Foto de Vilaweb
Parlem amb l'ex-secretari general del Diplocat Albert Royo i
l'ex-conseller i portaveu del govern Francesc Homs, dos dels encausats a
qui el tribunal imposa les fiances més altes
01.07.2021
L’independentisme és abocat a una nova causa milionària que aquesta setmana ha tingut un dels punts decisius. El Tribunal de Comptes va comunicar a trenta-quatre ex-alts càrrecs de la Generalitat que haurien de fer front a una fiança solidària de 5,4 milions d’euros
per les despeses en acció exterior fetes entre el 2011 i el 2017. El
rellotge ha començat a córrer i d’ací a dues setmanes hauran d’abonar
aquesta quantitat si no volen que els embarguin els béns. De moment, és
la via més versemblant, perquè, per ara, ni la Caixa de Solidaritat ni el govern han definit la manera d’ajudar-los.
“M’estranya la incapacitat que hi ha hagut de reaccionar. Han passat
quaranta-vuit hores. Puc parlar en nom de tots els afectats quan dic que
caldria esperar una resposta robusta i decidida tant de les
institucions com de la Caixa de Solidaritat. Esperem que això passi els
dies vinents”, diu l’ex-secretari general del Diplocat, Albert Royo.
Juntament amb l’ex-conseller i portaveu del govern, Francesc Homs, són
dos dels encausats a qui el tribunal imposa les fiances més altes, de
3,6 milions d’euros i 2,9 respectivament.
La Caixa de Solidaritat, pendent d’activar-se
La Caixa de Solidaritat, que va aportar uns quants milions d’euros en la causa del 9-N i del referèndum,
de moment no fa campanya per a recollir diners. Considera que en
aquesta nova onada repressiva, la resposta no pot ser únicament
recaptatòria, i insta el govern a prendre-hi partit. Diverses fonts
asseguren que l’executiu cerca la fórmula per avalar la quantitat de tots els implicats, però de moment no s’ha concretat res. La Caixa de Solidaritat, que ara mateix és buida,
hauria de recollir més de cinc milions d’euros en menys d’un mes, i ara
per ara resta a l’espera de la Generalitat, que no es decideix a fer el
pas.
Qualsevol moviment pot ser observat amb lupa per la justícia espanyola,
atès que el tribunal assenyala la Generalitat com l’entitat afectada per
les despeses que es jutjaran. El govern i el president Pere Aragonès s’han limitat a donar “suport total” als afectats,
a dir que els serveis jurídics analitzaran la manera de limitar el
perjudici econòmic de les fiances milionàries que els han imposat i a
“exigir” a Pedro Sánchez que hi faci alguna cosa.
“La Generalitat no pot dimitir d’aquesta responsabilitat”
Royo entén que el govern pugui sentir-se condicionat per les
pressions de la judicatura espanyola, però li demana que encapçali una
solució col·lectiva per a tots els encausats: “Em consta que la
Generalitat cerca solucions. I que la Caixa de Solidaritat i les
entitats tenen una bona predisposició per a ajudar, però demanem que la Generalitat sigui qui encapçali aquesta resposta,
sobretot en aquest cas en què s’embarga persones per l’activitat que
van fer en l’exercici dels seus càrrecs de responsabilitat pública. La
Generalitat no pot dimitir d’aquesta responsabilitat, ha de sortir al
davant de tothom a plantar cara a aquesta espoliació.”
S’expressa en la mateixa línia Francesc Homs, que
insta el conjunt de l’independentisme a trobar una solució solidària i
conjunta: “No per benefici meu, sinó per l’interès de tots. És evident
que si fem una cosa entre tots, la solidaritat és un actiu. Això no és
una agressió a unes persones concretes sinó a l’independentisme.”
Homs: “M’han embargat pertot arreu”
Homs ja va haver de satisfer una fiança solidària pel 9-N que es va
cloure en una condemna de 5,2 milions, una part de la qual va ser
sufragada per la Caixa de Solidaritat. La resta es va cobrir amb
l’embargament dels seus habitatges particulars: “Ja no em poden prendre res més perquè m’han embargat de tot arreu.
Em van embargar l’habitatge l’octubre del 2017. Podrien deixar-me
retingut qualsevol ingrés futur i deixar-me sense res a final de mes.
Cerquen una cadena perpètua econòmica que arrossegaré tota la vida.”
Royo també té experiència en embargaments. En va poder aixecar un
gràcies a l’aportació de la Caixa de Solidaritat. El seu nom és en la causa que instrueix el jutjat 13 de Barcelona i que investiga l’organització del referèndum.
Hi ha desenes d’ex-alts càrrecs investigats per delictes com ara
malversació, prevaricació, revelació de secrets i falsedat documental
que poden implicar penes de molts anys de presó. El mes de maig d’ara fa
dos anys, sense avís previ, es va trobar amb els comptes a zero: “En
aquest cas el procediment serà més endreçat que no al jutjat 13, on hi
havia moltes ganes de fer mal. Ara es començarà pels béns dels afectats i
es farà l’embargament de comptes corrents en una segona fase. Ja ho
veurem.”
Royo també va haver d’encarar una fiança del Tribunal de Comptes per
l’organització del Primer d’Octubre que finalment va assumir la Caixa de
Solidaritat. I ara, aquesta causa per l’acció exterior. L’advocacia de
l’estat ha caigut a última hora del procediment. Segons Homs, no és un gest de “concòrdia” ni de “magnanimitat” del govern de Sánchez,
sinó que s’ajusta a la legalitat. Recorda que en el cas del 9-N, el
2018, el Tribunal de Comptes ja havia especificat que l’advocacia no
havia de personar-s’hi perquè l’administració estatal no n’era
perjudicada.
Curiosament, la setmana en què el Tribunal de Comptes ha dictat les
noves fiances, el Suprem ha decidit de resoldre els recursos de la causa
del 9-N. Els ha rebutjats, de manera que els cinc milions que Artur
Mas, Francesc Homs i Irene Rigau van pagar amb els seus habitatges i els
diners de la Caixa de Solidaritat no els seran retornats.
La d'aquest post és
la darrera notícia de una de les 5 línies de treball de l'independència
de Catalunya; les altres línies les trobareu aquí, és un agregat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada