat, i també per la divisió en el si del monestir
després que s'integrés a la congregació de Valladolid.
L'edat contemporània. Destruït durant la Guerra del Francès, Montserrat va renéixer de les cendres.
Un nou mil·lenni. Després
del conflicte bèl·lic, Montserrat va recuperar l'alè i va esdevenir un
referent cívic per a Catalunya sota el franquisme.
