[Aquestes primeres lleis emeses a les Assemblees de Pau i Treva, --la primera Assemblea que coneixem és del 1027--, van col.laborar a crear la nació catalana, són un dels factors. Per una banda, a les assemblees no sols es prenien o es repetien acords d'ordre públic per poder anar pels camins per acomplir el deure dominical sense ser assaltats. Un cop reunits, es prenien també acords d'altres tipus. A la Cort dels Comtes de Barcelona, juristes de prestigi varen fer una primera compilació el 1058, seguida per aquesta del 1064.
De les Assemblees de Pau i Treva, del costum de pendre acords per part dels tres estaments de la societat, més endavant varen sorgir les Corts, la que es cita a l'article és de l'any 1064. (Cuca de Llum)]
Els “Usatges de Barcelona” són la recopilació de constitucions, pràctiques jurídiques i costums que conformaren el cos jurídic de Catalunya a partir del s. XI.
Per tal d’acabar amb els excessos de la noblesa i dissenyar un context de pau social i de seguretat jurídica, Ramon Berenguer I va dotar les assemblees de Pau i Treva de caràcter legislatiu (1) i propulsà la consignació escrita de preceptes que proclamessin la supremacia del comte de Barcelona. Per tal de donar compliment a l’objectiu de fixació de normes clares i certes es va formar el primer codi consuetudinari que aparegué a Occident.
A les Corts de Barcelona de 1064, presidida per Ramon Berenguer I i Almoidis, es van establir els primers Usatges de Barcelona. Pareu atenció a l’usatge 65, on queda molt clar el concepte Principat a casa nostra, a banda d'una consideració crítica de l'ús del poder:
«Com a causa d’un Príncep injust, sense veritat i sense justícia, es destrueixen i moren per sempre la terra i els seus habitants: Els esmentats Prínceps Ramon i Almoidis, amb el consell i ajuda dels nobles barons, decretem i manem, que tots els Prínceps que en aquest Principat ens succeeixin, guardin sempre una fe ferma i una perfecta i veritable paraula, de manera que tots els homes nobles i plebeus, reis, prínceps, magnats, cavallers, homes de viles i ciutats, mercaders i traficants, viatgers i pelegrins, amics i enemics, cristians i sarraïns, jueus i heretges puguin creure en ells i fiar-se no solament les seves persones, sinó fins i tot de les ciutats i castells, la seva honra i hisenda, la seva dona i fills i de tot allò que en el món posseeixin, sense cap gènere de por ni de sospita».
(Article de Vibrant a Facebook, publicat el 7 febrer 2023)
La carrera brillant de Ramon de Caldes (Caldes de Montbui. 1135? – 1199), comença formant-se en l’administració al costat del seu pare, batlle de Caldes de Montbui. Més tard entra al capítol catedralici de Barcelona; tot ocupant-se de tasques administratives assoleix la dignitat de degà amb 31 anys. Arribat al tron el primer comte-rei, Alfons el Cast (1162-1196), Ramon es escollit per formar part de l’administració reial, esdevenint el més important dels servidors i testimoni directe dels fets polítics més rellevants.
Com a responsable de les finances i del patrimoni reial fiscalitza els batlles i defensa, amb eficàcia, els drets i les possessions del rei. Renova el sistema de comptes escrits assolint una reducció substancial dels deutes reials i, entre 1194 i 1196, s’encarrega de l’organització de l’arxiu comtal i d’ordenar i copiar els vells documents (el més antic del s. IX) en un cartulari, el “Liber feudorum maior”, per tal de refermar les bases materials i jurídiques del poder comtal. La seva vàlua com a jurista es refrendada per l’ordenació intel•ligent de les gairebé mil escriptures que aplegà.
La seva figura està representada en la primera de les miniatures del “Liber feudorum maior” al centre de la imatge, amb vestit blanc, endreçant la documentació juntament amb Alfons el Cast.
En el "Regiment de la Cosa Pública", escrit el 1383, Francesc Eiximenis fa palès l'esperit del dret públic català. Tota llei ha de ser estatuïda per a la comuna utilitat dels ciutadans, no al servei de l'estat. Al règim català la finalitat de les lleis és la salvaguarda de les llibertats ciutadanes: com un pacte entre l'autoritat i els governants, el predomini del costum sobre la fórmula legal escrita i el dret a rebutjar la llei si no és o deixa de ser justa.
La llei definida com un pacte, apareix ja a la primera compilació legal catalana, els Usatges de Barcelona (segle XI) origen de les Corts catalanes, les més antigues d'Europa. El dret públic català de bell antuvi protegeix els drets dels ciutadans enfront del poder i inspirà a moltes democràcies modernes. Els col•laboracionistes del regne d’Espanya el voldrien fer desaparèixer, ja sabeu perquè... No els hi hauríem de permetre-ho.
PER A SABER MÉS:
>>> Com es forma la identitat catalana, diferències amb la cultura castellana. "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" article molt recomanat entrevista a Josep Fontana, historiador, autor de "La formació d'una identitat", un llibre recent de la història de Catalunya. Aquest és un article important.
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada