27 de gener del 2026
El govern espanyol aprovarà una regularització extraordinària d’immigrants
El govern espanyol aprovarà una regularització extraordinària d’immigrants
- El pacte permetrà d’obtenir permís de residència a qui pugui acreditar cinc mesos d’estada a l’estat espanyol
26.01.2026
El govern espanyol aprovarà demà una regularització extraordinària d’estrangers. Ho farà al consell de ministres gràcies al pacte assolit entre el PSOE i Podem. Es preveu de concedir permís de residència a qui pugui acreditar com a mínim cinc mesos d’estada a l’estat espanyol.
Llegir-ho tot a:
La xarxa ferroviària necessita 3.500 milions d'euros anuals de manteniment, que NOMÉS des del 2023 s'han començat a gastar
Informació de "The Objective"
(La xarxa ferroviària necessita 3.500 milions d'euros anuals de manteniment (pur manteniment, no parlem de millores) que NOMÉS des del 2023 s'han començat a gastar, és a dir que des del 2008 al 2023 l'Estat NO ha gastat RES en MANTENIMENT D'ESTRUCTURES FERROVIÀRIES. Això explica els darrers 3 accidents i la vaga de 3 dies que el sindicat de maquinistes ha convocat. Des d'aquest petit observatori de la Cuca de Llum, començat precisament el juliol del 2007 en donem fe. Aneu als primers anys d'aquesta blog i veureu com al 2007 JA HI HAVIA RETARDS I PROTESTES PER LA MANCA DE MANTENIMENT A RODALIES, ARA FA 20 ANYS!!!
Per ara NO el trobo, i no us el puc penjar. És un article sobre el tren bala japonés que des del 1960 uneix Tokio amb Kioto El van construir en motiu delsJocs Olímpics, el govern japonés va deixar pressupost lliure alsseus enginyers. N'hi diuen el Shinkansen, és molt car, però MAI ha tingut un accident mortal. És molt puntual, hi deuen fer molt manteniment, tot el que calgui. Per tant la lliçó és clara: no existeixen duros a quatre pessetes, si volem trens ràpits s'han de pagar amb un bitller car perquè cobreixi el manteniment i renovació quan calgui de vies, catenàries, els senyals, la comunicació... A Espanya és venen bitllets d'AVE a preus assequibles de manera que no cobreixen el manteniment, el qual ha d'anar a càrrec dels Pressupostos generals de l'Estat, i és això el que NO s'ha fet: NO s'ha invertit en manteniment!! Els sindicats de maquinistes de Renfe -el SEMAP em sembla que es diu-, ha escrit a Renfe denunciant manca de manteniment a les vies aquest agost 2025. Cap problema! , el ministre de Transports Oscar Puente va respondre de manera xulesca, anunciant que s'augmentaria la velocitat del tram Madrid - Barcelona de 200 a 250 km/h. Ara després de l'accident d'Adamuz, Córdova, han REBAIXAT la velocitat d'aquest mateix tram a 160 km/h. Non coment!
RECAPITULO: NO hi ha duros a quatre pessetes. Si volem uns trens segurs cal augmentar el bitllet per cobrir un manteniment que és molt car, com al Japó. Cuca de Llum)
__
26 de gener de 1641, Barcelona és atacada però perden: la Batalla de Montjuich. Un episodi de la Guerra dels Segadors.
En el decurs de la Guerra dels Segadors, el 26 de gener de 1641 l'exèrcit del marquès de Los Vélez, format per uns 18.000 homes, ja és a Sants. Fustigat per les partides de miquelets a la rereguarda i preocupat pel rumor sobre l'arribada de milers de catalans des de l'interior, confia que l'assalt a Barcelona -que té uns 6.000 defensors- sigui ràpid i contundent. Així, de matinada, el gruix del seu exèrcit es dirigeix al portal de Sant Antoni mentre uns cossos escollits pugen a Montjuïc per tres punts diferents amb la intenció de prendre la posició i cobrir l'esquena als qui assalten Barcelona.
Quan el primer contingent enemic arriba a Montjuïc agafa per sorpresa als defensors però la descoordinació amb la resta d'assaltants fa que es puguin recompondre i respondre a l'atac, concentrant el foc i delmant un rere l'altre els terços que arriben. Mentrestant, al portal de Sant Antoni, la cavalleria francesa surt a l'encontre de l'enemic seguida de la infanteria catalana. Llavors, la cavalleria hispànica carrega -impetuosa- contra els franco-catalans ignorant el parany on està a punt de caure. Mentre la cavalleria francesa maniobra per envoltar-la, els catalans reculen fins al peu de la muralla, des d'on la resta de defensors poden disparar còmodament contra els genets hispànics, que perden llur comandant i s'ha de retirar.
A Montjuïc, les tropes hispàniques -havent caigut molts dels seus oficials i perdent munició i energies- queden frenades mentre Barcelona envia reforços als defensors a través de la trinxera que lliga la muntanya i la ciutat per la banda de mar. Finalment, al migdia, els assaltants es repleguen.
A la tarda, Los Vélez intenta un nou atac centrat ara en Montjuïc. La fortificació, tot i ser força senzilla, ha estat ràpidament reforçada amb peces d'artilleria, soldats i molts barcelonins que hi han pujat per ajudar. Davant del nou assalt, els defensors sotmeten als atacants a un foc continuat que els impedeix avançar; en aquesta situació, un inesperat contraatac dels franco-catalans -que carreguen muntanya avall- trenca la moral de les tropes hispàniques que fugen perdent homes, armes i banderes. L’endemà, l'odiat marquès de Los Vélez -humiliat- emprèn la retirada cap a Tarragona.
· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l' Esguard Històric
> enllaç al blog:
http://esguardhistoric.blogspot.com
...............
He trobat a Facebook a "La Corona d'Aragó" aquest gener 2026 una segona narració de la Batalla de Montjuich:
La Muntanya de Ferro: L'Èpica Victòria de Montjuïc
Era el 26 de gener de 1641. L’aire de Barcelona es tornava espès, carregat de pólvora i de la tensió prèvia a la tempesta. Davant de la ciutat s’alçava una força formidable: 23.000 soldats de l’exèrcit de Felip IV, la màquina de guerra més poderosa del món, comandada pel Marquès de los Vélez. Els temuts Terços, invictes a mitja Europa, venien de conquerir Tortosa, Tarragona i Martorell, convençuts que Barcelona cauria com fruita madura. Però a dalt de la muntanya de Montjuïc, la història estava a punt de canviar.
L’enemic creia tenir l’avantatge. La traïció de Josep de Pau Rocabertí havia lliurat als castellans els plànols del fortí. Però el que els generals de Felip IV no sabien era que la voluntat catalana és capaç de moure muntanyes. En qüestió de dies, el poble, amb l’ajuda d’enginyers francesos, havia transformat una simple atalaia en una fortalesa inexpugnable, equipada amb uns letals "canons sorrers" holandesos, disposats a escopir foc i ferro a boca de canó.
L’infern es va desfermar a les set del matí. Dos mil mosqueters van iniciar l’ascens pel costat del Llobregat, esperant una victòria ràpida. En lloc d’això, es van trobar amb la fúria de la Coronela de Barcelona. A les trinxeres no hi havia soldats de ofici, sinó menestrals: eren els membres de la companyia dels metal·lúrgics. Amb un coratge d’acer, van aguantar l’escomesa i van escapçar els líders de l’avantguarda enemiga, sembrant el pànic entre les files reials.
L'enemic, ferit en el seu orgull, va llançar una segona onada de 8.000 homes. Però Montjuïc no estava sol; la ciutat era un sol cos amb la muntanya. Des de les muralles de Barcelona, l’artilleria castigava els flancs dels Terços, mentre una sortida temerària de la cavalleria franco-catalana parava un parany mortal al Duc de San Giorgio. El fill del Marquès de Torrecuso va caure fulminat sota el foc de la muralla, i amb ell, l’esperit de la cavalleria castellana.
A dalt del fortí, la resistència era total. Mentre els soldats lluitaven, les dones de Barcelona protagonitzaven la seva pròpia gesta, pujant sota el foc per portar aigua, menjar i municions. Els miquelets del Capità Cabanyes defensaven cada olivera com si fos l’últim racó de la pàtria, obligant als veterans castellans a recular.
A les tres de la tarda, amb la desesperació de qui veu la glòria escapar-se, Torrecuso va ordenar l’atac final. Va ser una carnisseria. Els canons holandesos van escombrar les files castellanes amb una pluja de metralla i pedres. Quan la moral invasora es va trencar, va arribar el moment de la glòria final: els defensors catalans, lluny de conformar-se amb resistir, van saltar de les trinxeres.
En una imatge que quedaria gravada per sempre a la memòria col·lectiva, els menestrals van carregar muntanya avall. Els millors soldats d'Europa fugien corrents cap a Sants, perseguits pels crits de victòria d'un poble en armes.
El resultat va ser demolidor: 1.500 enemics morts i un exèrcit desfet que l'endemà fugiria cap a Tarragona, deixant enrere l'honor i 14 banderes que serien exposades a Barcelona. Aquell dia, la sang dels segadors no només va salvar Catalunya, sinó que va segellar el destí de Portugal, permetent la seva independència mentre l'Imperi es dessagnava a les faldes de Montjuïc.
David havia vençut a Goliat, i Montjuïc s'havia convertit en la tomba dels invasors.
..................
Articles relacionats amb la Guerra dels Segadors publicats en aquesta blog:
>> Pau Claris va proclamar la República Catalana el 16 de gener de 1641
>> Totes les entrades sobre la Guerra dels Segadors, de l'Index de matèries de la blog:
- Guerra dels Segadors (11)
.....................
El 26 de gener de 1939 entraven a Barcelona les tropes del general Franco,
(De fet, havien estat esperant tres dies a les afores de la ciutat per entrar precisament el dia 26, data de la batalla de Montjuich: era la data de la darrera victòria militar de Catalunya contra la monarquia dels borbons." Cuca de Llum)
"...Franco va retardar uns dies la ocupació de Barcelona per part del seu exèrcit amb la intenció de que coincidissin les dates: havia d'ésser el dia 26 de gener, com si, segles més tard, l'exèrcit espanyol volgués esborrar la derrota de la batalla de Montjuich" Cita del llibre "L'assassinat de Pau Claris" de Carles M. Espinalt. Ed. El Llamp. Barcelona. 1991. (pàg. 46)
............
Al llibre de Joan Samsó "El mecenatge cultural a Catalunya durant el s. XX" Ed. Proa. Barcelona. 2005. (251 pàgs). A la pàg 96 he trobat aquesta curiosa dada:
Capítol 7. La llengua i la literatura catalanes a la primera postguerra 1939-1951-..."La política d'assimilació va seguir tenint la col·laboració d'escriptors autòctons, sia en els actes culturals oficials o en l'organització dels premis literaris que estimulaven la literatura en castellà, com el Premio Eugenio Nadal, creat per l'Editorial Destino el 1944, el qual esdevindria la principal referència de la nova narrativa de consum en castellà; o com el premis Ciutat de Barcelona, instituïts per l'Ajuntament barceloní el 1949, també per estimular "la novelística espanyola" i lliurats significativament el 26 de gener..."
.............
Llegiu una crònica d'aquells dies finals de la guerra civil 1936-39:
>> (Post a la Cuca de Llum. Precisament van entrar el 26 de gener del 1939, com si volguèssin esborrar la seva derrota el mateix dia de 1641): 26 de gener del 1939, les tropes franquistes entren a Barcelona
Un video curt que narra què va passar el 26 gener 1641; i el 26 de gener de 1939: les tropes de Franco entren a Barcelona:
>>> https://www.facebook.com/share/r/1JARfq5SzN/
(Post amb 129 visites)
__
LʼEstat espanyol no és capaç dʼescoltar les perifèries si no hi ha conflicte», llibre per Salvador Enguix
🗣️«LʼEstat espanyol no és capaç dʼescoltar les perifèries si no hi ha conflicte»
📚El periodista Salvador Enguix (@senguix) publica ʻLas periferias mudasʼ (@barlinlibros), un assaig en què exposa el fracàs del model autonòmic i planteja respostes immediates.
📆 El llibre es presenta aquest dimecres, 28 de gener, a La Nau de la Universitat de València amb la presència dʼEnric Juliana (@enricjuliana) i Joan Romero.
✍️ Entrevista de @victormaceda
🔗https://www.eltemps.cat/article/66945/lestat-espanyol-no-es-capac-descoltar-les-periferies-si-no-hi-ha-conflicte
📚El periodista Salvador Enguix (@senguix) publica ʻLas periferias mudasʼ (@barlinlibros), un assaig en què exposa el fracàs del model autonòmic i planteja respostes immediates.
📆 El llibre es presenta aquest dimecres, 28 de gener, a La Nau de la Universitat de València amb la presència dʼEnric Juliana (@enricjuliana) i Joan Romero.
✍️ Entrevista de @victormaceda
🔗https://www.eltemps.cat/article/66945/lestat-espanyol-no-es-capac-descoltar-les-periferies-si-no-hi-ha-conflicte
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)