El Moviment per l’Autodeterminació de la Cabília (MAK) va
proclamar ahir, diumenge 14 de desembre de 2025, a París, la
independència de la Cabília, que el moviment denomina a partir d’ara
“República Federal de la Cabília”. L’acte s’ha fet en un espai privat a
tocar de l’Arc de Triomf, perquè les autoritats franceses van prohibir
la cerimònia prevista inicialment al Palau de Congressos de Versalles
per risc de disturbis i per no enutjar les autoritats algerianes.
Segons els organitzadors, a la proclamació hi han assistit militants,
quadres del moviment i personalitats vingudes de diversos països. La
lectura de la declaració d’independència ha estat seguida d’un discurs
de Ferhat Mehenni, president del MAK, que el moviment presenta
com a cap d’estat de la nova entitat proclamada, i de la interpretació
de l’himne nacional. Parlamentaris, activistes i militants
internacionals han intervingut per qualificar l’acte de “històric”.
L’acte ha estat àmpliament difós a les xarxes socials.
D’un moviment identitari a una opció independentista
La proclamació constitueix un fet inèdit en la història política d’Algèria d’ençà de la independència del 1962. Fins ara, el moviment cabilenc havia centrat les reivindicacions principalment en el reconeixement cultural, lingüístic i polític dins l’estat algerià. L’acte d’ahir representa un canvi de paradigma: el pas explícit cap a una estratègia de ruptura i de construcció d’un projecte estatal propi.
Però aquest moviment no és sobtat. El 20 d’abril de 2024, Ferhat Mehenni ja havia proclamat a Nova York, davant la seu de les Nacions Unides, la “renaixença de l’estat cabilenc”, en un gest simbòlic que el MAK va presentar com el començament d’un procés d’autodeterminació basat en el dret internacional. Aquella data, carregada de simbolisme per al moviment amazic, obre una estratègia en dues fases: primer, la reivindicació d’una existència política pròpia; després, la declaració formal d’independència.
Context de tensió amb Alger
Les autoritats algerianes consideren el MAK una organització il·legal i l’associen a amenaces contra la integritat territorial de l’estat. Aquests darrers anys, el govern d’Algèria ha reforçat el seu arsenal legal contra els moviments dissidents, especialment amb l’ampliació de l’article 87 bis del codi penal, que defineix de manera molt àmplia els delictes vinculats al terrorisme i a l’atemptat contra la unitat nacional.
Segons fonts cabilenques, els dies previs a la proclamació s’ha reforçat el control policíac i militar a la Cabília, amb detencions selectives, restriccions de comunicacions i una vigilància estreta de l’activisme polític. El govern algerià, per una altra banda, acusa el moviment independentista de ser una construcció artificial impulsada a l’exterior i assenyala el Marroc com a promotor del moviment.
Una nova fase amb projecció internacional
Amb aquesta proclamació unilateral, el MAK pretén internacionalitzar definitivament la qüestió cabilenca i interpel·lar governs, institucions multilaterals i l’opinió pública global. Els dirigents parlen d’un punt de no-retorn i d’una nova etapa centrada en la recerca de reconeixements diplomàtics i en la consolidació d’estructures polítiques a l’exili.
La reacció d’Alger i la posició que prenguin l’estat francès i més actors internacionals seran determinants per a mesurar l’abast real d’aquest gest, que obre una fase de confrontació política amb conseqüències encara incertes, tant dins d’Algèria com en l’escenari internacional.
>>> https://www.vilaweb.cat/noticies/proclamen-a-paris-la-independencia-unilateral-de-la-cabilia/
