27 de desembre del 2024

La identitat catalana, com es pot descriure segons diversos autors - Llistat d'entrades d'aquesta blog sobre el tema.

 

 (Una de les coses que no entenen ni accepten els espanyols de cultura castellana, sobretot si residents a Madrid, és que nosaltres els catalans ens veiem diferents: l'autoconcepte que som diferents. "Por qué sois diferentes?"  Fins i tot la gent de més bona voluntat i bona fe no ho entenen i no ho accepten. S'ha de dir que la cultura castellana té problemes per acceptar la diferència, recordeu els certificats de "pureza de la sangre". 

Afegim un altre tret cultural seu per raons d'aïllament geogràfic, i aïllament intel·lectual històric d'ençà la Reforma protestant: són "pertinaces" no canvien d'opinió ni que la informació tingui una font molt fiable com la procedent d'un familiar. Què hi farem.  

Afegim que ells i nosaltres estem sota la influència dels medis de comunicació -actualment el 2023 i sempre-. Els medis controlen perquè segueixin pensant així: en particular l'ABC i TVE no perden ocasió per criticar catalans sempre que vingui a tomb. Recordeu aquell "A por ellos" ?. 

Aquestes són les respostes que hem trobat a la pregunta: "Por qué sois diferentes?": la identitat catalana. Cuca de Llum)

 

(Parlant en general) LA IDENTITAT:  UNA DE LES NECESSITATS MÉS PROFUNDES DE LA PERSONA ÉS LA NECESSITAT D'IDENTITAT: necessitem saber qui som, necessito existir als meus propis ulls i als dels altres.

(INCíS: A nivell psicològic i espiritual, la necessitat més profunda de la persona és una necessitat d'amor: estimar i ser estimat. A aquesta necessitat d'amor, de comunicació, es vinculen necessàriament dues altres necessitats fonamentals:

la necessitat de veritat (per estimar cal conèixer)

i la necessitat d'identitat: (per estimar cal ser))

 

 

 

ENTRADES:

>>  La identitat catalana comença per la geografia. Quasi es podria dir exagerant que és el 'piedemonte' de les dues bandes dels Pirineus. Hi ha ha dos punts a on és relativament fàcil travessar-los: pel curs del riu Tet al Conflent, la plana de la Cerdanya i seguir pel curs del Segre fins la plana de Lleida. L'altre és proper a la costa, pel coll de Panissars. També es pot accedir per mar, per una costa de fàcil navegació, per on varen arribar els grecs per fer comerç amb el íbers. I més tard els romans, que varen romandre 700 anys al nostre país deixant una gran petxa cultural i el seu idioma del que procedeix el català. Els visigots van deixar poca petxa cultural. Però ara volíem comentar el substracte geogràfic amb aquest excel·lent vídeo de V. Partal:

 Vegeu el vídeo amb l'exposició de Vicent Partal: Com s'han fet els Països Catalans? la geopolítica, per Vicent Partal i la seva Pissarreta

 
>> La identitat catalana segueix per les interaccions negatives i les influències positives rebudes dels veïns entre l'any 711 i el 988: al sur Al Àndalus, al nord, l'imperi carolingi. Tot això seria com el substracte de la pre-Catalunya.  Podem convenir que en direm Catalunya des dels vols de l'any mil. 
 
   Durant l'època carolíngia (711 i el 988):
  Com a coses tangibles a la pre-Catalunya varen adoptar la nova litúrgia gregoriana, així com un nou tipus de lletra dita "carolíngia", més fàcil de llegir. Per ordre de l'emperador es va decretar que l'endemà de Nadal, Pasqua i Pasqua de Pentecosta fossi festiu, a fi que les persones que s'havien desplaçat per celebrar-la poguessin tornar a casa, costum que mantenim 1800 anys més tard. 
 
Com aspectes intangibles tenim els viatges dels comtes i notables a Occitània per anar a trobar muller; a la capital Aquisgrà per retre homenatge, i a Roma (des del vols de l'any 1000). Viatges impliquen obertura de ment a noves maneres de fer i pensar, acceptació de novetats. Novetats culturals importants arribaren també per la frontera sud mentre Còrdova va ser la gran capital científica i cultural: les traduccions dels clàssics grecs i romans, novetats matemàtiques i de geometria, el joc dels escacs...
 

Recordem que gràcies a l'ajuda de l'imperi carolingi van lograr lliurar una petita zona del domini d'Al Àndalus també d'ençà els Pirineus el 785 el comtat de Cerdanya i el de Girona van lliurar la seva sobirania als carolingis; més  tard, en conquerir Barcelona el 802 la nova frontera es va establir a la línia dels rius Llobregat i el Cardener, el seu afluent (línia vermella en el mapa). Del que no es van poder lliurar és de les ratzies estivals dels alarbs destrossant i robant tant com podien. Fins els vols de l'any 1100 aquesta va ser la frontera: 300 anys! Cal fer veure que el que ara coneixem com 'Espanya' no existia, hi havia el regne de Lleó, de Castella...

Aquesta dependència de l'imperi carolingi es va trencar de manera tàcita, de manera no escrita, el 988. Ho seguirem explicant. Us deixem dues entrades d'aquesta època històrica. En aquesta blog a més a més d'aquesta tenim altres entrades sobre l'inici de Catalunya com a nació. No per res, sinó per a poder respondre a tanta gent que ho nega, sovint com fruit d'una de les línies de treball del nacionalisme espanyol que ho combat amb propaganda pagada amb els nostres propis impostos.
 
Aquesta entrada dóna resposta a la pregunta com es defineix una nació:
 
De manera més general aquí trobareu ressenyes de petits llibres de divulgació i d'altres més saberuts d'aquest període de formació del que més endavant serà Catalunya :
 
 
 
(Un article d'Eva Serra descriu com un tret identitari el sistema polític medieval català del pactisme, ben diferent del sistema polític autoritari del rei d'Espanya. El trobareu al llibre: 
 

"Per la Revolució Catalana
d'Albert Botran Pahissa (editor). Edicions del 1979. 2a edició, 2021. Aquest volum recull escrits polítics, biogràfics i historiogràfics de la historiadora Eva Serra.

> Hi trobareu una conferència titulada  "La potencialitat democràtica de la Catalunya històrica" (pàg. 367-287).

> Al mateix llibre, l'article "Història i política en el passat i en el present" (pàg. 385-395) exposa aspectes identitaris: ..."una societat en que la negociació formava part d'un sentit interioritzat del pacte" (pàg.389).  "...el caràcter no centralitzat del poder a Catalunya... revelen aquest tarannà d'entendre la política com a pacte i consens poc jeràrquic" (pàg.391)


 

ELS  3  PRIMERS  ARTICLES  ESTAN  REBENT  MOLTES  VISITES DES QUE ARA  AL DESEMBRE  2024  ESTEM  ACTUALITZANT  AQUESTA  ENTRADA SOBRE  LA  IDENTITAT  CATALANA:

 
>>>  Josep Fontana: “Hi ha un fort component de refús cultural dins la societat castellana” (La identitat catalana a la història, l'independentisme) 2014.nov.05 
 

 

>>>  Com és el caràcter català. Dos llibres clàssics: "Notícia de Catalunya" de Vicens i Vives, i "Les formes de la vida catalana" de Josep Ferrater Mora 

 

 


 
 

>> Flocel Sabaté:


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
AUTORS ESTRANGERS:
 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 (L'entrada ha rebut 41 visites)
___