—Per mi no és res més que un torpede contra l’aprovació de la llei d’amnistia. I ara la insistència de Junts que el delicte de terrorisme s’inclogui en la proposició de llei d’amnistia serà immediata.
—Tot això pot afegir pressió al PSOE perquè
cedeixi més a les exigències de Junts per poder tenir almenys
encarrilada la llei d’amnistia i…
—Sí, però és que aquesta llei d’amnistia no és pas encarrilada.
Qualsevol cessió que es faci ja… Això anirà al Tribunal Constitucional i
no hi passarà.
—Si se suprimeix l’exclusió del terrorisme, penseu que la llei d’amnistia no passarà el filtre del Tribunal Constitucional?
—Estic convençut que el Tribunal Constitucional es plantarà.
—Però amb quin argument jurídic?
—Quan fas una llei d’amnistia has d’explicar que la llei és objectiva i
raonable, que realment respon a la necessitat de resoldre un determinat
problema al qual s’enfronta la societat, i en què tu has arribat ja fins
a uns límits, en què dius que el terrorisme no és amnistiable. O sigui,
l’amnistia ja en si és molt difícil, perquè és una anomalia. I estic
convençut que el Tribunal Constitucional no l’aprovaria, però no perquè
no es pogués justificar, jurídicament, que el fet que la llei d’amnistia
inclogui el terrorisme no seria anticonstitucional, sinó perquè en
aquest moment concret, tenint en compte les circumstàncies i veient que
realment hi ha un pagament simplement per mantenir-se al poder, doncs no
seria raonable.
—Però si és una llei d’amnistia sobre el procés
català, quina necessitat hi ha de fer cap referència explícita a
l’exclusió del terrorisme si clarament no hi ha hagut res que s’assembli
ni de bon tros al terrorisme? Quina necessitat hi ha si, a més, els
límits que posa el dret internacional a les amnisties no són el
terrorisme, sinó el genocidi, la tortura, els crims de guerra, les
vulneracions greus de drets humans…
—A veure, jo aprovaria la llei tal com és ara. La mantindria. I després a
veure què se’ls acudeix; suposo que el Suprem primer aniria al Tribunal
Constitucional a plantejar l’anticonstitucionalitat de la llei. Crec
que abans d’anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’hauria
d’anar al Tribunal Constitucional. El TJUE no dirà res fins que no hagi
parlat el Tribunal Constitucional i hagi esvaït el dubte de
constitucionalitat, perquè entendrà que això és un problema intern: això
no és un problema europeu sinó que és un problema intern d’Espanya.
Però sí que es podria plantejar la pre-judicial aleshores al TJUE. Però
si se n’exclou el terrorisme no hi hauria cap problema.
—Però no entenc l’argument jurídic o
jurisprudencial amb què el Tribunal Constitucional podria dir que la
llei és inconstitucional si no exclou explícitament el terrorisme.
—La llei d’amnistia, tal com és ara mateix, crec que passa el filtre del
Tribunal Constitucional. En aquesta llei s’identifiquen quins són els
delictes que són amnistiats i no hi consta pas el terrorisme. Què vol
dir? Doncs que les persones que puguin ser acusades per delictes de
terrorisme haurien de ser enjudiciades. La llei d’amnistia no impediria
que aquestes persones poguessin ser jutjades per aquests delictes.
—I què passaria amb Puigdemont?
—Doncs que seria molt difícil d’argumentar davant el Parlament Europeu
un suplicatori contra Puigdemont pel delicte de terrorisme. Em sembla
que seria molt difícil. Si Junts insisteix a exigir la garantia que el
terrorisme s’inclogui en els delictes amnistiables, el PSOE no ho
acceptarà.
—La solució per a poder incloure dins l’amnistia Puigdemont i la resta d’investigats pel Tsunami és el text que hi ha ara?
—No crec que ara mateix afegir el terrorisme a la llista dels delictes
inclosos sigui acceptable pel PSOE. Crec que el Tribunal Suprem pretén
això, perquè sap que al final no jutjarà Puigdemont per terrorisme. Però
no li interessa; al Tribunal Suprem li interessa que no hi hagi llei
d’amnistia. I la manera que no n’hi hagi és posar unes condicions perquè
Junts exigeixi al PSOE allò que el PSOE no li pot donar.
—Teniu clar que el Suprem no jutjarà Puigdemont per terrorisme?
—Això ho tinc claríssim. S’hauria d’adreçar al Parlament Europeu,
aixecar la immunitat per jutjar-lo per terrorisme… i com que hi ha
eleccions no ho faria aquest parlament, sinó el següent. Això que fa el
Suprem és agafar el cas i dir que l’accepta, i sotmetre el PSOE a una
pressió insuportable. I provar de fer saltar pels aires la llei
d’amnistia.
—I què pot passar amb els altres deu investigats pel Tsunami?
—És que la fiscalia de l’Audiència Nacional s’ha oposat completament a
la investigació del jutge García-Castellón. Ja veurem què fa la sala
d’apel·lació de l’Audiència Nacional, tenint la decisió del Tribunal
Suprem que diu que per als altres dos, sí. Doncs si per als altres dos
sí, per a aquests deu, per què no? Entendrà que per a ells també hi ha
prou motius per a investigar-los, i per a citar-los. El poder judicial
ha entrat en guerra per fer saltar la legislatura. Això és clar. Tot és
tan anòmal. Aquestes actuacions no tenen com a finalitat jutjar aquesta
gent i arribar a condemnar-los sinó crear un ambient que faci impossible
l’aprovació de la llei d’amnistia. I aquí és on crec que es va
equivocar Junts, quan no la va aprovar en aquell moment.
—No la va aprovar pel terrorisme. I la Comissió de
Venècia té recollides les previsions legals de tots els estats europeus
i no n’hi ha cap que exclogui el terrorisme.
—Però el Tribunal Constitucional ha de donar resposta a una concreta
llei d’amnistia que s’ha aprovat en un moment determinat, i que es va
aprovar en uns termes que van ser rebutjats per part de Junts, que posa
unes condicions noves que ara mateix es pot entendre que signifiquen una
mena de xantatge i d’ús d’uns vots amb què comprar l’amnistia, com una
autoamnistia. Aleshores, estaria justificada la tesi segons la qual en
fixen les condicions les mateixes persones que se’n beneficiarien, i que
per això s’autoamnistien. L’amnistia és una excepció, és una mesura
molt anòmala, i en aquest cas ja porten l’anomalia a un extrem en què
estic segur que el Tribunal Constitucional dirà que no. Una cosa és que
això que demanen es pugui acceptar i que no sigui anticonstitucional, i
una altra és que el tribunal digui que, en aquestes circumstàncies, no
ho és.
—Voleu dir que al Tribunal Constitucional decidirà més per una motivació política que no jurídica?
—No, és jurídic. En aquest moment m’arriba una llei en aquestes
circumstàncies, com a proposició de llei, i no com a projecte de llei; i
m’arriba amb uns canvis després d’haver-se aprovat en un primer moment
d’una manera, i quan arriba al ple del congrés, és rebutjat perquè Junts
exigeix d’incloure uns delictes addicionals. Uns delictes en què hi ha
el terrorisme i que afecta, a més, el senyor Puigdemont. En
conseqüència, es tracta de la imposició d’una autoamnistia; Puigdemont
imposa l’amnistia pel delicte de terrorisme i, en aquestes condicions,
no es pot acceptar. Perquè no és una qüestió abstracta, la llei és
concreta i és prevista per a allò que és prevista, i en conseqüència
vostès posen unes condicions que no són acceptables. Estic segur que
aquesta serà la decisió del Tribunal Constitucional. El moment del dret i
de la política aquí no es poden separar; perquè l’amnistia és una
decisió política, i no una decisió jurídica. L’amnistia és una excepció;
és una raó d’estat: el problema de la inserció de Catalunya a l’estat
és de tal magnitud i té tal importància que han entès que cal aquesta
mesura de gràcia, etc. Això s’ha de justificar molt bé i ja s’arribava
al límit. I penso que això no entrarà a la llei d’amnistia.
—Els delictes de terrorisme i traïció?
—No.
—Però sí que hi haurà llei d’amnistia?
—Ah, no en tinc ni idea. Ara ja no. No sé com se sortirà d’aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada