El Tribunal de la UE exigeix que s'examini el risc de violació del
dret del jutge imparcial arran d'un cas sobre Polònia i
els Països
Baixos
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat avui una sentència
sobre els casos en què està justificada la denegació d’una euroordre
que significa un precedent molt clar i important per als exiliats.
Aquesta sentència respon unes qüestions pre-judicials plantejades per la
justícia dels Països Baixos, pels dubtes sobre la conveniència de
lliurar dos ciutadans polonesos reclamats mitjançant una euroordre a la
justícia del seu país. Perquè els jutges neerlandesos veien que hi havia
un risc real de vulneració dels drets d’aquests ciutadans si eren
extradits, concretament del dret d’un jutge pre-establert per la llei.
La resposta del TJUE és que els jutges del país al qual va adreçada
l’euroordre tenen l’obligació d’examinar tots els elements aportats per
la persona afectada per a decidir si se li vulnera el dret d’un jutge imparcial.
Però allò més important és com ho concreta, el tribunal:
Diu que els jutges de l’estat d’execució de l’euroordre (en aquest cas
els Països Baixos) han de comprovar, d’acord amb la informació
facilitada per la persona cercada, quina és la composició de l’òrgan
jurisdiccional que l’hauria de jutjar, i si d’aquí se’n desprenen
evidències sobre la manca d’imparcialitat del tribunal. I en aquest
sentit assenyala la importància de saber com s’han designat aquests
jutges, quins vincles amb el poder polític hi pot haver, i quines
circumstàncies personals aporta l’afectat. Encara més: la sentència diu
que també cal tenir en compte la capacitat que ha tingut aquesta persona
de recusar aquests jutges, i quin és el resultat d’aquest procés de
recusació.
El TJUE afirma que cal “comprovar si existeixen motius
fonamentats per a creure que, tenint en compte la informació facilitada
per l’interessat sobre la seva situació personal, la naturalesa de la
infracció per la qual se’l persegueix, els antecedents de l’ordre de
detenció europea, existeix un risc real de vulneració d’aquest dret
fonamental.” I entre els elements a tenir en compte sobre la possible
manca d’imparcialitat del tribunal que l’haurà de jutjar, el TJUE
esmenta especificament les declaracions i posicionaments públics que
hagin pogut fer els membres que en puguin formar part.
Tot plegat constitueix un precedent molt important per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig (i, de retruc, la resta d’exiliats) davant del procediment engegat per les preguntes pre-judicials enviades pel jutge Pablo Llarena
al TJUE per a saber en quins casos es poden denegar les euroordres.
Aquest procediment, encara en tramitació, i pendent ara d’una data per a
la vista oral, va començar com una reacció de Llarena a la denegació
definitiva per part de Bèlgica de l’extradició de Lluís Puig a l’estat
espanyol. Una decisió fonamentada precisament amb l’argument del risc
real que els jutges belgues van comprovar que hi havia que a Puig se li
vulnerés el dret del jutge pre-establert per la llei, del jutge
imparcial i del dret de la presumpció d’innocència. I ho van fer tenint
en compte justament declaracions públiques de dirigents polítics
espanyols, i els advertiments fets, entre més, pel grup de detencions
arbitràries de les Nacions Unides.
___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada