La bona explotació de la terra catalana ve de lluny en el temps i està íntimament relacionada amb el dret civil català. L’EMFITEUSI és la principal figura jurídica que distingeix el camp català de la resta de la Península.
L’emfiteusi suposa la cessió del domini útil al pagès o masover de la terra o la casa, pactant un cens o tribut a canvi, i el considera propietari de la terra mitjançant la distinció amb el domini “directe” del senyor. Aquest domini útil el conservarà tota la seva vida i el podrà transmetre en herència i, fins i tot, vendre’l o hipotecar. La qual cosa va ser molt útil, ja en èpoques de reconquesta, per facilitar la cessió de la propietat als pagesos sense terra però amb ganes de conrear-la.
L’emfiteusi suposa la cessió del domini útil al pagès o masover de la terra o la casa, pactant un cens o tribut a canvi, i el considera propietari de la terra mitjançant la distinció amb el domini “directe” del senyor. Aquest domini útil el conservarà tota la seva vida i el podrà transmetre en herència i, fins i tot, vendre’l o hipotecar. La qual cosa va ser molt útil, ja en èpoques de reconquesta, per facilitar la cessió de la propietat als pagesos sense terra però amb ganes de conrear-la.
En el cas de la resta de la península els treballadors de la terra eren només jornalers, mancats del sentiment de propietat i responsabilitat sobre el conreu i, per tant, els seus interessos són merament personals, molt allunyats de la mentalitat dels pagesos catalans més identificats amb la prosperitat del seu camp. La preocupació dels jornalers castellans fou la d’obtenir els jornals més alts possible i inversament proporcionals al seu esforç. Ans la preocupació del masover català fou conservar la seva llibertat i la propietat de la finca.
D’aquí rau la mentalitat de servitud del pagès castellà, depenent del seu pagador (amo) i la idea de llibertat dels catalans.
Text publicat per VIBRANT a Facebook al gener 2024
PER A SABER-NE MÉS SOBRE LA MANERA DE FER CATALANA, O DIGA-LI TAMBÉ, LA IDENTITAT CATALANA:
>>> El Prof. Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval a la Universitat de Lleida i membre de l'IEC, ha escrit un llibre específicament sobre la identitat dels catalans:
"Anàlisi Històrica de la Identitat Catalana" Flocel Sabaté. Per adquirir-lo, podeu adreçar-vos a l'Institut d'Estudis Catalans.
Sobre l'estatus i les lleis medievals dels pagesos trobareu comentaris i la recensió d'alguns llibres entre els recomanats en aquest article força extens. Cliqueu:
"La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos" Gaspar Feliu. Publicacions de la Universitat de València. 2010. (366 pàg.). Trobareu informació sobre el règim de propietat agrària a l'edat mitja a la pàgina 39 i següents: us sorprendreu, era tot un món molt diferent al nostre. També s'exposa què eren el 'censos', títol del llibre que veureu a continuació.
"Delmes, censos, lluïsmes. El feudalisme tardà a la Catalunya vella. (Vegueria de Girona, s.XVI-XVII)" Pere Gifre Ribas. Ed. Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Biblioteca d'Història Rural. Col.lecció Estudis. Girona. 2011. (267 pàgs)
Referències a la Sentència de Guadalupe que va abolir els mals usos als pagesos de remensa, i va establir una nova base jurídica que els permeté prosperar amb el temps. Les referències es troben en aquest anàlisi de l'economia catalana en el temps:
Inici d'un fil de tweets de Joan Canadell sobre aquest llibre: "Recomano llegiu fins al final.
L’element clau del miracle fou
el sistema de propietat i distribució agrària després de la revolució
dels remences i Sentencia Arbitral de Guadalupe de 1486. Va suposar canvis en les lleis sobre la propietat de la terra, la supressió dels mals usos -només a Catalunya- i la ratificació de l'estatus legal dels remences com 'ciutadans lliures' amb dret a tenir propietats, i a tenir-hi masovers"(També la figura de 'l'hereu' tingué un paper important: el qui hereda el Mas gaudeix de beneficis, però amb càrregues respecte a la cura dels germans i familiars. Contribuí a la transmissió eficaç dels estalvis d'una generació a l'altre i generà més prosperitat que altres fòrmules d'altres tradicions a la península, 'mayorazgo' a la zona sur, o repartició a parts iguals entre els fills com a Galícia.
Crec hi ha un altre costum fet llei (recordem que a Catalunya les lleis son consuetudinàries, la qual cosa vol dir que és el costum, una cosa que ja es fa, el que es converteix en llei. Volia parlar del contracte "d'anar a mitges": un soci posa les terres i l'altre la mà d'obra, i es parteixen els beneficis. Aquest tipus de contracte tingué l'efecte que a Catalunya no hi havia atur. Tot aquest conglomerat de costums, d'estils de fer, -aquests i d'altres-, son els que amb el temps han configurat la identitat catalana. Cuca de Llum)
_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada