MARGARITA BATALLAS / Madrid
El tinent fiscal del Tribunal Suprem, Juan José Martín Casallo, ha arxivat la denúncia presentada contra el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Dívar, per un presumpte delicte de malversació per haver carregat presumptament a l'erari d'aquest organisme les despeses personals de 20 viatges a hotels de luxe de Marbella.
Per al ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, l'arxiu de la denúncia contra Dívar suposa que tantel CGPJ, com el seu president, en "surt enfortit" i per tant també l'Estat de Dret perquè "ha actuat per a garantia de tots els espanyols".
La denúncia va ser presentada pel vocal José Manuel Gómez Benítez, que hi
va descriure les despeses carregades per Dívar en els seus viatges
privats que havien estat avalades per la Intervenció General de l'Estat.
Explicacions de Dívar
L'arxivament
s'ha acordat després d'examinar la voluminosa documentació que li va
remetre el president del CGPJ en què negava les acusacions. Aquesta
denúncia va provocar una gran controvèrsia a l'òrgan del Govern dels
jutges.
Els vocals van optar per esperar a conèixer la decisió de
la fiscalia abans de pronunciar-se sobre l'actuació del seu company
Gómez Benítez. Aquesta tarda, Dívar ha convocat els vocals per discutir
sobre la situació creada i donar-los explicacions.
La
Fiscalia ha arxivat la denúncia, al considerar que els fets no
constitueixen delicte. Segons el vocal José Manuel Gómez Benítez, Dívar
podria haver comès malversació de cabals públics al carregar al
pressupost del CGPJ, en concepte d'indemnització per raó de servei",
13.000 euros de despeses derivades de viatges realitzats a Màlaga "en
caps de setmana, a títol particular i sense activitat oficial que els
justifiqui" entre el novembre del 2008 i el mes de març passat.
El
tinent fiscal del Tribunal Suprem Juan José Martín Casallo, no obstant,
no ha observat en l'actuació del president del Consell "una intenció de
lucrar-se o aprofitar-se en el seu benefici que el tipus penal exigeix
com a requisit indispensable per a la seva aplicació", segons el decret
d'arxivament de la denúncia firmat, al qual ha tingut accés {Efe}.
Despeses privades, despeses públiques
Per
Martín Casallo, aquesta conclusió es deriva del fet que en alguns dels
seus viatges Dívar va pagar de la seva butxaca "la totalitat de les
despeses generades", mentre que en altres no va carregar al CGPJ les de
manutenció i allotjament o va arribar a "individualitzar el que era
privat del que era públic", i va abonar el cost d'un o dos dies d'hotel i
àpats. En el seu escrit, el fiscal admet l'existència de quatre viatges
"que no generen cap càrrec als comptes del Consell", 12 en principi de
caràcter oficial "però que es veuen prolongats en activitats que podríem
considerar privades", i quatre més que, "des del principi fins al
final, van tenir caràcter oficial" i que van ser completament pagats pel
CGPJ.
La intervenció "no ha posat mai objeccions"
Martín
Casallo afegeix, per una altra part, que un acord aprovat pel ple del
CGPJ l'11 de setembre del 1996 autoritza "les justificacions de viatge
sense necessitat de fer constar el motiu concret de l'activitat que
provoca el desplaçament", cosa que, reconeix, no ajuda a "efectuar un
examen concret de les causes" a què obeïen els viatges de Dívar. El
fiscal també recorda que Gómez Benítez va intentar que s'inclogués en la
justificació de la despesa "la concreta activitat relacionada amb el
càrrec i les funcions que motiva el desplaçament", però que el ple del
CGPJ va rebutjar per majoria la seva petició el dia 22 de març, per la
qual cosa entén "implícitament ratificada" la normativa vigent des del
1996.
"I també s'ha de recordar que la Intervenció (General de
l'Administració de l'Estat) no ha posat mai objeccions als comptes
justificatius dels referits viatges", afegeix Martín Casallo. Respecte
als 4.122,10 euros carregats per Dívar al Consell en concepte
d'"atencions protocol·làries" --els desplaçaments a i des de Marbella
van suposar 4.120,13 euros i l'allotjament i la manutenció 4.753,86
euros més--, el fiscal diu que la Intervenció tampoc ha formulat "cap
objecció" respecte al motiu o import d'aquests viatges. Finalment,
Martín Casallo es refereix a les despeses generades pel servei de
seguretat que acompanya Dívar en els seus viatges, i diu que "ni el
criteri pel qual s'ha de regir aquesta seguretat ni el nombre de
persones necessari per realitzar aquesta funció depèn del Consell ni del
seu president, i és competència exclusiva del Ministeri de l'Interior".
OPINIONES DE LOS LECTORES DE eL pERIÓDICO:
no puedo opinar sobre este tema, ya que muy posiblemente mi opinion sea delito.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada