El diari La República l'ha clavat
Els indults tenen una part d'advertiment, de càstig i d'amenaça que va dels tres anys als sis depenent de cada pres
Els indults als nou presos polítics
tancats als Lledoners, a Wad-ras i al Puig de les Basses tenen lletra
petita, però no la volen ensenyar. El govern espanyol ha aprovat,
finalment, en consell de ministres, els indults, que són parcials i condicionats.
Són parcials perquè extingeixen la pena de presó pendent però mantenen
de manera íntegra la d’inhabilitació per a tots ells. I són condicionats
perquè inclouen un advertiment: si cometen un delicte greu durant un
període de temps que va dels tres anys als sis, depenent de cada pres,
el Tribunal Suprem entendrà que l’indult de la pena de presó queda
anul·lat i s’haurà de continuar aplicant. No hi ha precedents de cap cas així. Però tampoc hi ha precedents de cap cas de condemnats per sedició a qui es posa de condició que no ho tornin a fer.
I hi ha un tractament individualitzat per a cadascun d’ells, a
qui s’aplica un advertiment diferent segons uns criteris que queden
recollits en l’expedient de cada indult (d’una trentena de pàgines
cadascun) que el govern espanyol diu que no farà públics. Al Butlletí
Oficial de l’Estat (BOE) de demà es publicaran els nou decrets, que
inclouen la decisió de concedir els indults parcials però no pas
l’informe amb les motivacions polítiques que els ha dut a concedir-los.
Això, si no hi ha filtracions, com la d’avui a El Español
sobre Oriol Junqueras, segons la qual l’informe del Ministeri de
Justícia diu que té “un pes indiscutible en la relació entre Espanya i
Catalunya” i que “és una persona clau per a restaurar la convivència”.
Però malgrat els arguments “d’utilitat social, equitat o justícia” que esgrimeixi el govern espanyol, els indults tenen una part de càstig, d’advertiment i d’amenaça.
La Moncloa està convençuda “que no ho tornaran a fer”, per diverses
raons, una de les quals és la carta d’Oriol Junqueras aparcant la via
unilateral i qualificant-la de “ni desitjable ni viable”. Però també hi
afegeixen elements coercitius: d’una banda, el manteniment de les penes
d’inhabilitació assegura que cap d’ells no pugui exercir cap càrrec
públic durant força anys. I d’una altra, hi ha la incorporació del
condicionant de no cometre cap delicte greu. El temps que dura aquesta
condicionalitat varia depenent dels presos: Oriol Junqueras, sis anys;
Jordi Turull, sis anys; Josep Rull, sis anys; Joaquim Forn, sis anys;
Jordi Cuixart, cinc anys; Jordi Sànchez, cinc anys; Carme Forcadell,
quatre anys; Raül Romeva, quatre anys; i Dolors Bassa, tres anys.
Per què quatre anys de condicionalitat per a uns, i per a uns altres
tres, o cinc, o sis? El govern espanyol ha tingut en compte “el
comportament” de cadascun d’ells durant els més de tres anys que han
passat a la presó, és a dir, si han expressat voluntat de tornar-hi,
d’optar per la via unilateral, de ser dirigents polítics destacats. En
definitiva, ha valorat com són de perillosos políticament per a
imposar-los més anys de condicionalitat o menys perquè els indults no
els siguin anul·lats. És curiós, tanmateix, que en el cas de Joaquim
Forn, que fins i tot va anunciar que es retirava de la primera línia
política, tingui condicionat l’indult durant sis anys.
El govern espanyol diu que fa el pas perquè ha acabat entenent que no és
possible cap diàleg amb els dirigents independentistes tancats a la
presó. Perquè això “intoxicava l’ambient”. Però el govern espanyol també
s’ha mogut –i així ho reconeix– perquè no és pas sostenible de tenir
dirigents polítics tancats a la presó en un estat democràtic de la Unió
Europea. Han vist que Europa no ho entén, això. I la pressió europea ha
estat determinant, tal com s’ha vist amb l’informe aprovat al Consell
d’Europa contra la repressió a l’independentisme català. I el fet que
una cosa i l’altra hagin coincidit absolutament en el temps.
>>> Crónica de Toni Bassas (vídeo) sobre los indultos - diario ARA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada