EFE / MADRID 15.oct.2014 L'exdirector financer de Caja Madrid Ildefonso Sánchez Barcoj ha entregat a l'Audiència Nacional els 484.200 euros que va carregar a la seva targeta de crèdit opaca.
S'ha
desvinculat de la gestió d'aquesta targeta a l'afirmar que l'hi van
entregar com un complement "molt poc significatiu" del seu salari i que
ja s'usaven als anys 1980.
Sánchez Barcoj ha
entregat al Jutjat Central d'Instrucció número 4 un xec per aquest
import davant el silenci rebut per part de la Fundació Caja Madrid, a la
qual inicialment va voler tornar aquesta xifra arran de l'esclat de
l'escàndol.
REINTEGRAMENT ANTERIOR
En l'escrit en què acompanya el xec, l'exdirectiu de Caja Madrid recorda que ja va reintegrar 98.789 euros més que va assumir Bankia i que vol fer el mateix amb els que va sufragar Caja Madrid
per eliminar "qualsevol perjudici" que li hagi pogut causar i fer front
a la responsabilitat civil que es pogués derivar del cas.
No obstant, la mà dreta de l'expresident Miguel Blesa, que aquest dijous haurà de declarar com a imputat davant el jutge Fernando Andreu per aquests fets,
subratlla que és "rotundament fals" que hagi intervingut en la creació
de les targetes, "oportunitat del seu ús, determinació de les persones a
qui havien d'assignar-se, límit econòmic anual i la forma com haurien
de ser utilitzades".
També és erroni, afegeix, que, tal com va assegurar Bankia en l'informe en què va destapar l'assumpte i va remetre al FROB,
l'"arrel de la seva existència" es localitzés en la direcció financera
de la caixa, les regnes de la qual va prendre en tot cas el maig del
2007, ja que el seu origen data dels anys 1980.
"I tampoc és cert
que la targeta", almenys la que li van donar el 1999, "no estigués
suportada per una relació contractual prèvia", ja que se li va entregar
fruit "de la relació jurídica de contracte de treball" amb Caja Madrid.
Per
això constituïa una "assignació retributiva complementària especialment
destinada a compensar les despeses que hagués de suportar" en
l'exercici de les seves funcions, segons la font.
Sobre la seva
opacitat, Sánchez Barcoj destaca que les "retencions que hauria procedit
fer i no s'han fet" no eren en cap cas una de les seves funcions i que
l'ús no podia ser desconegut per la inspecció, que revisava els comptes
de l'entitat.
Si existeix alguna insuficiència en la seva declaració d'IRPF,
assenyala l'escrit, està "disposat a abordar-la", una vegada se
l'informe "per qui correspongui" de la quantia defraudada, que és "molt
inferior" als 120.000 euros que estableix la llei per considerar-ho delicte fiscal.
16-oct-2014
>> El juez impone una fianza de 16 millones a Blesa y de tres a Rato por las 'tarjetas B' de Caja Madrid
EL HUFFINGTON POST / EFE / 16/10/2014 (....)
La decisión del magistrado llega después de que la Fiscalía
Anticorrupción solicitase fianzas de 15,5 millones de euros para ambos.
La petición del fiscal Alejandro Luzón,
a la que se ha adherido el Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria
(FROB), tiene el objetivo de que los dos dirigentes aseguren la
responsabilidad civil que tendrían que afrontar en el caso de tener que
ser condenados. No se trata, por tanto, de una medida cautelar para
evitar su ingreso en prisión.
....
En concreto, los exconsejeros de Caja Madrid gastaron entre 1999 y 2012
un total de 15,2 millones de euros con sus 'tarjetas B' mientras que
otros cuatro de Bankia, entre ellos Rato, gastaron 245.200 euros entre
2011 y 2012.
....
LOS 272 MOVIMIENTOS DE LA TARJETA DE RATO
Según
la documentación que obra en manos del juez Andreu, Rato realizó 272
movimientos con su tarjeta hasta alcanzar los 54.837 euros entre el 28
de noviembre de 2010 y el 7 de mayo de 2012, día en que dimitió como
presidente de Bankia.
El exministro ha devuelto este dinero, pero no el que cargó a Caja Madrid, que asciende a 44.200 euros.
Leer todo el artículo así como unos 6 artículos relacionados en:
http://www.huffingtonpost.es/2014/10/16/rodrigo-rato_n_5997718.html
En particular el artículo: Los nombres de los consejeros de Caja Madrid: quiénes fueron y cuánto gastaron presuntamente con tarjetas B
http://www.huffingtonpost.es/2014/10/02/nombres-consejeros-tarjetas_n_5921476.html?utm_hp_ref=spain
>> El juez responsabiliza a Blesa y Rato
de todo el gasto de las tarjetas opacas
EL PAÍS / 16/10/2014 (....)
La decisión del juez llegó después de un interrogatorio a los
expresidentes, en el que intentaron defender que las tarjetas fantasma
—cuya existencia no consta ni en los contratos laborales de los
consejeros y directivos ni en los estatutos de la caja— eran un complemento salarial. Los imputados no pudieron explicar por qué nunca declararon este dinero a Hacienda.
Leerlo todo en:
http://politica.elpais.com/politica/2014/10/15/actualidad/1413393602_358368.html
20-oct-2014
>> Blesa intenta que pague su fianza la aseguradora de Caja Madrid
21-oct-2014
>> Por qué Verdú no usó la Black, según Rato
EL PAÍS / Verdú no usó la targeta en "B", era el consejero delegado desde 2011.
Leer la crónica de sus respuestas al juez: >> http://blogs.elpais.com/analitica/2014/10/por-qu%C3%A9-verd%C3%BA-no-us%C3%B3-la-black-seg%C3%BAn-rato-1.html
>> El jutge imputa l'exministre Ángel Acebes pel cas de la suposada caixa B del PP
Ángel Acebes, foto ARA
L'ha citat a declarar dimarts que ve per la compra d'accions de Libertad Digital
EFE Madrid | Actualitzada el 21/10/2014 // El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha imputat l'exministre de 'Interior Ángel Acebes per la compra d'accions de Libertad Digital en la causa que investiga la suposada caixa B del PP. L'ha cridat a declarar dimarts que ve.
Dimarts mateix, el jutge també ha citat com a imputats l'extresorer del PP Álvaro Lapuerta i Antonio Vilela, i com a testimonis Alberto Recarte, Alberto Dorrego i Borja García-Nieto, president del Círculo Ecuestre, per prendre'ls declaració en la peça en què investiga el suposat finançament amb diners B de Libertad Digital mitjançant la compra d'accions d'aquest mitjà de comunicació.
Ruz ha decidit imputar Acebes per la seva responsabilitat en l'eventual coneixement i autorització d'aquesta operació, ja que hauria pogut "col·laborar perquè aquests fons poguessin ser sostrets", cosa que podria ser constitutiva d'un delicte d'apropiació indeguda.
>> Acebes, imputado por autorizar la compra de acciones de Libertad Digital con la 'caja B' del PP
"El juez se basa en la doctrina del Tribunal Supremo, que contempla la
apropiación indebida "por comisión por omisión" en "la responsabilidad
por la conducta de terceros subordinados al omitente, sobre los que el
mismo tuviera posibilidad de ejercer una vigilancia y una cierta
autoridad que le permitiera evitar el resultado, cuando la actividad de
aquellos fuera considerada como una fuente de peligros para intereses
ajenos".
(Aquest de l' huffingtonpost és un article d'allò més complert. Libertad Digital sembla que és de Jiménez Losantos. Cuca de Llum)
22-oct-2014
>> Rato presenta un aval de Banc Sabadell per pagar la fiança
Evita així l'embargament dels béns pel cas de les targetes opaques
L'ex-vice-president del govern espanyol i ex-president de Caja Madrid, Rodrigo Rato, ha presentat un aval bancari del Banc Sabadell per valor de 3 milions d'euros per evitar l'embargament dels seus béns. Rato ha pagat així la fiança que li havia imposat el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Fernando Andreu per afrontar les possibles responsabilitats derivades del cas de les targetes opaques. L'altre ex-president de l'entitat encausat, Miguel Blesa ha intentat aquestes últimes hores que l'assegurançadora MAPFRE satisfaci l'aval de 16 milions d'euros.
El jutge considera que Rato i Blesa van 'consentir,
acceptar i propiciar' l'ús indegut dels fons de Caja Madrid 'mitjançant
l'atribució i ús en profit propi' i també l'entrega de targetes de
crèdit als directius de la caixa.
Segons la
interlocutòria que va fer pública divendres el magistrat, el fet que els
dos presidents permetessin l'existència de les targetes B 'va suposar
la percepció per part dels directius de Caja Madrid 'de quantitats en
concepte diferent al retributiu' que no estaven 'justificades ni
contractual ni funcionalment'.
Andreu justifica
les fiances imposades per la 'gravetat i complexitat' dels fets
delictius que es persegueixen 'i la evidència que encara s'està lluny de
tancar la instrucció'.
>> El jutge Ruz imputa l’exalcalde de Toledo pel suborn de Sacyr
El magistrat cita Jose Manuel Molina en la investigació sobre els
papers de Bárcenas Convoca com a testimoni el socialista Emiliano García
Page
... L'endemà que el jutge Pablo Ruz imputés l'ex-secretari general Ángel Acebes per suposadament autoritzar l'ús de la caixa B del PP per comprar accions de Libertad Digital,
el magistrat reprèn la causa sobre el suposat suborn de 200.000 euros
abonat per Sufi, filial de la constructora Sacyr, a canvi de la
concessió del servei de recollida d'escombraries de Toledo. Aquesta
quantitat, segons va declarar Bárcenas el juliol del 2013, després
d'ingressar a la presó, es va utilitzar per sufragar les despeses de la
campanya electoral de Cospedal en les eleccions autonòmiques del 2007,
que va perdre contra el socialista José María Barreda. El jutge apunta
la possibilitat que participessin en els fets aforats, condició que
entre altres esquitxats per aquesta causa ocupa Cospedal i el president
de les corts castellanomanxegues, Vicente Tirado.
El magistrat ha citat com a imputat per al proper 24 de novembre
l'exalcalde popular de Toledo José Manuel Molina. També cita com a
testimonis l'actual regidor, el socialista Emiliano García Page;
Francisco Javier Sánchez, viceinterventor municipal i autor de l'informe
de fiscalització sobre l'adjudicació del servei d'escombraries; i
Sebastián González, diputat nacional del PP.
La policia ha remès un informe a Ruz en el qual recorda que Molina va
ser qui, en representació de l'Ajuntament, va signar el protocol del
contracte amb Sufi el maig del 2007. Pel que fa al testimoni Sebastián
González, va ser la persona que, segons Bárcenas, li va traslladar el
suposat interès de la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, de
“plantejar un tema relacionat amb el senyor Molina i alguna cosa
relacionada amb Toledo”. En la causa s'investiguen en principi delictes
contra l'Administració pública, en concret prevaricació, suborn i tràfic
d'influències.
En la interlocutòria, Ruz apunta que continua investigant els fets
que va posar de manifest Bárcenas el 2013 per "constatar si són reals o
no" i, si escau, el grau de participació que han pogut tenir persones
aforades. Si es troben indicis que responsables polítics aforats van
participar en aquest episodi, Ruz remetrà la instrucció al Tribunal
Superior de Justícia de Castella-la Manxa.
La causa afecta en primer lloc Vicente Tirado, secretari general del
PP autonòmic i president de les Corts de Castella-la Manxa i, per tant,
aforat. Segons el relat de Bárcenas, Tirado es va reunir el 2007 a la
seu madrilenya de Sacyr amb els seus dos principals responsables: Luis
del Rivero i Manuel Manrique. En aquesta trobada, en la qual Bárcenas
diu que va exercir d'introductor, Tirado va demanar una aportació per a
la campanya i va anunciar als empresaris que “serien adjudicataris d'una
obra o alguna cosa a Toledo”. Finalment, sempre segons Bárcenas, el
gerent José Ángel Cañadas va rebre els 200.000 euros, com consta en un
rebut que l'extesorer va lliurar al jutjat el 15 de juliol passat.
Llegir·ho tot:
http://cat.elpais.com/cat/2014/10/22/espana/1413985729_221572.html
23-oct-2014
>> Blesa será embargado al no poder pagar la fianza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada