foto de la wikipèdia
18.03.2024
La sala penal de l’Audiència espanyola ha desestimat el recurs de la fiscalia, que s’oposava a considerar les accions del Tsunami Democràtic com a terrorisme, tal com les va qualificar el jutge instructor Manuel García-Castellón, i demanava que fossin investigades com a desordres públics i, per tant, traslladar la causa als jutjats de Catalunya.
En la seva interlocutòria, la sala fa seus els arguments esgrimits en la interlocutòria del Tribunal Suprem del 29 de febrer, en què assumia la causa del Tsunami contra els aforats en aquest procediment, l’actual eurodiputat Carles Puigdemont i el diputat Ruben Wagensberg, i mantenia a l’Audiència espanyola la competència per a investigar els no aforats. Sobre això, el Suprem deia que, perquè els fets encaixin amb el delicte de terrorisme, “cal que hi hagi una subversió de l’ordre constitucional, que s’alteri greument la pau pública, que es desestabilitzi greument el funcionament d’una organització internacional i que es causi un estat de terror en la població”. I concloïa: “En aquest cas s’han comès, per part del moviment Tsunami Democràtic, els delictes greus contra la llibertat, la integritat física, d’atemptats, falsedat documental, contra el patrimoni i més.” I assumeixen la “doctrina del terrorisme de carrer” que ja van esgrimir la majoria de fiscals del Suprem, que es van rebel·lar contra el criteri de la fiscalia general de l’estat, per la qual no hi va haver pas terrorisme.
El tribunal desestima així també el recurs de la investigada Marta Molina en què qualificava de prospectives les diligències d’investigació acordades per l’instructor García-Castellón. També desestima igualment el recurs de l’investigat Josep Lluís Alay, en què assenyalava que no hi havia cap element que acredités, ni tan sols de manera indiciària, que hagués tingut una participació penalment rellevant en els fets investigats. Però l’Audiència considera que “l’envergadura de les accions dutes a terme per Tsunami Democràtic relatades a la interlocutòria recorreguda i la participació descrita de Josep Lluís Alay evidencien com n’és d’essencial la participació per al desenvolupament d’aquelles accions”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada