6 de febrer del 2026
Carles Puigdemont celebra la sentència del TJUE, que avala la seva immunitat
"És una plantofada molt dura al Parlament Europeu." Carles Puigdemont celebra la sentència del TJUE, que avala la seva immunitat
El tribunal confirma que el procés no va ser imparcial, en una sentència que arriba quan ni Puigdemont, ni Comín ni Ponsatí ocupen un escó a l'Eurocambra
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dona la raó a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, que van recórrer contra la decisió del Parlament Europeu d'aixecar-los fa cinc anys la immunitat com a eurodiputats.
Ho va demanar el Tribunal Suprem, que els volia jutjar per l'1 d'Octubre.
L'alt tribunal dicta sentència així sobre la immunitat parlamentària del líder de Junts i els exconsellers, tot i que es tracta d'una sentència sense conseqüències pràctiques atès que cap d'ells ocupa avui dia cap escó al Parlament Europeu.
En una atenció a la premsa a Brussel·les, l'expresident ha valorat que la sentència és una "plantofada molt dura" a la cambra europea. Puigdemont ha remarcat que la sentència és de "gran transcendència" i "para els peus als qui volien fer un ús polític" del Parlament Europeu.
(Escolteu l'audio i llegir-ho tot a:)
TJUE sentència favorable a Puigdemont respecte al manteniment de la immunitat.
L'advocat del líder de Junts assegura que la resolució conclou que el Parlament Europeu "s'ha saltat el procediment des del principi" i que la judicatura de l'Estat fa anys que "actua sobre una base nul·la"
L'advocat del líder de Junts assegura que la resolució conclou que el Parlament Europeu "s'ha saltat el procediment des del principi" i que la judicatura de l'Estat fa anys que "actua sobre una base nul·la" produint situacions "il·legals" com la detenció de Puigdemont a Sardenya i Ponsatí a Barcelona
El president Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han rebut avui bones notícies: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha anul·lat la decisió del març del 2021 del Parlament Europeu de retirar-los la immunitat. És una victòria simbòlica, ja que el TJUE contradiu l'opinió de l'advocat general i deixa sense efecte les decisions del legislatiu europeu i del Tribunal General perquè considera que el procés no va ser imparcial perquè el dirigia un eurodiputat del mateix grup polític que Vox.
Boye admet que "tota sentència que tarda deixa de tenir cap mena d'efecte". Això vol dir que no mou cap fitxa aquest pas? L'advocat explica que hauran d'estudiar el cas de Comín, l'únic que encara és eurodiputat, perquè "té un efecte directe". Però això no és tot. Així ha narrat la feina que els ve ara per davant: "El Tribunal Suprem ha estat actuant des del primer moment com si fos legal l'aixecament de la immunitat tot i que no ho era. Hi ha una causa de nul·litat a partir de la que van actuar en aquest moment. En això treballarem els dies vinents".
Mai no els entregarem a la justícia espanyola. Ho puc firmar davant de notari si cal
Gonzalo Boye
advocat de Carles Puigdemont
L'advocat no entén que la justícia espanyola estigués actuant sobre una base nul·la. "L'adopta saltant-se les normes de procediment, vulnerant els drets fonamentals dels tres eurodiputats i, a partir d'aquí, es produeix la detenció de Clara Ponsatí a Barcelona o de Puigdemont a Sardenya. Unes situacions que són il·legals perquè no comptaven amb l'aixecament de la immunitat de forma legal", ha dit.
La detenció de Ponsatí a Barcelona i Puigdemont a Sardenya van ser il·legals
Gonzalo Boye
advocat de Carles Puigdemont
Boye també ha afegit una altra conseqüència que tindrà la resolució: "hi ha sis o set procediments molts semblants a aquests al TJUE que estaven suspesos a l'espera d'aquesta sentència i es resoldran en la mateixa línia".
Més a prop del retorn de Puigdemont?
Aquesta és la gran pregunta del dia. La sentència del TJUE apropa la fi de l'exili per Carles Puigdemont? Boye ha evitat mullar-se i ha contestat que "reforça que la justícia espanyola ho ha fet tot de manera indeguda, inadequada i vulnerant drets fonamentals". I ha advertit: "En dret, el que comença malament, acaba malament".
5 de febrer del 2026
¿España puede permitirse la alta velocidad? España con un tren de 235-240km/h tiene suficiente. El mantenimiento de un km de AVE cuesta
España no necesitaba la alta velocidad.
Con una velocidad alta de 235-240 km/h hubiera tenido suficiente. Porque los costes de mantenimiento se disparan. Un km de AVE al aire libre cuesta al año 1.300.000€ en mantenimiento. Si es en túnel el coste es superior: 1.500.000€
>>> https://youtube.com/shorts/SuZtWnZsYCI?si=uWTqq6iPH3cvp1qq
Habitatge. ¿Escudo social a cargo de los pequeños propietarios? por Aitor Estaban en las Cortes
El 85% de las viviendas de alquiler en el estado español pertenecen a pequeños propietarios individuales
Transcripción aprox:
"Aquí andamos hablando de fondos buitre, pero el 85% de las viviendas de alquiler en el estado español pertenecen a pequeños propietarios individuales. En el caso de Euskadi al 97%.
"Los propietarios tienen miedo, tienen miedo de que cuando tienen impagos no puedan recuperar la vivienda en años. Y la vulnerabilidad de los inquilinos hay que entenderla. Pero no puede ser el escudo social a costa de la economía del propietario porque eso retrae la oferta... han asustado con las medidas a los propietarios y les han dado la carga... porque hay que dar seguridad jurídica a los propietarios
"Consecuencia: 30% menos de oferta de alquiler. Los nuevos contratos de alquiler después de la ley, más caros."
De l'Estatut del 2005 a l'acord d'Illa: vint anys negociant a canvi de res. Jordi Graupera d' Alhora entrevista a Elisenda Paluzie
El dèficit fiscal del 8% del PIB sembla ser una constant universal, com la velocitat de la llum. Cada cop que es negocia un nou sistema de finançament, el resultat és el mateix: el govern de torn espanyol obre un Excel, poses el resultat que vol al final i va movent la fórmula fins que li dona exactament el que hi havia abans. Després ja pensarà com atacar els catalans per insolidaris, lladres i barruts.
Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia de la UB i expresidenta de l'ANC, va viure des de dins la negociació de l'Estatut del 2005. Aquell setembre, el Parlament va aprovar un text que canviava el model: la Generalitat recaptaria tots els impostos. Paluzie i el seu company Jordi Pons van assessorar tant Esquerra com Convergència.
Però aquell Nadal, la proposta de l'aleshores ministre d'Economia Pedro Solbes ho va capgirar tot com un mitjó. "Volien que diguessin que era una millora, i no ho podíem dir". Què es negociava realment entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero? Que si Convergència guanyava les eleccions, no es repetiria el tripartit i Mas seria president. La resta era teatre.
_
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)