Poca estona després, mentre el tribunal decidia què havia de fer en aquest judici, Costa ja era al tramvia, en direcció a la feina, i atenia la nostra trucada per explicar com havia anat tot.
—Ja teníeu la decisió presa?
—La tenia presa, passàs el que passàs. És el més coherent amb la meva estratègia des del primer dia.
—Què ha passat quan us heu alçat i us n’heu anat de la sala? Què us heu dit amb el president del tribunal?
—M’ha demanat que em quedàs encara que no volgués dir res. Jo li he
ratificat que no tenia res més a al·legar. Ell em deia que jo hi havia
de ser, en virtut de l’article 24 de la constitució espanyola del dret
de defensa. Li he dit que la meva defensa és no ser-hi, i quan ha
insistit li he dit que no contribuiré a aquest simulacre de judici. Crec
que s’entén, i que no calen més explicacions. Després encara m’ha dit
que m’haurà de nomenar un advocat d’ofici perquè em defensi, i jo li he
respost que no el vull, que no tan sols no l’acceptaré sinó que m’hi
oposaré perquè la meva defensa la decideixo jo. I he sortit de la sala.
—No heu arribat a sentir què deia el fiscal, doncs.
—No, ja era escales avall.
—El fiscal ha dit: “Ha passat el que ja era previsible. Costa
després d’intentar dilatar la instrucció, compareix el primer dia de
judici per demanar la nul·litat i fer aquest muntatge avui. És una
estratègia barroera, simple i infantil per evitar que es pugui fer el
judici. I entenc que se li ha de designar advocat d’ofici.” Què us
sembla?
—L’únic barroer és ell. Crec que ja ho ha posat de manifest, i els seus
escrits són insultants, infumables, impropis d’un servidor públic, que
té l’obligació de fer complir la llei i no perseguir políticament els
dissidents. És un fiscal de l’aporellos i no em mereix ni el mínim respecte.
—També ha dit al tribunal que això podia ser un frau i que caldria que us multessin.
—També em pot demanar més pena, si vol. Al final del judici encara la pot elevar, perquè no ha arribat al màxim de pena.
—Però us poden imposar, ara sí, un advocat d’ofici contra la vostra voluntat. Què fareu si passa això?
—Ja els he dit que m’hi oposava. Perquè és una vulneració del meu dret
de defensa si m’imposen un advocat quan jo sóc el meu advocat. La meva
defensa la decideixo jo. A veure si ho volen entendre, i el tribunal ja
decidirà el que li sembli convenient.
—Quins passos fareu ara en relació amb aquest judici?
—Jo ja tinc dues demandes a Estrasburg sobre aquesta qüestió, i les
continuaré impulsant. Aniré actuant d’acord amb allò que faci aquest
tribunal –quina sentència dicti, quines decisions prengui…–,
defensant-me tot atacant la legitimitat i les decisions del tribunal.
Però ara mateix jo ja he fet tot el que havia de fer per a desmuntar
aquest judici. Si gosen dictar una sentència la impugnaré fins a
Estrasburg i serà una tercera demanda.
—Voleu afegir-hi res?
—Segons què passi, em reservo les accions penals contra el tribunal, és
clar. De la mateixa manera que vaig posar una querella contra la
magistrada que em va fer detenir, si aquests magistrats em condemnen em
reservo el dret de formular les querelles pertinents.
Vegeu ací el moment en què ha abandonat el judici: (no puc copiar el vídeo, però és la part final del vídeo del judici sencer que ha publicat OCTUVRE, i que teniu aquí.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada