Catalunya està descobrint un gran polític. Es tracta de Roger
Torrent, una persona que controla molt bé els tempos en una època en què
tot va molt ràpid
1) El 30 de gener vaig escriure això: “El president del Parlament de
Catalunya, Roger Torrent, ha fet una gran jugada. Ha fet política en
majúscules i passa la pilota al Tribunal Constitucional. Amplieu el camp
de visió. Què hauria passat si Torrent hagués tirat pel dret? En sou
conscients?”
2) Hauria passat això: ple d’investidura anul·lat en hores; els
diputats Rull, Turull, Forcadell i Romeva a presó altre cop; Torrent
citat a declarar amb números de visitar també la presó; Junqueras, Forn,
Sànchez i Cuixart tancats més temps. I festa grossa a Madrid en motiu
del 50è aniversari d’un tal Felipe VI.
3) Però Torrent no va picar i va ajornar el ple, no el va pas
anul·lar. Algú amb olfacte periodístic com Pedro J. ho va tenir clar des
del principi: “Torrent “aplaza” el pleno hasta poder investir a
Puigdemont “con garantías”, ha advertido de que no piensa nombrar a otro
candidato que no sea el expresident y ha pedido a los servicios legales
que protejan a Puigdemont de la decisión del Tribunal Constitucional”.
4) La pilota passa al TC i als lletrats del Parlament. Aquests, el 9
de febrer, asseguren que el termini per a la investidura encara no
corre. Per tant, Torrent decideix esperar i veure com acaben les
declaracions davant del Tribunal Suprem. La pressió es trasllada a
Madrid.
5) 12 de
febrer. Roger Torrent rep en audiència oficial a l‘ambaixador de la
República Federal d’Alemanya a Espanya, Peter Tempel, i el cònsol
general a Barcelona, Peter Rondorf. Durant la trobada repassen diversos
assumptes, entre els quals la situació política catalana.
6) 13 de febrer. A l’endemà de la trobada amb l’ambaixador
i cònsol alemany Torrent impulsa una demanda de mesures cautelars
davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per protegir els drets de
Carles Puigdemont sotmetre’s al debat d’investidura.
7) 16 de febrer. El president del Parlament, Roger
Torrent, es reuneix aquest divendres amb l’ambaixador de Suïssa a
Espanya i Andorra, Giulio Hass, i el cònsol general del país helvètic a
Barcelona, Bruno Ryff. Unes hores més tard es descobreix que Anna
Gabriel és a Suïssa.
8) Torrent assegura que no es reunirà amb Enric Millo fins
que M. Rajoy no el rebi. Nerviosisme a Moncloa. Es vol passar full a
l’1O i no hi ha manera. Torrent juga els “tempos” millor que Rajoy, un
home cansat i qüestionat. EL PP rep per totes bandes (repasseu fils
anteriors).
9) L’estat es mou: Llarena deixa tots els declarants
d’aquesta setmana en llibertat (Pascal Rovira, Lloveras i Mas), el TC
tomba els 6.000€ per escolaritzar en castellà i es carrega part de la
llei Wert, i la fiscalia demana a Llarena que allargui la investigació
un any més.
10) Si el magistrat Pablo Llarena decideix allargar la
instrucció pot provocar també l’allargament de la presó preventiva per
als detinguts, però al mateix temps impediria inhabilitar-los
preventivament abans del judici. Important!
11) 20 de febrer. La mesa del Parlament ha decidit de no
tramitar la reforma de la Llei de la Presidència per investir a
distància Carles Puigdemont. Així ho han acordat JxCat i ERC, i s’ha
demanat un informe als lletrats sobre aquesta qüestió. Guanyem temps.
Rellotge aturat. Donya Inés ja no sap què dir…
12) I per acabar, dues consideracions. La primera sobre
les crítiques injustes que es fan a ERC. No oblidem que aquest partit va
votar NO a la Constitució de 1978 i té el seu líder actual a presó. I
la segona consideració: benvinguda a casa, Neus Lloveras. I bona feina,
Torrent!
Epíleg 1. Escolteu, què és tot aquest nerviosisme per la
casella del castellà? Ja ho veurem si ho fan, i en cas que s’hi
atreveixin la resposta la tenim a les Illes; La seva determinació va fer
caure un govern. A veure si encara ens hauran d’ensenyar què és la
desobediència…
Epíleg 2. Les coses es mouen, es tracta de saber llegir
entre línies, connectar punts i disposar d’informació. De moment, tot va
com ha d’anar. I si no, repasseu fils i dinars. Ep, i consti que entenc
el derrotisme; també hi ha qui creu que el Real Madrid guanyarà la
lliga…
Bernat Deltell. Publicat el dimarts 20 de febrer de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada