El malestar per la manca d’inversions torna a l’agenda independentista
Els dos socis del Govern portaran la qüestió al ple del Parlament amb mocions diferents
Anys de
Mané Espinosa
La Vanguardia- Iñaki Pardo Torregrosa - Barcelona. -
Un
dels motors del procés durant la primera etapa, al marge de la
sentència del Tribunal Constitucional que retallava l’Estatut, va ser el
malestar econòmic amb l’ Estat per la manca d’inversions. Qüestions com
el dèficit en les infraestructures i el dèficit fiscal ara tornen a
estar pendents, sobretot després que es van saber les dades d’execució
pressupostària del 2021. Catalunya no va arribar a un 36% contra el 184%
de la Comunitat de Madrid, i al Parlament hi haurà aquesta setmana dues
mocions dels socis del Govern sobre aquest assumpte, tot i que no van
de bracet. Per posar-hi remei, diversos actors demanen un mecanisme de
compensació al Govern central.
Després
d’uns anys amb més accent en la reivindicació de drets civils i
polítics, la llibertat dels presos independentistes i el retorn dels
expatriats, l’economia demana protagonisme sense que les altres carpetes
en quedin al marge.
Segons Joan Canadell, és una qüestió que cal “posar damunt la taula amb arguments”
“De
la qüestió econòmica no se n’ha parlat gaire aquests darrers anys, des
de l’1- O. ‘Què ens costa continuar a Espanya?’, és la pregunta que hem
de fer-nos”, assenyala. “Sabem que la independència té costos, però
també els té continuar a Espanya”, afegeix.
Canadell
posa com a exemples per a aquesta tasca la comissió sobre el deute
històric que ha impulsat el seu grup al Parlament. “També volem elaborar
un pressupost sense dèficit fiscal. Cal explicar a la gent com serien
els comptes de la Generalitat amb els impostos que paguem”, afegeix.
A l’
esborrany de la ponència política del congrés de JxCat, que s’aprovarà
al juliol, s’aposta per aquesta comissió “com un instrument útil i
imprescindible per entendre fins a quin punt l’ espoli fiscal perjudica
els interessos materials de tots els catalans i tenir més dades per
preparar una eventual separació d’actius i passius”.
Per
part d’Esquerra, Ernest Maragall assenyala que “no és un assumpte de
l’agenda independentista”. “És l’agenda de país i de la governació.
Qualsevol govern hauria d’estar indignat. La xifra d’aquest any és més
espectacular, però és una cosa sistemàtica”, afirma. A més, recorda que
això “no és gaire diferent del que es va negociar el 2006 amb l’Estatut a
la disposició addicional tercera”. “La bola es va fent gran i es
converteix en ignomínia. Però això és un problema de país que afecta la
productivitat i tots els ciutadans”, afegeix. “El capteniment de l’
Estat ens carrega de raons per protestar i reivindicar. Però volem
resoldre'l i que això no passi, és el millor servei al país”, conclou.
La
CUP creu que hem tornat al 2007, a la manifestació de les
infraestructures. “Hi ha falta d’inversions i centralisme. És una
realitat. Però si reivindiquem la independència, no podem reproduir els
mateixos esquemes de l’ Estat, i el Govern hauria de revisar les seves
polítiques. La independència ha de servir per canviar les coses”,
considera Eulàlia Reguant.
Segons el seu parer, el problema no és que no es facin inversions com la
de l’aeroport o el quart cinturó, sinó que rau a les de Rodalies, per
exemple. A més a més, Reguant demana que hi hagi inversions més enllà de
l’àrea metropolitana de Barcelona en matèria d’infraestructures i
transport públic.
(Aquesta entrada té al final una llarga col.lecció d'articles relacionats amb el dèficit fiscal i el dèficit d'inversió de l'Estado español
a Catalunya; són uns dèficits tan inmensos i descomunals que fins i tot
costen de creure als qui ho llegeixen per primer cop. Per què és clar,
l'ABC, La Razón, El Mundo i cia de premses afins al poder de l'Estat, de
tot això no en parlen mai: la majoria dels espanyols de tot això no en
saben res, o la seva informació és esbiaixada).
>> veieu el tag balances fiscals Catalunya/ balanzas fiscales Cataluña(94) entrades, a l'index del blog.
>>He
oblidat afegir els milions de guanys de l'aeroport i port de Barcelona,
que cada any també marxen. El Port el van transferir, però Aznar va
tornar a revertir els guanys cap a l'Estat central, amb una o altre
excusa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada