ENTREVISTA | Marta Sánchez Ugart, presidenta de l'Organització Autònoms de Catalunya (Autcat): “El sector dels autònoms és molt precari, però es legisla pensant que som grans empresaris”
Marta Sánchez Ugart (Terrassa, 1979) és una d'aquestes persones que, un bon dia, va decidir que ja n'hi havia prou de treballar dia i nit per altres, es va fer autònoma i va obrir la seva pròpia assessoria. No tot va ser un camí de roses, explica, però porta una trajectòria exitosa, amb més de 50 persones treballant al seu despatx i, des del juny, representant el col·lectiu dels autònoms des de la presidència de l'Organització Autònoms de Catalunya (Autcat) adherida a la Cecot. Sánchez Ugart també està a Foment i l'ATA, té interlocució amb administracions i partits i parla sense pèls a la llengua de la situació dels autònoms i la pujada de quotes anunciada pel govern de Pedro Sánchez.
Com veu la pujada de quotes als autònoms que cobrin més de 1.167 euros al mes?
Nosaltres ens hi vam oposar pràcticament sense mirar quina era la
pujada. M’explico. Fa tres anys que es va canviar el règim dels
autònoms. Fins llavors podíem escollir la base de cotització que volíem,
i vam passar a cotitzar pels rendiments reals. A l’Autcat hi vam estar
d’acord, consideràvem que era positiu, perquè hi havia unes
contraprestacions. Quan una persona cotitza, cotitza per tenir unes
prestacions, i demanàvem que igual que s'equipara la cotització dels
autònoms als treballadors per compte l'altri, que s'equiparessin
aquestes prestacions i que en tres anys tornéssim a seure, valoréssim
com havia funcionat aquest canvi de modalitat del règim i féssim la
projecció de les taules següents. La nostra sorpresa és que les taules
s’han fet sense seure amb ningú, sense valorar realment com ha funcionat
i sense que hi hagi aquestes contraprestacions que es prometien.
Llavors la nostra oposició, més que per l’import exacte de la pujada de
quotes, és perquè considerem que el règim es modificava no només per
recaptar més, sinó perquè els autònoms estiguessin més protegits, i això
no s'ha donat.
“El sector dels autònoms és molt precari, però es legisla pensant que som grans empresaris”
Quina valoració fa d'aquests primers anys del canvi?
El CTESC ha fet un informe del 2024, en el qual deixa clar que el 65,5%
dels 566.000 autònoms que hi ha a Catalunya tenen uns rendiments al
voltant de 1.000 euros. El sector dels autònoms és un sector molt
precari. I quan es legisla i es fan normes, es fan pensant que els
autònoms són grans empresaris. I aquesta era la nostra reivindicació:
s'ha d'entendre com és el col·lectiu d'autònoms per poder fer les normes
i legislar. Ara, des del mateix Govern de la Generalitat de Catalunya,
tenen clar com és el col·lectiu amb uns informes que han fet ells.
Realment és un col·lectiu que està en precari, no és, com deien, que els
autònoms paguen poc, s'agafen a la base mínima, perquè volen, ara ja
s'ha demostrat que gran part d'aquest col·lectiu està en aquesta base
perquè són els rendiments que tenen. Llavors, el que volem és que es
respecti i que es legisli, que es facin prestacions perquè aquest
col·lectiu estigui cobert.
Què demanen?
Demanem una reforma a nivell fiscal. Per exemple, la llei de l'IRPF diu
que un vehicle només és deduïble si és 100% per a l'activitat. Un
autònom no pot tenir dos cotxes, un per a la seva activitat i un per al
cap de setmana. Habitualment en té un i el fa servir per a tot, però
llavors, ja no és deduïble. Això no té cap sentit, per això demanem que
es faci un percentatge. Igual que la llei de l’IVA et diu que el 50% és
deduïble i el 50% no, doncs que hi hagi un percentatge i sigui més
objectiu, perquè si volem cotitzar i tributar per rendiments reals, hem
d’assegurar-nos que són reals. Si la majoria de les despeses que un
autònom té no són deduïbles perquè no pot demostrar aquesta afectació
100% a la seva activitat, estem fent que sobretributi, perquè està
tributant per uns rendiments dels quals no ha pogut deduir despeses, i
que sobrecotitzi, perquè està cotitzant per uns rendiments que tampoc
s'ajusten a la realitat. I parlo del vehicle com puc parlar del mòbil,
de l'ordinador... és impensable que hagi de tenir un ordinador per la
feina i un altre per buscar les vacances d’estiu, i si no puc demostrar
que l'afectació és 100%, amb una inspecció me'l treuen. Són situacions
que creiem que no estan aterrades a la realitat i que, abans de fer una
projecció de taules de cotització dels tres anys següents, s'han de
resoldre.
Això és el que vostès volien posar sobre la taula amb el govern espanyol?
Estem preparant un document per a una reforma integral del treball
autònom i que es contempli també el tema de les prestacions. Prestació
per cessament: un autònom que tanca el seu negoci no el tanca perquè li
vingui de gust, el tanca perquè no és rendible i no li funciona.
Llavors, si està cotitzant pel cessament, que seria com l'atur, per què
després no ho pot cobrar?
No pot?
El 60% dels casos es deneguen. Se'ls exigeix que tinguin pèrdues durant
l'últim any. Això és no entendre els autònoms. Un autònom que té pèrdues
vol dir que s'està endeutant o que no està menjant, perquè viu dels
seus rendiments. Llavors, un autònom que té un negoci que guanya 400
euros al mes, i que decideix tancar perquè, òbviament, amb 400 euros al
mes no pot pagar el lloguer, no pot menjar, no pot viure, no té dret a
cobrar una prestació per cessament, perquè no estava en causa de
pèrdues. Això no té cap sentit i està abocant els autònoms a situacions
d'endeutament i d'insolvència. Cal que es protegeixin abans, perquè, a
més, estan cotitzant per tenir aquesta prestació.
Això els governs no ho entenen?
Hi ha una presumpció de culpabilitat sobre l'autònom. Estan més
preocupats de buscar la fórmula perquè no hi hagi frau que no per cobrir
aquesta realitat. Control, tot el que calgui, però, òbviament, per
aquesta necessitat de controlar, el que no podem deixar és l'autònom en
una situació de vulnerabilitat total com està avui dia.
Se senten perseguits?
Una mica sí. Ara plantegen la prestació a majors de 52, doncs un autònom
que ha tancat el seu negoci, que no té cap tipus de prestació i té més
de 52 anys, no pot accedir-hi, com qualsevol altre treballador per
comptar d'altri. Per què? No té sentit que ens diguin que ell
voluntàriament deixa de tenir feina. No, voluntàriament una persona no
tanca un negoci; una persona tanca un negoci perquè no funciona. I si
funcionés estaria molt més content treballant i portant a terme el seu
projecte que no cobrant una prestació de 500 euros.
Se senten perseguits també a nivell d'inspeccions?
Hi ha moltes inspeccions, moltes. Però nosaltres no creiem que les
inspeccions estiguin malament, perquè les coses s’han de fer ben fetes i
està bé que hi hagi control. El que sí que creiem és que les normes han
de ser molt més objectives per poder complir-se. Perquè tu tens
inspeccions idèntiques, i depèn de l'administració que et toqui, i de
l'època, la interpretació és totalment diferent. Hi ha coses que estan
en una línia que no se sap si són correctes o no, i això hauria de ser
molt més objectiu i més fàcil de defensar.
Després d’aquests tres anys des del canvi en el règim d'autònoms, quins canvis s’haurien de fer en les quotes?
Hi ha moltes particularitats dels autònoms que no s’han tingut en
compte. No és mala fe, sinó no conèixer el col·lectiu. Hem d'analitzar
totes aquestes situacions que han perjudicat a la cotització o que han
fet que la cotització no es pogués calcular de manera correcta,
corregir-los i després mirar si hem d'ampliar o no les cotitzacions en
el futur. Tenint en compte que el 65,5% dels autònoms de Catalunya estan
en els trams més baixos, el que demanem és que tot aquell autònom que
els seus rendiments reals estigui per sota de 400 euros, no hagi de
cotitzar. Perquè habitualment és pluriocupat, té una feina al règim
general i fa alguna cosa per compte propi.
Tenen contactes amb governs i partits polítics?
Hem estat asseguts amb tots. Amb Junts, amb Esquerra Republicana, i els
hem dit que estem preparant aquest document. A nosaltres ens agradaria
que hi hagués un consens polític perquè totes les propostes són de
sentit comú, l'únic que volem és que s'atengui a realitat dels autònoms,
que s'entengui que és una part molt important de l'economia i que s'ha
de tractar com a tal. Com que és de sentit comú, esperem i desitgem que
no es faci política amb això, que no es faci servir com una eina
política, sinó que hi hagi consens i que tothom hi doni suport.
Des del Consell del Treball Autònom, que és amb qui jo he tingut les reunions, les propostes les entenen. La dificultat és aterrar-les i fer-les reals. A nivell de quotes, la segona proposta que han fet s'ajusta, i estem confortables amb aquesta proposta, però el que volem és que el llindar del salari mínim interprofessional, que és important per als treballadors per compte d’altri –si existeix un salari mínim és perquè creiem que és un import a partir del qual pots viure dignament–, sigui per a tots, perquè a un autònom li costa el mateix pagar un lloguer que a una persona que treballa en una empresa que no és seva. I en cap cas ens hem pronunciat pels trams alts de les taules, perquè entenem que la cotització beneficia l'autònom. La ministra deia “és que no entenen la diferència entre impost i cotització”. No, és que no l'enteneu vosaltres, nosaltres l'entenem perfectament. Un impost va en relació amb el que tu guanyes i ja és totalment ajustat perquè si guanyes més, pagues més, si guanyes menys, pagues menys, i la cotització tu la pagues per tenir unes prestacions, per tenir una jubilació, per tenir una cobertura de baixa, per si el teu negoci no va bé i l'has de tancar, poder cobrar una prestació de cessament, per si et quedes sense cap tipus de prestació, puguis accedir a la prestació de majors de 52, per poder tenir la formació bonificada. Si tot això, l'autònom no ho pot tenir...
La primera impressió que ens va donar va ser aquesta, i és molt trist dir-ho: que necessitàvem 6.000 milions, van calcular quants autònoms hi ha, i a tant per autònom. És clar, això no pot ser així! Nosaltres entenem que s'ha de mantenir el sistema i s'ha de cotitzar, però no es pot fer una regla de tres. Al final, les cotitzacions, com deia, van amb unes contraprestacions que s'han de donar i s'ha d'estudiar bé el col·lectiu.
Passem de la política a la situació social de l’autònom. Un autònom no concilia?
Aquest és el tema. A l’Autcat vam fer uns informes de l'autònom amb
perspectiva de gènere, perquè aquesta és una altra de les dificultats. A
nivell d'empresa hi ha tots els plans d'igualtat, es lluita molt per
aquesta conciliació, i és fantàstic, però les dones autònomes tenen
encara moltes més dificultats. L’informe ens deia coses molt
interessants, perquè posava sobre la taula moltes realitats, com que una
gran part de les dones es feien autònomes per necessitat. No perquè
tinguessin un projecte, sinó perquè era l'única via que trobaven de
conciliar la seva vida, el seu dia a dia, la seva família, amb la seva
professió. Però al final era un regal enverinat, perquè es trobaven
posant el nen a dormir i treballant fins a les 4 del matí. Perquè la
precarietat de l’autònom, en les dones encara és més, perquè més del 30%
no arriben al mínim de subsistència.
Si ara la truca un amic o una amiga i li diu que s’ho vol muntar per la seva banda i es farà autònom, què li diria?
Recordo una reunió amb una funcionària de la Seguretat Social i la
reflexió va ser que ella era funcionària perquè a casa seva tots havien
estat autònoms. Jo fa 12 anys que em vaig posar pel meu compte, soc
d'aquestes autònomes dones de necessitat, perquè vaig ser mare i en
l'assessoria en què treballava vaig intentar adaptar l'horari i em van
dir que no, i va ser l'única manera que em podia combinar la guarderia i
la feina. I al final, mira, tinc un despatx, ara som 50 persones
treballant i la meva trajectòria ha anat per aquí. Però sí que és
veritat que hi ha molta dificultat, que l'únic avantatge que tens és si
vols la teva projecció, el teu projecte, que ningú et digui per on
tirar. I a més hi ha molta solitud, perquè fins i tot amb els amics, hi
ha molta incomprensió, i sembla que ser autònom és com si fossis el
Rockefeller, i és totalment al contrari, hi ha moltes dificultats. Tu
potser les factures no les has cobrat, però òbviament tu les teves
obligacions les has de complir, com ha de ser.
L’IVA...
Una altra de les coses que demanem és que l'autònom no hagi de fer una
declaració cada tres mesos d'un IVA que no ha cobrat, sinó que es pugui
fer cada sis mesos. Tenim la normativa europea de l'IVA franquiciat,
que, des de l'1 de gener del 2025, Espanya està obligada a
transposar-la. Encara l'estem esperant. Aquesta normativa diu que els
autònoms que facturen per sota de 85.000 euros no hagin de repercutir
IVA, no facin de recaptadors de l'administració. Perquè l'autònom fa
d'intermediari, cobro un IVA que després li pago a l'administració. Però
quan jo estic pagant aquest IVA a l'administració, moltes vegades no he
cobrat les factures.
Pot veure l'entrevista sencera a continuació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada