L'11 de novembre de 1082, a Rodés (Occitània), nasqué Ramon Berenguer, l'hereu del comte de Barcelona, Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes, i de Mafalda, donzella normanda de Sicília, que s'hi havia refugiat en sentir-se insegura a la cort.
Dies després el Cap d'Estopes fou assassinat quan creuava un bosc a Gualba, fet que desencadenà una greu crisi. Molts sospitaren de Berenguer Ramon, el germà -potser bessó- del comte, que li disputava el poder i amb qui tenia una relació difícil.
A falta de proves, Berenguer Ramon assumí el govern entre murmuris i enmig de grans tensions entre faccions cortesanes. Finalment, en ser acusat obertament de "fratricida", hagué d'acabar cedint a regir els comtats fins que el nebot, Ramon Berenguer, encara nen, assolís la majoria d'edat.
L'any 1097 el jove Ramon Berenguer III pujà al tron mentre l'oncle emprenia el camí de Terra Santa, potser per purgar els seus pecats; no en tornà.
L'any 1103 el comte es casà amb María Rodríguez, filla del Cid, amb qui tingué dues nenes. Quan morí Maria prengué per muller a Almodis de Mortain (1105).
L'any 1106 ajudà a Ermengol VI d'Urgell a prendre Madinat Balagi (Balaguer) als musulmans.
Poc després casà la filla Ximena, encara nena, amb el comte Bernat III de Besalú; pel pacte s'acordà una successió mútua en cas que un dels dos morís sense hereu. Així, quan morí Bernat (1111), Besalú passà al comte de Barcelona, que amplià els seus dominis.
L'any 1112 es casà en 3es núpcies amb Dolça de Provença, enllaç pel qual Ramon Berenguer esdevingué comte consort de Provença, gran domini occità enllà de la mar. Dolça infantà l'hereu, a qui posaren el nom del pare.
El 1114 el comte liderà una expedició conjunta amb Pisa que ocupà breuement Mallorca i castigà als pirates musulmans. La crònica pisana (1115) esmentà per primer cop "Catalania" i els "catalanenses".
Amb l'extinció del llinatge de comtes ceretans (1117) integrà el comtat de Cerdanya. Reforçat, conquerí Tarrakuna (1118) i restablí l'arquebisbat, que esdevingué la seu metropolitana dels bisbats catalans.
Ramon Berenguer III, dit el Gran, morí a Barcelona el 1131 vestint l'hàbit del Temple i fou enterrat al panteó comtal de Ripoll.
· · · · · · · · · ·
Texte d' Esguard Històric publicat a Facebook, si us agrada, el podeu trobar a Esguard Històric
PER A SABER-NE MÉS:
>> Ramon Berenguer III, el Gran (1086-1131)(article)
>> Llibres: història de
Catalunya entre el 1000 i 1213: unió del comtat de Provença i unió amb
Aragó incorporats pel prestigi dels comtes v.2 - (recensió de 6 llibres)
_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada