L'economista considera poc probable que Europa es plantegi marginar una Catalunya independent. Detalla que, si quedés fora de l'euro, Catalunya tindria avantatges per ser viable
> Manté que amb una moneda pròpia Catalunya pot competir amb preus atractius
> Considera que la UE té un llarg currículum d'avisos que acaba no complint
L'08/12/12 02:00
-
tarragona
-
marc rovira - L'economista Edward
Hugh ho té clar: “Catalunya no és un país tan petit com alguns ens
volen fer creure”, i amb la mateixa seguretat manté que, si la
culminació del procés sobiranista català comporta l'expulsió de l'euro
i/o de la Unió Europea, tampoc no seria cap tragèdia.
En una conferència que va oferir a la Cambra de Comerç de Tarragona i a la qual va posar per títol Un euro sense Catalunya,
Hugh (antic alumne de la London School of Economics, fi analista de la
realitat macroeconòmica, col·laborador del premi Nobel Paul Krugman i,
malgrat que nascut a Liverpool, ciutadà alt-empordanès de pro) va fer
una crida a la calma davant un auditori que estava ple d'empresaris
inquiets pel futur del país (alguns més inquiets que d'altres si s'atén a
les preguntes que van dirigir a l'expert).
La recepta de Hugh per
temperar els temors que generen les previsions apocalíptiques referides
a una Catalunya independent d'Espanya no és altra cosa que l'observació
de la realitat. D'aquesta manera, l'economista considera que, tot i les
veus que amenacen amb la marginació d'una Catalunya sobirana, ara per
ara no té sentit posar la bena abans que la ferida perquè “a Europa tot
és lectura i relectura. No estan tan clavats com ho està la Constitució
Espanyola” i reflexiona: “Al principi se'ns deia que era impossible
rescatar un estat, i s'han rescatat estats. Ens deien que no és possible
sortir de l'euro sense sortir de la Unió Europea i, en canvi, ja hi ha
qui està obrint la porta perquè això passi amb Grècia. També deien, de
fet ho diu el Tractat, que el Banc Central no pot finançar els governs
i, en canvi, ara han trobat la fórmula perquè els governs, si ho volen,
que algun dia ho voldran, puguin ser finançats pel Banc Central.”
FORA DRAMATISMES.
Per
a Hugh, és una possibilitat molt remota (“quasi impossible”, diu) que
una Catalunya independent quedi fora de la Unió Europea perquè “la
racionalitat ens porta a pensar que les persones negociaran abans de
prendre una decisió que posaria en escac l'euro”, però, apunta, que si
l'expulsió es produís tampoc no seria cap drama irreparable: “Catalunya
en cap cas no desapareixerà com a país i l'adopció d'una nova moneda
suposaria un actiu per a la indústria turística. Una moneda més barata
suposaria poder oferir als britànics o als suecs preus molt més
atractius que els que donen Grècia o Portugal. El mateix passaria, per
exemple, amb el parc immobiliari que, automàticament, cotitzaria a preus
molt més raonables.”
Per reforçar la seva teoria, un dels exemples que posa l'economista és “Islàndia” i apunta que “és un país que té 300.000 habitants i ha estat en una situació crítica. Però té una moneda pròpia i l'ha devaluat i se n'està sortint”.
Hugh resumeix que “els avantatges d'estar dins de la Unió Europea no són tan grans” i diu que malgrat que amb la desvinculació de la UE “inevitablement passen coses”, considera que “és solucionable. El veritable problema el tens quan tens un problema que no pots solucionar. El vas patint dia sí i dia també i això cansa”.
En el pitjor escenari possible (fora de la UE), Hugh pronostica que a “Catalunya li tocarien uns anys de menjar sorra però després ens en sortirem”, i afegeix: “És que si els catalans no tinguessin aquesta capacitat de sortir-se'n, entre d'altres coses no existiria la llengua catalana el dia d'avui.”
Però una cosa és la llengua i l'altra és la butxaca?
“Hi ha persones que han sacrificat bastant la butxaca per tirar endavant l'idioma i la identitat.”
Essent com és un coneixedor de les dues realitats, Hugh accepta valorar possibles coincidències entre Escòcia i Catalunya: “No tenen res a veure. Escòcia és un país que ha patit grans migracions de persones cap al sud d'Anglaterra a buscar feina”, i, afegeix, “Escòcia té una dependència fiscal amb Anglaterra, no un dèficit.”
L'ATUR NO REMUNTARÀ.
Edward
Hugh té el convenciment que la taxa d'atur “és difícil que baixi del
20% abans de l'any 2020” i parteix de la base que “cadascú hi ha de
posar de la seva part per sortir del forat. Ha quedat demostrat que
ningú no ens vindrà ajudar. Cal preguntar-nos què sabem fer i què podem
fer”. Explica que cal explotar el potencial de cadascú i detalla que
“jo, per exemple, volia ser escriptor en lloc d'economista, però un dia
em vaig dir «deixa't de foteses i centra't en el que saps mig fer».”
Manté que, tot i la situació de pessimisme enquistat, hi ha opcions
vàlides que són fruit de l'època en què vivim: “Els joves tenen
coneixements i tenen la possibilitat de crear petites empreses i
prosperar amb internet i les noves tecnologies.”
El detall
La clau està en una safata d'entrepans
Després de la
ponència, Edward Hugh accepta respondre unes quantes preguntes en un
apart. Al davant hi té una safata d'entrepans que li acaba servint per
escenificar l'explicació que dóna quan es refereix a la separació
Catalunya-Espanya i als sacrificis que pugui fer l'Estat Català: “Mira,
Catalunya pot anar a Madrid i dir-li «d'aquests sis entrepans nosaltres
només en mengem un». No passa res, perquè Catalunya trobarà altres
possibilitats de menjar.”
Sobre les càrregues que comporti la independència, l'economista explica que “Catalunya pot assumir una part del deute espanyol a canvi de reconeixements, com per exemple, el dret a poder accedir als mercats de finançament”.
Per a Hugh, “la clau és fer ofertes pensant quins beneficis en treus, no es pot plantejar una oferta a l'abstracte”.
Quan se li fa notar que hi ha la possibilitat que la consulta es faci sense què la ciutadania sàpiga en quina situació quedaria una Catalunya independent, respon: “És que és impossible de saber. La inexactitud sobre el que passi a Catalunya, Espanya o Europa, és total. Et pronuncies per decidir si vols gestionar tu mateix les coses i sortir del pou de la crisi. Catalunya està col·lapsada.”
Sobre les càrregues que comporti la independència, l'economista explica que “Catalunya pot assumir una part del deute espanyol a canvi de reconeixements, com per exemple, el dret a poder accedir als mercats de finançament”.
Per a Hugh, “la clau és fer ofertes pensant quins beneficis en treus, no es pot plantejar una oferta a l'abstracte”.
Quan se li fa notar que hi ha la possibilitat que la consulta es faci sense què la ciutadania sàpiga en quina situació quedaria una Catalunya independent, respon: “És que és impossible de saber. La inexactitud sobre el que passi a Catalunya, Espanya o Europa, és total. Et pronuncies per decidir si vols gestionar tu mateix les coses i sortir del pou de la crisi. Catalunya està col·lapsada.”
Darrera actualització ( Dissabte, 8 de desembre del 2012 02:00 )
http://www.elpuntavui.cat/ma/article/4-economia/-/600564-edward-hugh-els-avantatges-destar-dins-la-ue-no-son-tan-grans.html?utm_source=botons&utm_medium=com_elpunt&utm_campaign=facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada