(Fem bé d'admirar les fites aconseguides a l'estranger. Però també cal admirar les pròpies!
Tot sovint descobrim aspectes de l'història de Catalunya què ens sorprenen... Avui volia parlar d'alguns molt antics, que varen ser valuoses aportacions la cultura europea. N'he trobat 7 que cal conèixer i estar ben orgullós del que van fer aquells catalans.
Com ja han estat publicats en aquesta blog, els presentaré breument i us remeto a l'article que ho desenvolupa una mica millor. Cuca de Llum)
L'Abat Oliba va ser·ho del monestir de Ripoll, també del monestir de Cuixà en el que és ara la Catalunya Nord, i bisbe de Vic.
1- L'Assemblea de Pau i Treva.
En un contexte a on no hi havia ordre ni pau, l'any 1027 l'Abat Oliba assajà un nou procediment per aconseguir un inici l'ordre públic. Convocà Asemblees; l'acta més antiga que es conserva és la de Toluges, al Rosselló, a prop de Perpinyà:
Làpida
Làpida
"...els clergues i magnats del bisbat i en assemblea proposà de fer observar, no una rigorosa pau tots els dies, sinó una seriosa treva des de dissabte a la posta de sol al dilluns a trenc d'alba./ ..." a fi de que tothom pogués complir els seus deures del dia dominical"
"Era ben poca cosa. Era, només, perquè la seguretat personal fos garantida durant el legítim descans dominical.
...i així fou convingut.
"Fou ben bé la primera assemblea democràtica, reunida per la protecció de l'humil i la regeneració del país."
Extret de: ("Esteve Albert i Corp "L'obra social i política de l'Abat-Bisbe Oliba" Ed. Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història n.79. pàg. 40)
cliqueu per llegir el post >> Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal.
cliqueu per llegir el post >> Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal.
2- A l'Edat Mitja només els diners que procedien de l'agricultura és consideraven lícitament guanyats; hi havia la creença que el comerç era inmoral. Els comerciants de Barcelona fletaven barcos i exportaven fins Sicília, Alexandria i més lluny al Mediterrani demanen a Raimon de Penyafort, un reputat jurista ja aleshores, que estableixi les condicions per les quals es pugui considerar moralment lícit el comerç.
cliqueu per llegir el post >> Catalunya, la democràcia més antiga d'Europa. Com es va desenvolupar el dret de les institucions. Llibres recomanats. v.3
4- Els Costums de la Mar, redactat en català a Barcelona l’any 1260, és una compilació d’usatges i costums mercantils d’arreu de la Mediterrània que van contribuir a la millora de la navegació i foren adoptades com a lleis en molts dels seus ports. Són una mostra més de la capacitat organitzativa de la nació catalana, que amb l’ordenament dels costums marítims i de comerç unificaven els criteris en cada port comercial, dinamitzant, com mai abans en la història de la humanitat, les relacions comercials entre pobles, sense perjudici d’actualitzar i ampliar les normes segons sorgissin noves necessitats, pròpies del nou dinamisme, com podien ser assegurances, ordenament racional de les contribucions, drets i deures de les tripulacions, ordenances pels corredors de comerç, etc.
Com a base per redactar-lo es va pendre les Ordinacions de la Ribera de Barcelona de l’any 1258, considerada com la primera relació escrita del dret mercantil marítim. I van servir d’esborrany pel reeixit best-seller de l’edat mitjana, El Llibre del Consolat de Mar.
"Redactat en català, el Llibre del Consolat de Mar
de seguida va ser traduït a l’italià, francès i castellà. Tal era la
influència del comerç català i la presència dels consolats catalans en
les principals rutes de comerç, la seva traducció es va estendre a
moltes més llengües i va esdevenir la base del dret mercantil modern arreu del món."
"El Consolat de Mar és l’exponent històric més clar de la unitat dels Països Catalans. Això no ho pot discutir ningú. És una institució de tots els territoris de parla catalana, que eren units per un objectiu comú: el comerç i el seu desenvolupament legal. El Consolat de Mar és què és per allò que va passar sobretot els segles XII i XIII. L’antecedent és la carta atorgada per Jaume I a la Universitat de Prohoms de la Ribera l’any 1258, tot i que el ple reconeixement com a consolat va ser amb Pere III el Cerimoniós, gairebé un segle després, el 1348. Abans s’havien creat els de València (1283) i Mallorca (1343) que es regien pels costums marítims de Barcelona. Al cap d’uns quants anys també es creà a Girona, Tortosa, Perpinyà… Aquests consolats viuen d’esquena a l’Aragó, al qual només demanen la fusta per a fer vaixells."
Jordi Domingo
(Cercle Català d'Història, publica a Facebook, set.2022)
..........
"Els Consolats de Mar van ser suprimits de la Corona d’Aragó. Com ja
podeu endevinar, després de la derrota del 1714 a cop de decret de Nova
Planta, amb l’excepció dels de Mallorca i Barcelona, que ja mai no van
poder actuar amb normalitat per la ingerència de les noves lleis
borbòniques." Jesús Lloria
PER A SABER-NE MÉS:
>> El Consolat de Mar, una de les estructures d'estat de la Catalunya d'abans el 1714
5- La Taula de Canvi va ser el primer banc públic d'Europa, creat pel Consell de Cent el 1401.
Cliqueu per llegir l'article de divulgació que hem trobat:
6- i 7- L'abolició de les servituts abusives dels remences —o pagesos de remensa— conegudes com "mals usos"; volien la redefinició del seu status legal, i llibertat de marxar del mas. Sortir així d'una semi-esclavitut de facto El primer pas efectiu va ser enviar uns representants a Nàpols i aconseguir del rei Alfons el Magnànim (el 1448) permís per formar un sindicat, fer reunions, i recollir quotes, sindicat que va ser el primer d'Europa. El pleit no es va resoldre fins el 1486, quan Ferran el Catòlic va dictar la Sentència Arbitral de Guadalupe, suprimint el "mals usos" i establint nous drets legals dels remences: van ser els primers d'Europa en aconseguir-ho via judicial.
Llegiu un dels post més complerts i visitats d'aquesta blog:
(Aquest post ha rebut 130 visites)
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada