21 de febrer de 2018

Roger Torrent, president del Parlament, la seva tàctica, per Bernat Deltell


Catalunya està descobrint un gran polític. Es tracta de Roger Torrent, una persona que controla molt bé els tempos en una època en què tot va molt ràpid

1) El 30 de gener vaig escriure això: “El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha fet una gran jugada. Ha fet política en majúscules i passa la pilota al Tribunal Constitucional. Amplieu el camp de visió. Què hauria passat si Torrent hagués tirat pel dret? En sou conscients?”

2) Hauria passat això: ple d’investidura anul·lat en hores; els diputats Rull, Turull, Forcadell i Romeva a presó altre cop; Torrent citat a declarar amb números de visitar també la presó; Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart tancats més temps. I festa grossa a Madrid en motiu del 50è aniversari d’un tal Felipe VI.

3) Però Torrent no va picar i va ajornar el ple, no el va pas anul·lar. Algú amb olfacte periodístic com Pedro J. ho va tenir clar des del principi: “Torrent “aplaza” el pleno hasta poder investir a Puigdemont “con garantías”, ha advertido de que no piensa nombrar a otro candidato que no sea el expresident y ha pedido a los servicios legales que protejan a Puigdemont de la decisión del Tribunal Constitucional”.

4) La pilota passa al TC i als lletrats del Parlament. Aquests, el 9 de febrer, asseguren que el termini per a la investidura encara no corre. Per tant, Torrent decideix esperar i veure com acaben les declaracions davant del Tribunal Suprem. La pressió es trasllada a Madrid.

5) 12 de febrer. Roger Torrent rep en audiència oficial a l‘ambaixador de la República Federal d’Alemanya a Espanya, Peter Tempel, i el cònsol general a Barcelona, Peter Rondorf. Durant la trobada repassen diversos assumptes, entre els quals la situació política catalana.

6) 13 de febrer. A l’endemà de la trobada amb l’ambaixador i cònsol alemany Torrent impulsa una demanda de mesures cautelars davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per protegir els drets de Carles Puigdemont sotmetre’s al debat d’investidura.

7) 16 de febrer. El president del Parlament, Roger Torrent, es reuneix aquest divendres amb l’ambaixador de Suïssa a Espanya i Andorra, Giulio Hass, i el cònsol general del país helvètic a Barcelona, Bruno Ryff. Unes hores més tard es descobreix que Anna Gabriel és a Suïssa.

8) Torrent assegura que no es reunirà amb Enric Millo fins que M. Rajoy no el rebi. Nerviosisme a Moncloa. Es vol passar full a l’1O i no hi ha manera. Torrent juga els “tempos” millor que Rajoy, un home cansat i qüestionat. EL PP rep per totes bandes (repasseu fils anteriors).

9) L’estat es mou: Llarena deixa tots els declarants d’aquesta setmana en llibertat (Pascal Rovira, Lloveras i Mas), el TC tomba els 6.000€ per escolaritzar en castellà i es carrega part de la llei Wert, i la fiscalia demana a Llarena que allargui la investigació un any més.

10) Si el magistrat Pablo Llarena decideix allargar la instrucció pot provocar també l’allargament de la presó preventiva per als detinguts, però al mateix temps impediria inhabilitar-los preventivament abans del judici. Important!

11) 20 de febrer. La mesa del Parlament ha decidit de no tramitar la reforma de la Llei de la Presidència per investir a distància Carles Puigdemont. Així ho han acordat JxCat i ERC, i s’ha demanat un informe als lletrats sobre aquesta qüestió. Guanyem temps. Rellotge aturat. Donya Inés ja no sap què dir…

12) I per acabar, dues consideracions. La primera sobre les crítiques injustes que es fan a ERC. No oblidem que aquest partit va votar NO a la Constitució de 1978 i té el seu líder actual a presó. I la segona consideració: benvinguda a casa, Neus Lloveras. I bona feina, Torrent!

Epíleg 1. Escolteu, què és tot aquest nerviosisme per la casella del castellà? Ja ho veurem si ho fan, i en cas que s’hi atreveixin la resposta la tenim a les Illes; La seva determinació va fer caure un govern. A veure si encara ens hauran d’ensenyar què és la desobediència…

Epíleg 2. Les coses es mouen, es tracta de saber llegir entre línies, connectar punts i disposar d’informació. De moment, tot va com ha d’anar. I si no, repasseu fils i dinars. Ep, i consti que entenc el derrotisme; també hi ha qui creu que el Real Madrid guanyarà la lliga…

Bernat Deltell. Publicat el dimarts 20 de febrer de 2018

Cap comentari: