16 d’agost del 2025

Universitat Catalana d'Estiu 2025, programa

 


Temes estrella: Municipalisme, GOI [Grup Objectivament Identificable]  i… Sixena, també

 

És agost i, per tant, toca una nova edició de la Universitat Catalana d’Estiu, l’UCE, que enguany celebra la seva 57a edició. Serà al clàssic Liceu Renouvier, l’institut de Prada, la capital del Conflent, a la Catalunya Nord i comença la seva activitat aquest diumenge a les dotze del migdia. Un escenari ja plenament recuperat des de l’any passat després que la pandèmia i unes obres llargues com un dia sense pa obliguessin a reestructurar un esdeveniment que centralitza acadèmia i política en ple estiu, des d’una òptica de Països Catalans.

Enguany, l’UCE ha confirmat la presència dels presidents Carles Puigdemont (19 d’agost) i Quim Torra (22 d’agost), del president del Parlament, Josep Rull (21 d’agost),del president d’ERC Oriol Junqueras (18 d’agost). Una edició que obrirà la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, amb una conferència inaugural que obrirà les classes, les xerrades, els cursos i les activitats entre el 17 i el 23 d’agost.

A més del contingut polític, també hi participarà un dels protagonistes de les darreres polèmiques viscudes al Principat arran de la visita del monarca espanyol, Felip de Borbó, al monestir de Montserrat. Així, un dels actes centrals tindrà com a protagonista l’abat de Montserrat i prior de Cuixà Manel Gasch. Per descomptat, que l’UCE tampoc oblida els homenatges als prohoms de la cultura, l’art, la ciència i la política catalana. Aquest any es retrà homenatges a Salvador Espriu i Josep M. Llompart. Un dels que tampoc faltarà a la cita és el president d’Òmnium, Xavier Antich.

 

Un any d’intensitat política

L’UCE no esquivarà cap de les qüestions actuals que han marcat l’agenda política i mediàtica del darrer any. Niubó inaugura l’edició amb dues polèmiques marcades, com el caos de les destinacions o bé la imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre el decret del 25% del castellà a les aules de Catalunya. També serà interessant la xerrada del president a l’exili i líder de Junts, Carles Puigdemont, on fonts del seu entorn asseguren que desenvoluparà un “possible full de ruta” després del fiasco mediàtic del seu míting a finals de juliol a Prats de Motlló (el Vallespir) aprofitant el dia del partit.

 

Una de les veus interessants d’escoltar serà la d’Oriol Junqueras, que ja va participar en una classe magistral d’història, amb el catedràtic Carles Santacana, a l’edició de l’any passat. Junqueras farà de professor al curs d’Història, una de les joies de la corona de l’UCE conjuntament amb el curs de Dret, Economia, Medicina o Biologia. Si Junqueras fa com l’any passat, caldrà un expert en jeroglífics per poder descobrir un titular polític. Però enguany, l’equip de premsa de la Universitat no perd l’esperança perquè ha consolidat la plaça de president d’ERC i es pot donar per acabat el llarguíssim procés congressual dels republicans. A més, Josep Rull podrà explicar el que programa de treball del Parlament de cara la reforma del reglament de la cambra catalana que ja ha començat a bastir.

 

Un dels actes centrals serà el dedicat al municipalisme. Un debat que comptarà amb Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga, Vallès Oriental, i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Jaume Oliveras, alcalde del Masnou, Maresme, Nicolau Garcia, batlle d’Elna, Rosselló), Miquel Oliver (batlle de Manacor, Mallorca) i Sergi Ferrús, alcalde de Pedreguer, Marina Alta.

 

Una de les qüestions també més punyents de l’actualitat sociopolítica és el cas de Sixena i les pintures murals. El cinc de setembre, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) haurà de registrar l’escrit presentant el cronograma d’un virtual retorn de les obres exposades. Junst quinze abans, l’UCE debatrà amb Mireia Freixa, catedràtica emèrita del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i membre de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Carmen Berlabé, exconservadora del Museu de Lleida, l’advocat Josep Cruanyes, i moderat pel periodista d’El Món, Quico Sallés.

 

Un altre dels aspectes sucosos de l’UCE d’enguany serà la classe magistral sobre la figura conceptual del Grup Objectivament Identificable, GOI. El terme patentat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) arran de les qüestions prejudicials presentades pel cas de Lluís Puig. La classe magistral, prevista el 22 d’agost, tindrà com a protagonista, el president Quim Torra, l’advocat Gonzalo Boye i el magistrat del Jutjat Civil 1 de Barcelona, Guillem Soler. Tots tres detallaran l’abast jurídic i polític del concepte.

 

“Universitat Lliure”

L’UCE enceta una nova edició mantenint l’ADN del seu naixement, és a dir, com una “universitat lliure” on per participar-hi només “calen les ganes d’aprendre i de relacionar-se amb altres persones vingudes d’arreu dels Països Catalans”. Hi ha cursos acadèmics de nivell universitari, cursos de formació cultural -d’iniciació a la llengua catalana i a l’occitana, de coneixement dels Països Catalans i, específicament, de Catalunya Nord- jornades, tallers, debats, actes commemoratius, homenatges, excursions, espectacles de teatre i música i cinema.

L’activitat diària a l’UCE comença de 9 a 12 del migdia amb els cursos i els seminaris i continua de 12 a 1 del migdia amb els actes públics que configuren els homenatges i conferèn-cies. Després de dinar, de 3 a 5 del capvespre, s’organitzen de 5 a 7 als debats i taules rodones. A més hi ha presentacions de llibres i altres actes agrupats al Fòrum Obert. Cada vespre hi ha espectacles.
 

Borja de Riquer analitza els trets identitaris dels catalans al llibre "La memòria dels catalans" (vídeo 12 min)

 

 

Siestv, canal de YouTube

Entrevista a Borja de Riquer que ha publicat "La memòria dels catalans" (Edicions 62). L'especialista en història del catalanisme polític i del franquisme ha dirigit una obra que recull tot allò que conforma el patrimoni material i immaterial dels catalans.

>>>  https://youtu.be/3-OZcxEAz1U?si=pDJNbFblaivZHdpt

13 d’agost del 2025

La Batalla de Talamanca, el 13 d'agost del 1714, els del castell de Cardona en intent d'auxililar la Barcelona assetjada des de feia un any.

Il•lustració Guillem H. Pongiluppi; recreació de la carta del marquès del Poal relatant la batalla.
 


L'agost de 1714 Barcelona duia més d’un any de setge, el baluard de Santa Clara estava destrossat, la població passava gana i la resistència començava a defallir davant els furibunds embats dels borbònics i els constants bombardejos sobre la ciutat.

Assabentat que la situació era crítica, el marquès del Poal, Antoni Desvalls i de Vergós, general de l'exèrcit exterior de Catalunya, baixà en una acció desesperada des de la seva base d'operacions a la fortalesa de Cardona per socórrer Barcelona.

L'acompanyaven uns 3900 soldats, bona part de les tropes amb les que fins llavors havia estat fustigant la rereguarda enemiga per donar aire a Barcelona.

Esperaven que un canvi d'última hora en la política internacional fes tornar els aliats al costat dels catalans, salvant la ciutat i les llibertats del país.

Els borbònics tenien uns 40.000 homes al cordó de setge i uns 40.000 més repartits arreu de Catalunya per garantir les vies de subministrament, cobrir la rereguarda dels sitiadors i mantenir sotmesa la població rebel.

El marquès del Poal comptava amb fusellers catalans, homes convençuts, tiradors experimentats i coneixedors del territori, mentre que els soldats borbònics, tot i l'aclaparadora superioritat numèrica de què gaudien, eren castellans i francesos en terra hostil i desconeguda.

Els catalans avançaren cap a Barcelona per la muntanya, amb discreció i evitant els camins i planes on la cavalleria enemiga els podia derrotar fàcilment.

El 13 d'agost l'expedició fou interceptada per un exèrcit enemic d'uns 4000 homes al lloc de Talamanca.


Els catalans, aprofitant el terreny irregular de la vall que s'obre sota la població, dispararen contra els borbònics causant-los més de 600 baixes segons Desvalls.

L'endemà, impotents, els borbònics es retiraren apressadament cap a Terrassa perdent homes, cavalls i armes perseguits pel marquès del Poal.

La victòria de Talamanca infongué esperança a la resistència austriacista però encara quedava allò més difícil: travessar les espesses línies enemigues i arribar a Barcelona per auxiliar-la abans que fos massa tard.


Publicat a Esguard Històric a Facebook, el 13 d'agost 2025.

 

(Amb la lluna plena d'agost del 1714 els borbònics van llençar el penúltim gran atac, aquest va ser repelit.  L'atac de la lluna plena de setembre va ser el que els va permetre entrar a la ciutat i fer-la capitular. Cuca de Llum)

"A cap país del món existeix el dret a ocupar una casa, a ocupar un pis. a ocupar una llar, en contra de la voluntat dels propietaris...El dret a la propietat privada, també és un dret."


 

>>> https://www.facebook.com/share/r/1P9v4ijJaY/


MÉS  INFO: A RIPOLL EL PERMETRE TALLAR LLUM I AIGUA HA RESOLT MOLTS OCUPAMENTS:

 


 

 

 

>>>   https://www.facebook.com/share/r/1J8xVYWQeY/

12 d’agost del 2025

La Guàrdia Civil, i el 'Gobierno' volen destruir totes les proves de l'atemptat terrorista a les Rambles de BCN de l'agost del 2017. Què volen amagar??



 La Guàrdia Civil està demanant destruir totes les proves de l'atemptat terrorista a les Rambles, a BCN. 

>>>  https://www.facebook.com/share/v/1AqAPeZuZT/

ESPANYA un dels 5 Països del món amb més pressió fiscal sobre la propietat inmobiliaria. Dins ESP, és a CAT on els impostos són més elevats. Non comment.


>>> https://www.facebook.com/share/v/1FjJPXWQBi/

 

NOTÍCIES  RELACIONADES:

 >>>  Habitatge: "Los costes regulatorios en la contrucción" Juan R. Rallo,  Madrid Economic Forum, 7-8 junio 2025    

(Aquest post explica les càrregues fiscals de fer obra nova, un 15-20% del cost final entre uns i altres.  Aquest post fins el 12 d'agost ha rebut     visites)


 _ 

En aquest Jurament al rei rau la diferència entre el tarannà de la monarquia catalana i la de Castelka. Aquí NO hi havia absolutisme.

Aquí teniu una de les causes de que per què Catalunya feia nosa a Europa.
Recordeu que tots els reis europeus eren totalitaris, tots?:  NO!
 

 Jurament al rei que es feia fins el 1714!!
 
 
 
(Aquest és el 2on post que publiquem sobre aquest famós Jurament. El 1er post segueix penjat, es va publicar el 2011 !!
 Vet aquí la diferència (irònicament podríem dir, 'subtil diferència')  entre la monarquia castellana i la catalana. Vieu el que explica l'historiador Josep  Cuca de Llum.)
 
__