27 de juny del 2022

El malestar per la manca d’inversions torna a l’agenda independentista


Els dos socis del Govern portaran la qüestió al ple del Parlament amb mocions diferents
VISITA A LAS OBRAS DE LA ESTACIÓN DE LA SAGRERA. ASPECTO EXTERIOR ACTUAL DE LAS OBRAS Y TREN DE LA LINEA DE GRANOLLERS QUE PROXIMAMENTE DEJARÁ DE FUNCIONAR EN LA PARTE EXTERIOR PARA HACERLO POR EL INTERIOR

Anys de Mané Espinosa

 


Un dels motors del procés durant la primera etapa, al marge de la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l’Estatut, va ser el malestar econòmic amb l’ Estat per la manca d’inversions. Qüestions com el dèficit en les infraestructures i el dèficit fiscal ara tornen a estar pendents, sobretot després que es van saber les dades d’execució pressupostària del 2021. Catalunya no va arribar a un 36% contra el 184% de la Comunitat de Madrid, i al Parlament hi haurà aquesta setmana dues mocions dels socis del Govern sobre aquest assumpte, tot i que no van de bracet. Per posar-hi remei, diversos actors demanen un mecanisme de compensació al Govern central.
 
 
Després d’uns anys amb més accent en la reivindicació de drets civils i polítics, la llibertat dels presos independentistes i el retorn dels expatriats, l’economia demana protagonisme sense que les altres carpetes en quedin al marge.
 

Segons Joan Canadell, és una qüestió que cal “posar damunt la taula amb arguments”


“De la qüestió econòmica no se n’ha parlat gaire aquests darrers anys, des de l’1- O. ‘Què ens costa continuar a Espanya?’, és la pregunta que hem de fer-nos”, assenyala. “Sabem que la independència té costos, però també els té continuar a Espanya”, afegeix.
 
 
Canadell posa com a exemples per a aquesta tasca la comissió sobre el deute històric que ha impulsat el seu grup al Parlament. “També volem elaborar un pressupost sense dèficit fiscal. Cal explicar a la gent com serien els comptes de la Generalitat amb els impostos que paguem”, afegeix.
 
 
A l’ esborrany de la ponència política del congrés de JxCat, que s’aprovarà al juliol, s’aposta per aquesta comissió “com un instrument útil i imprescindible per entendre fins a quin punt l’ espoli fiscal perjudica els interessos materials de tots els catalans i tenir més dades per preparar una eventual separació d’actius i passius”.
 

Per part d’Esquerra, Ernest Maragall assenyala que “no és un assumpte de l’agenda independentista”. “És l’agenda de país i de la governació. Qualsevol govern hauria d’estar indignat. La xifra d’aquest any és més espectacular, però és una cosa sistemàtica”, afirma. A més, recorda que això “no és gaire diferent del que es va negociar el 2006 amb l’Estatut a la disposició addicional tercera”. “La bola es va fent gran i es converteix en ignomínia. Però això és un problema de país que afecta la productivitat i tots els ciutadans”, afegeix. “El capteniment de l’ Estat ens carrega de raons per protestar i reivindicar. Però volem resoldre'l i que això no passi, és el millor servei al país”, conclou.

 

La CUP creu que hem tornat al 2007, a la manifestació de les infraestructures. “Hi ha falta d’inversions i centralisme. És una realitat. Però si reivindiquem la independència, no podem reproduir els mateixos esquemes de l’ Estat, i el Govern hauria de revisar les seves polítiques. La independència ha de servir per canviar les coses”, considera Eulàlia Reguant.

 

 Segons el seu parer, el problema no és que no es facin inversions com la de l’aeroport o el quart cinturó, sinó que rau a les de Rodalies, per exemple. A més a més, Reguant demana que hi hagi inversions més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona en matèria d’infraestructures i transport públic.
 
 
Entrades relacionades per ampliar:

 
 
>>   Una buena conexión entre Valencia y Barcelona, lo que más temor produce en Madrid.Los fondos de la UE se gastan en otros proyectos
 
 
 

>>   Els tres forats negres de les infraestructures catalanes: Rodalies, el corredor mediterrani i l'aeroport del Prat

 

(Aquesta entrada té al final  una llarga col.lecció d'articles relacionats amb el dèficit fiscal i el dèficit d'inversió de l'Estado español a Catalunya; són uns dèficits tan inmensos i descomunals que fins i tot costen de creure als qui ho llegeixen per primer cop. Per què és clar, l'ABC, La Razón, El Mundo i cia de premses afins al poder de l'Estat, de tot això no en parlen mai: la majoria dels espanyols de tot això no en saben res, o la seva informació és esbiaixada).

 
 
 


 


>>  veieu el tag balances fiscals Catalunya/ balanzas fiscales Cataluña (94) entrades, a l'index del blog.

>>  He oblidat afegir els milions de guanys de l'aeroport i port de Barcelona, que cada any també marxen. El Port el van transferir, però Aznar va tornar a revertir els guanys cap a l'Estat central, amb una o altre excusa.




___