Quan Cilevics va sortir dels Lledoners i es va haver
reunit per videoconferència amb Carme Forcadell i Dolors Bassa, no va
fer declaracions públiques sobre les seves impressions. Les reunions que
va tenir amb els presos van ser llargues, de gairebé tota una tarda. A
l’informe que se sotmetrà demà a validació final el socialista letó diu
ben clarament que aquesta gent no hauria de ser a la presó. Després de
força mesos documentant-se i fent una aproximació al cas, la visita li
ha servit per a confirmar que les condemnes són desproporcionades i que
la justícia espanyola ha fet un abús de l’estat de dret per a silenciar
els dirigents polítics independentistes.
Tensió amb els fiscals del Tribunal Suprem espanyol
Uns dies abans s’havia reunit amb membres del govern
espanyol i amb els fiscals del Suprem del judici contra el procés.
Segons que va transcendir a la premsa espanyola, aquelles reunions van
ser d’una alta tensió, perquè el polític letó va recriminar als fiscals
que les penes per l’1-O fossin tan altes. Aleshores, aquella missió fou
menystinguda per les autoritats espanyoles i per la majoria dels
principals mitjans de Madrid. Però ara, més d’un any després, amb
l’informe definitiu aprovat en comissió i amb moltes possibilitats que
tiri endavant també a l’Assemblea Parlamentària, l’actitud ha canviat;
el govern espanyol ha provat de fer-ne una lectura tergiversada, algunes
associacions de jutges espanyols han exigit a Pedro Sánchez que l’aturi
i PP i PSOE han mogut fils perquè es puguin eliminar les parts més
dures del text. Per què tanta alarma? Perquè aquest informe no tan sols
és molt contundent contra la repressió espanyola, sinó perquè pot ser el
precedent més clar i rotund que tingui en compte el Tribunal Europeu
dels Drets Humans (TEDH) a l’hora d’examinar els recursos dels presos,
que ja li han començat a arribar.
D’entrada perquè el Tribunal d’Estrasburg depèn orgànicament del Consell d’Europa. I l’autor de l’informe fou president de la Comissió d’Elecció dels Jutges del TEDH
entre el 2016 i el 2018. És a dir, que coneix molt bé tant el
funcionament de la institució com la jurisprudència del tribunal, i això
es nota, i molt, de cap a cap de l’informe. El text té una primera part
amb unes peticions a tots els estats membres del Consell d’Europa, unes
altres d’específiques per a Turquia i unes altres per a Espanya.
Presos en llibertat i euroordres retirades
La comissió parlamentària demana a les autoritats
espanyoles que reformin els delictes de rebel·lió i de sedició perquè
“no puguin interpretar-se com si quedés sense efecte la despenalització
de l’organització de referèndums il·legals del 2005, i que no portin a
sancions desproporcionades per transgressions no violentes”. Afegeix que
“es consideri l’indult o l’excarceració” dels presos polítics
“condemnats pel seu paper a l’organització del referèndum
inconstitucional i les manifestacions multitudinàries pacífiques
relacionades”. I encara més, demana que es deixi de perseguir els
exiliats i els nombrosos ex-alts càrrecs acusats i pendents de judici
“relacionats amb el referèndum del 2017”. I també, en referència al
president Quim Torra, demana que es retirin les sancions contra els
polítics successors dels presos per haver dut a terme accions tot
expressant simplement la seva solidaritat per l’empresonament.
Heus ací la part resolutiva de l’informe, la més
rellevant. Però són quatre pàgines, de la trentena que té tot el
document, que recullen el memoràndum de Cilevics. És en aquesta part on
pren més importància l’informe amb vista al Tribunal d’Estrasburg,
perquè és farcit de casos precedents, de jurisprudència acumulada, que
justificarien una condemna a l’estat espanyol per haver violat uns
quants drets fonamentals dels presos catalans. Cilevics deixa ben clar
que haurà de ser el tribunal qui prengui d’una manera independent i
raonada les decisions en relació amb els recursos dels presos. Però
deixa ben apuntat tot un recorregut argumental des del punt de vista
jurídic que serà ben difícil de rebatre per part de l’advocacia de
l’estat espanyol.
Un precedent important per al TEDH
El text esmenta alguns dels articles del Conveni Europeu dels Drets Humans
(en què es basa el TEDH per a dictaminar) que es poden haver violat:
“Segons la meva opinió, una interpretació tan àmplia del delicte de
sedició, juntament amb la despenalització explícita de l’organització
d’un referèndum il·legal, podria crear un problema de ‘nullum crimen, nulla poena sine lege’
(és a dir, que no hi pot haver delicte si les accions no estan
recollides com a delictes legalment) en virtut de l’article 7 del
Conveni. A més, una interpretació que penalitzi l’organització de
manifestacions pacífiques per l’únic motiu del gran nombre de
participants podria considerar-se una violació de la llibertat de reunió
protegida per l’article 11 i no superar la prova de proporcionalitat
del Tribunal.”
Cilevics es fa creus que per la manifestació del 20-S hi
hagi condemnes de sedició. “És possible que l’exercici d’un dret
fonamental esdevingui un delicte greu simplement perquè hi ha molta gent
que l’exerceix alhora? Francament, no ho penso pas […]. Les
manifestacions multitudinàries van ser pacífiques de manera
impressionant. Els vídeos difosos són molt clars.”
Apunta un altre article del Conveni, el 10, paràgraf
segon, que “pràcticament no deixa espai per a les restriccions de la
llibertat d’expressió en l’àmbit del debat polític”. És un dels punts
fonamentals de l’article, tant en relació amb Turquia com amb l’estat
espanyol. I és important perquè l’informe versa sobre la persecució
judicial de polítics dissidents per les seves expressions i opinions
polítiques. Cilevics diu que el fet d’expressar la ideologia
independentista a l’estat espanyol no està pas perseguit o penalitzat.
Però que en els casos dels presos i dels organitzadors del referèndum sí
que hi va haver una intromissió judicial en aquest dret, una
penalització per haver volgut debatre opinions polítiques
inconstitucionals.
Recull tot de jurisprudència que dibuixa clarament quins
són els límits de les expressions i les accions polítiques considerades
inconstitucionals: no poden ser violentes ni atiar el discurs de l’odi.
Una resolució del TEDH del 2019 d’inadmissió d’un recurs de Forcadell
sobre la convocatòria del ple parlamentari posterior a l’1-O prohibit
pel Suprem deia que aquella prohibició estava justificada perquè no es
feia d’acord amb l’ordenament jurídic. Però Cilevics observa que aquella
resolució, sovint brandada per part de polítics unionistes, no
justificava pas el càstig contra Forcadell, l’empresonament aleshores
preventiu, sinó que diu que podria ser justificada una sanció, però que
s’hauria d’examinar cada cas per separat, cada acció concreta, i veure
si hi ha hagut desproporció en el càstig.
És justament això que retreu el relator a l’estat
espanyol, aquestes penes extraordinàriament altes per actes polítics,
amb criteris vaporosos. Hi ha sentències del TEDH contra Espanya que són
precedents: la del 1992 per haver violat la llibertat d’expressió del
senador d’Herri Batasuna Miguel Castells; la del 2018 dels gironins Roura i Stern
per haver-los violat la llibertat d’expressió en la cremada de
fotografies del rei espanyol; hi ha un precedent a Hongria que estableix
que el discurs polític en un parlament gaudeix d’un elevat nivell de
protecció que queda reflectit en la regulació sobre la immunitat
parlamentària, i hi ha més precedents al TEDH en què discursos
secessionistes penalitzats i castigats són després revocats perquè no
incitaven a la violència i perquè afavorien el debat polític, a Nova
Caledònia, a Turquia…
Però no es va limitar a esmentar tots aquests precedents,
sinó que va tenir una reunió amb tres ex-magistrats del TEDH a Berlín,
amb un de belga, un d’espanyol i un de turc, i tots tres van validar la
seva interpretació jurídica dels precedents que poden servir per a
condemnar Espanya i Turquia a Estrasburg.
I per què Espanya i Turquia surten junts en un informe?
Els jutges espanyols se’n queixaven molt divendres. Cilevics explica
que ha elaborat l’informe sobre Espanya i Turquia perquè són “els dos
països a Europa on hi ha el nombre més alt de polítics electes
perseguits o empresonats”. Diu que ja va obrir l’informe a més casos en
uns altres països, però que no li van arribar. I que en el cas de
Navalni ja hi ha un informe específic al Consell d’Europa.
Finalment aquest text tan contundent ha estat aprovat a
l’Assemblea Parlamentària íntegrament pel que fa a les referències a la
repressió de l’estat espanyol envers els independentistes catalans.
Parlamentaris socialistes espanyols i del PP espanyol han provat de
rebaixar-lo, amb mitja dotzena d’esmenes que pretenien corregir les
parts més vergonyoses per a l’estat espanyol. Eren esmenes
per a limitar els indults, que el president Torra no hi fos inclòs
(al·legant que segons ells va vulnerar el principi de neutralitat de les
institucions), i que volien deixar dit que l’1-O va contravenir els
criteris sobre l’organització de referèndums de la Comissió de Venècia,
que també depèn del Consell d’Europa.
No només han volgut esmenar el text, provant de deixar-ne
els exiliats, sinó que el govern espanyol ha fet coincidir l’anunci de
la concessió dels indults (amb l’acte propagandístic al Liceu)
exactament amb el mateix dia que el text ha de ser aprovat a l’Assemblea
Parlamentària.
.............
PER A SABER-NE MÉS:
L'entrevista:
A l'inici: 25.06.2021
"El recurs de Jordi Cuixart contra
Espanya al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) té una part que, si
reeixís, significaria un precedent molt important. L’advocat Benet Salellas
explica en aquesta entrevista en què consisteix la demanda per
vulneració de l’article 18 del Conveni Europeu dels Drets Humans, en el
qual es basa el tribunal per dictar sentència. Fins ara, cap estat de
l’Europa occidental no ha estat condemnat per la violació d’aquest
article, que implica el reconeixement que l’estat utilitza els
mecanismes de l’estat de dret per silenciar la dissidència política. Hi
ha precedents a Rússia, a Armènia, a Azerbaitjan… És una de les parts
d’un recurs molt pensat estratègicament, i que Salellas descabdella"
Al darrer paràgraf:
"—L’informe del Consell d’Europa pesarà amb vista al TEDH?
—Reforça més la nostra posició davant del tribunal, i penso que es
tindrà en compte. Fins a quin nivell, no ho sé. Però és que són allà
mateix, a Estrasburg, amb dos edificis que són de costat, el de
l’Assemblea Parlamentària i el del tribunal, i costa d’imaginar que una
realitat no dialogui amb l’altra. I de fet, aquesta Assemblea és la que
tria els jutges del tribunal. Sí que és un precedent molt important."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada