Castell de Cardona
1713: per què Catalunya va votar la resistència a ultrança?
Marc PonsFoto: Font: Enciclopèdia
Tarragona. Diumenge, 2 de setembre de 2018. 05:30
Actualitzat Dijous, 6 de setembre de 2018. 13:40
Temps de lectura: 8 minuts


Barcelona, 6 de juliol de 1713. Reunió dels Tres Comuns, la màxima representació política de la societat catalana. Tres mesos abans (abril de 1713), les potències aliades de la causa austriacista havien signat la retirada d’un conflicte que, contra tots els pronòstics inicials, s’havia revelat excessivament llarg i costós. Ho feien a canvi d’importants compensacions territorials i comercials que, per una banda els amortitzava la gran inversió de la guerra, i per l’altra certificava el descens definitiu de la monarquia hispànica a la segona divisió del concert internacional europeu. I, només sis dies abans, les darreres tropes austríaques i angleses havien estat evacuades del territori català. Catalunya s’enfrontava sola a l’Aliança borbònica de les Dues Corones. En aquell nou i tens escenari, els Tres Comuns votarien la posició de Catalunya en la darrera i decisiva fase de la Guerra de Successió hispànica (1705-1714), la que internacio-nalment s’anomenaria la "Guerra dels Catalans" (1713-1714): resistència a ultrança o capitulació negociada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada