22 de novembre del 2014

La fiscalia presenta la versió més dura de la querella contra Mas


(Molt greu, molt poc polític i per tant un agravant contra el ja dificilíssim diàleg. Des del punt de vista del Gobierno de España, es que no tenen més idees? Aquesta actuació és la única que s'els hi acudeix? Així va España des de fa segles. Cuca de Llum)

Acusa la Generalitat d'«imposar» la seva voluntat sobre les suspensions dictades pel Constitucional

La demanda considera que el president, Ortega i Rigau es «van desviar» de les funcions públiques 


 
La fiscalia va presentar ahir la versió més dura de la seva anunciada querella contra el president, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per quatre delictes per «haver planificat, auspiciat i finançat» la votació del 9-N. La querella es va presentar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest organisme haurà d'admetre-la a tràmit, designar un instructor i citar com a imputats els querellats.

La demanda es va redactar a la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l'Estat, que dirigeix Eduardo Torres-Dulce, i coincideix amb la proposta remesa des de Madrid als seus col·legues de Barcelona la setmana passada. Els fiscals del TSJC van rebutjar aquell esborrany en els dictàmens que van remetre dilluns passat a Madrid al sol·licitar la convocatòria de la junta de fiscals de sala.

En la querella s'acusa el Govern de la Generalitat de desplegar «una conducta incompatible» amb l'ordre de suspensió que va ser dictada pel Tribunal Constitucional (TC) el dia 4 de novembre. I manté que els querellats «han participat de manera personal i directa» en la celebració del 9-N.

La votació alternativa es va articular a través d'una pàgina web i per als fiscals va suposar «la realització, per altres mitjans, del designi original» de celebrar una consulta que ja havia estat suspesa pel TC. Així mateix, el ministeri públic va considerar que les decisions adoptades per la Generalitat després de la suspensió del TC «confirmen la persistència d'una voluntat de sobreposar la pròpia visió partidista de la realitat sobre el deure d'exercir les seves atribucions (...) segons Dret». I que les seves decisions, «escrites o no, els han situat extramurs de l'ordenament jurídic» perquè només buscaven «fer prevaler la seva voluntat «sobre els mandats del TC».

ORDRE CONTUNDENT / La querella imputa a Mas, Ortega i Rigau una desobediència greu, usurpació de funcions públiques, malversació de cabals públics i prevaricació administrativa. Per a la fiscalia, la suspensió del TC va ser «una ordre absoluta, contundent i inequívoca». Per això, assegura que les resolucions del TC «són vinculants» per a la Generaliat. A més, els fiscals acusen la Generalitat de portar a terme «una camuflada retòrica al servei de l'incompliment» del mandat del TC.

ELS TRÀMITS / EL TSJC ara ha d'admetre o no aquesta querella i designar un magistrat instructor. La fiscalia vol, a més de sentir els querellats, obtenir tota la documentació possible per apuntalar els delictes.

El culebró d'aquesta querella es va iniciar el dia 10 de novembre, quan una informació en què s'anunciava la seva presentació, filtrada a un mitjà de comunicació, va ser repetida un dia després en una televisió per la dirigent del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, donant-ho per fet. Mentrestant, el fiscal Torres-Dulce ja havia mogut fitxa a l'ordenar que s'incoessin unes diligències el dia 8 passat. I el fiscal general va remetre el dilluns 10 als seus subordinats a Barcelona «unes reflexions» sobre els delictes comesos.

Fins dijous de la setmana passada, la fiscalia general estava convençuda que els fiscals del TSJC presentarien la querella, tot i que només pel delicte de desobediència. No obstant, el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va canviar d'opinió després d'escoltar durant dues sessions els seus companys. Torres-Dulce li va oferir una última sortida abans de convocar la junta de fiscals de sala dilluns passat, però Romero de Tejada també es va negar a presentar la querella en nom del fiscal de l'Estat.

La junta de fiscals de sala, reunida dimecres passat, va avalar la posició de la fiscalia general. En el debat va prevaler el criteri que el 9-N es va celebrar «per l'exercici desviat de les funcions públiques» que ostenten els querellats, com diu la querella presentada ahir.

La demanda serà defensada al TSJC pels fiscals d'aquest tribunal, tot i que Torres-Dulce es reserva la seva facultat d'elegir el seu subordinat a Barcelona per actuar en el procés o fins i tot enviar un dels seus fiscals des de Madrid.