18 de febrer del 2022

Guerra oberta entre Renfe i la SNCF: de la col·laboració a l’enfrontament. Les empreses trenquen els plans conjunts que mantenien i es crea una crisi diplomàtica

 



La col·laboració entre l’operadora francesa SNCF i l’espanyola Renfe s’ha trencat després de mesos de tensions, arran de la voluntat de totes dues companyies d’ampliar el servei a ambdós estats, cosa que ha desembocat en una competició directa pels mateixos trajectes i passatgers.

 

SNCF ha anunciat ara que no renova la societat conjunta, la qual opera trens entre Barcelona i Perpinyà i arriba a ciutats com Marsella, Lió i París. Renfe diu que és una decisió unilateral que no comparteix i que sol·licitarà a l’estat francès els permisos per a oferir en solitari els trajectes. Per la seva banda, SNCF també vol operar tota sola la línia París-Barcelona a partir de l’any que ve, l’únic recorregut transfronterer que considera rendible.

 

Les companyies operaven el servei conjuntament d’ençà del 2013. De fet, la decisió ha estat un daltabaix, perquè la passada tardor, el director general de Renfe-SNCF en Cooperació, David Cortés, havia anunciat que enguany s’augmentaria la freqüència de trens entre Perpinyà i Barcelona, i treia importància a la liberalització de l’alta velocitat, assegurant que el fet de competir no havia de significar cap problema: “Cooperar i competir no és incompatible i passa cada dia a la indústria.”
 
 
Una competició amb intervenció diplomàtica
El 13 de desembre de 2020, es va liberalitzar el transport ferroviari d’alta velocitat a la Unió Europea. A partir d’aquell moment, qualsevol operador podia demanar l’autorització per a fer circular trens amb les mateixes condicions que les de l’operadora que monopolitzava els trajectes fins aleshores.
 
 
Uns mesos més tard, el mes de maig del 2021, van entrar en funcionament els trens d’alta velocitat de Ouigo, filial de SNCF, que connecta Madrid i Barcelona, i que preveu d’ampliar aviat el servei fins a València i Alacant.

 

Per la seva banda, el consell d’administració de Renfe va aprovar la passada tardor d’obrir una delegació a París i començar a competir amb la seva antiga aliada també a l’estat francès. Una decisió que ja havia pres anteriorment la italiana Trenitalia. No obstant això, mentre que Adif, l’administrador d’infrastructures ferroviàries espanyoles, va habilitar els trens de SNCF, les autoritats franceses únicament han permès que els trens de Renfe arribin a Marsella i Lió, però no pas a París.

 

L’afer ha creat una crisi diplomàtica entre l’estat espanyol i el francès. La ministra de Transports espanyola, Raquel Sánchez, ha enviat com a mínim dues cartes, una al ministre de Transport francès, Jean-Baptiste Djebbari, i una altra a la comissària de Transports europea, Adina Vălean, en les quals lamenta com s’ha desenvolupat el procés d’autorització i denuncia la “manca d’implicació de determinades administracions ferroviàries d’altres estats membres” en el projecte europeu de creació d’un espai ferroviari comú.
 

Amb la decisió de SNCF de trencar la societat conjunta, l’operadora espanyola tornarà a demanar els permisos, amb la voluntat de cobrir la línia París-Lió, però denuncia entrebancs burocràtics tot i el procés de liberalització europeu. De fet, la voluntat de Renfe és anar més enllà de l’alta velocitat i projecta serveis a línies regionals del Gran-Est i els Alts de França, els quals considera una prioritat per a la seva expansió internacional i el desenvolupament natural dels seus serveis a Europa. Els serveis de rodalia es liberalitzaran totalment a Europa el 2023, de manera que la competició entre les dues companyies pot ser encara més gran.

 

 
__