per Marc Serra (@MarcSerra21) i Carles Ferrés (@cferres)
Tarda-vespre del 29 de setembre. Mentre
el Tribunal Constitucional és reunit per suspendre llei i decret de
convocatòria de la consulta del proper 9 de novembre sobre el futur
polític de Catalunya, ens trobem amb Alfons López Tena, qui fou vocal
del Consell General del Poder Judicial entre 2001 i 2008 i diputat al
Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència, i
que actualment és President del Consell Nacional d’aquest partit. Amb el
neguit de conèixer la seva visió sobre l’actualitat política al nostre
país i d’altres qüestions de pes que poden centrar força debats si
Catalunya arriba a convertir-se en estat independent, accedeix a la
nostra demanda i, ben puntual a la cita, ens espera per respondre tot
allò que li preguntem.
>> Quina opinió li mereix l’evolució del procés d’independència?
Quin procés? Ah, et refereixes a
l’escenari d’un govern d’una comunitat autònoma espanyola de les disset
que hi ha més dues ciutats autònomes, a efectes d’estar mantenint-se en
el poder sobre la base d’obtenir vots dels independentistes com sempre
han fet Convergència i Esquerra sense fer res concret? Perquè això és
l’únic que hi ha.
>> Així doncs, creu que se celebrarà la consulta del 9N?
No, i el perquè és una explicació més
llarga. Els catalans li van encomanar a Convergència i Unió i a Esquerra
que obtinguessin la independència de Catalunya, entenent que ells la
prometien a les eleccions del 2012 sobre la base d’arribar a un acord
amb el govern espanyol i generar la situació d’una independència sense
confrontació. Amb acord i entesa, ja que, com Mas i Junqueras diuen
darrerament, és beneficiosa per Espanya, que hi estarà encantada. Això
és el que la gent vol i per això els van votar. Doncs no és el cas. Ja
van prometre l’any 2010 un concert econòmic d’acord amb Espanya, un
pacte fiscal, i això va tenir un recorregut de dos anys. Al cap de dos
anys ja no van tenir més remei que admetre que era un fracàs i ara passa
exactament igual. És a dir, és inviable i encara miraran d’allargar-ho
més temps. Han volgut fer bullir l’olla, allargar els terminis,
incomplir el seu propi pacte de governabilitat, per fer-ho tot en uns
terminis molt més ajornats dels que en el seu propi pacte figurava. Però
arriba el moment que ens trobem davant l’hora de la veritat. I és en el
que som ara, malgrat que el seu plantejament ha estat fer un referèndum
anomenant-lo consulta, que no deixa de ser una repetició del que es va
fer al País Basc entre 2007 i 2008. Malgrat això i, també, malgrat el
fet que proposessin una pregunta on no es demana si la gent vol o no vol
la independència sinó si la gent opina que la Generalitat ha de
promoure una reforma de la Constitució Espanyola. I ara és quan
veiem de veritat, i ja no per previsions, que això no funciona, i en
conseqüència que ni Mas ni Junqueras estan disposats a obrir un procés
d’independència en confrontació amb Espanya. I per això no faran la
consulta del 9 de novembre.
>> Però el President Mas ha dit,
malgrat els nombrosos avisos de Madrid de suspendre el 9N, que ho
tirarien endavant tant sí com no…
No, no ha dit això. Ha dit que arribarà
fins on es pugui arribar, i que si el veler es queda sense motor anirà a
vela i metàfores variades que tant li agraden fer. En tot cas ho veurem
molt aviat. A partir del moment que el TC suspengui l’instrument que
ells volien, si la Generalitat continua estarà cometent un delicte de
desobediència a l’autoritat judicial, pel qual van ser processats i
inhabilitats els membres de la Mesa del Parlament Basc, en el seu cas
per desobediència al Tribunal Suprem per no dissoldre el grup
parlamentari de Batasuna. En tot cas això és una pena d’inhabilitació de
sis mesos a dos anys i per a què aquesta pena s’imposés caldria un
procediment judicial, i un cop acabat i un cop hi hagués una condemna hi
hauria un recurs al Tribunal Suprem. I això comporta uns quants anys,
com el cas basc demostra. Per tant, realment no s’arriscarien a res si
anessin a fer la independència perquè molt abans que hi hagués la
sentència d’inhabilitació, molt abans, Catalunya ja seria independent. Però
la qüestió és una altra, la qüestió és que el seu projecte no és el de
la independència, i la prova la teniu en el fet que CiU i ERC fa 30 anys
que tenen majoria absoluta al Parlament de Catalunya i no han fet res
per la independència, i menys encara de la manera com es fan les
independències, que és amb confrontació. I trobo que el que
faran és fer veure que tot segueix en marxa a través de mítings, actes,
publicitat, etc. És a dir: faran veure que fan alguna cosa com en els
darrers dos anys, i en l’últim moment diran “no ens deixen votar, que
dolents que són, etcètera-etcètera”. Per això contesto que no, que no
votarem el 9 de novembre. I una altra prova la teniu en el fet que
darrerament Junqueras ha dit: “ERC entraria al govern per fer la
consulta, no per no fer-la”. Llavors jo em pregunto ¿a poques setmanes
de la consulta, el segon partit del Parlament i que té acord de
governabilitat està dient que la seva entrada o no al Govern depèn de si
es fa o no la consulta? Que no dóna per fet que es farà? Per què, si
està convençut que es farà, diu això?
>> Llavors en aquests comentaris vostè què hi denota: improvisació, desorientació, tacticisme…?
És un tema de dissonància cognitiva. Zia
Haider Rahman diu “El seu auto convenciment els és essencial per
sobreviure perquè si no fos així els assaltaria una onada darrere
l’altra de dissonància cognitiva, d’afirmar una cosa mentre se sap la
contraria. Amb seguretat aquesta dissonància els faria parar bojos. Així
que, l’única manera de tirar endavant és, de fet, creure’s el que
diuen”.
>> És a dir, ens parla d’autoengany?
Exacte, saben quina és la realitat però
no poden assumir-la, s’autoenganyen però el referent de la realitat
continua vigent. I aquest autoengany com es supera? Doncs sobre la base
de creure-s’ho, i no creure’s-ho alhora, però llavors es produeixen
lapsus, es donen símptomes, etc., com això que ha dit darrerament
Junqueras que “entrarien al govern si hi hagués consulta, si no, no”
però per altra banda diu que “es farà”. És totalment contradictori. I
això succeeix en el cas de la dissonància cognitiva.
>> Com valora el ressò internacional del procés que viu Catalunya?
No n’hi ha. En els mitjans
internacionals surt una notícia i la gent li presta una atenció
absolutament descriptible. És a dir: em podries dir quina repercussió
internacional tenen a Catalunya les manifestacions per la democràcia a
Hong Kong? Ha sortit avui, oi? Doncs porten 15 dies amb manifestacions,
concentracions i paralització de la ciutat cada dia i no ha estat fins
que hi ha hagut violència per part de la policia que no s’ha sabut aquí.
A Catalunya algú sap alguna cosa sobre les manifestacions per la
democràcia a Islamabad, que s’estan produint aquests dies, també?
Sí que surten efectivament les notícies als
mitjans internacionals amb l’extensió corresponent, cosa que la premsa
pública i concertada a Catalunya es dedica a magnificar. I sobre la detenció al Nepal d’un dels líders per la independència del
Terai per motiu que ara estan en una convenció constitucional al Nepal i
ell volia incloure en la constitució el dret a l’autodeterminació del
Terai? I la seva detenció, el recurs al Tribunal Suprem, etc. ? N’heu
sentit a parlar? I sobre Veneçuela? Que porten així des del febrer amb
manifestacions massives, amb morts…? N’esteu al corrent? Doncs
exactament igual.
>> Què exigiria als partits que condueixen el procés si el 9N finalment no hi ha consulta?
Doncs en aquest cas, i ja que Mas i Junqueras es van comprometre a fer una consulta amb o sense permís d’Espanya, el que haurien de fer és dimitir i retirar-se de la vida política per haver enganyat el poble, però evidentment no ho faran.
I no ho faran perquè l’ANC i Òmnium ja els organitzaran una
concentració amb els lemes habituals de “Tots amb el President”, etc.
>> Què hagués fet Solidaritat
Catalana per la Independència en cas de liderar el procés per tal
d’assolir la independència política? Hagués executat un full de ruta
gaire diferent?
Doncs nosaltres, com que ja ho portàvem
al programa, el primer que hauríem fet és un govern de concentració, que
és el què ja vam oferir a Mas el setembre de 2012. Un govern de
concentració nacional amb l’objectiu d’organitzar i declarar la
independència. Però tots els grups van votar-hi en contra, tot i que
nosaltres afirmàvem que donaríem suport a aquest govern encara que no
enforméssim part. Un govern de concentració amb personalitats
independents que la primera cosa que fes fos presentar i aprovar al
Parlament una resolució que digués que l’objectiu de la legislatura és
aconseguir la independència.
Però la realitat és que a hores d’ara el
Parlament no ha votat res. L’únic lloc on apareix la paraula
independència és en el decret de Presidència de convocatòria de la
consulta signat el 27 de setembre, però plantejada de manera que es
demana una reforma de la Constitució espanyola. De moment al Parlament
no s’ha votat res on s’afirmi que l’objectiu de la majoria parlamentaria
és fer la independència. I això és el que sí que hagués fet
Solidaritat: fer els actes preparatoris i necessaris per a què això
funcionés, entre ells, i des d’un primer moment, deixar d’enviar els
diners a Espanya.
>> És a dir, un tancament de caixes?
Sí, per part de la Generalitat i per
part dels ajuntaments. És a dir: només la Generalitat, estrictament
parlant (i sense incloure les empreses com TV3, etc., que és on realment
es mouen els diners) paga cada any a l’estat (com a retenció de IVA,
d’IRPF i de SS dels seus treballadors,i d’allò que genera) uns 5.000
milions d’€. I, a banda, afegeix totes les empreses públiques, les
participades, tots els ajuntaments, diputacions, consells comarcals etc.
Aquesta seria una de les primeres coses que haguéssim fet, ja des d’un bon inici, així com executar
els fets preparatoris corresponents que fessin possible que en un
període raonable d’uns sis mesos es pogués declarar la independència per
a què aquesta fos reconeguda internacionalment, cosa que no és un
problema, i que hi hagués un efectiu control de la població i del
territori. Perquè un estat independent és això. És a dir, assumir la confrontació amb Espanya i guanyar-la.
>> I perquè no és un problema assolir el reconeixement internacional de la Catalunya independent?
Doncs perquè hi ha hagut molts indicis,
sempre en privat, que en el cas que a Catalunya es doni un procés
d’independència democràtic, és a dir, que tingui el suport de la majoria
popular, bé a partir d’un referèndum, bé parlamentària, no hi hauria
cap problema de reconeixement. I d’altra banda perquè això és el que ha
passat sempre. Sempre hi ha hagut un reconeixement, i és el que
per altra banda deia el Dictamen de la Cort Internacional de Justícia de
l’Haia de Nacions Unides sobre el cas de Kosovo, que avalava les
Declaracions Unilaterals d’Independència. Però en tot cas un
procés d’independència, com demostren la majoria de casos que s’han
produït a nivell internacional, és cosa d’uns sis mesos. Si ens
haguéssim hagut d’adaptar al ritme proposat per Convergència i Esquerra,
quant haguéssim trigat? Un any? Un any i mig com a molt. Però en la
majoria de casos a nivell internacional, són sis mesos.
>> Què pensa sobre l’ANC? Debilitats i fortaleses.
Es una creació governamental. Jo vaig ser-hi a l’any 2009. Van contactar amb mi per fer un nucli inicial, a l’estiu del 2009 i de seguida vaig veure que tenia un caràcter progovernamental. Progovernamental del govern que hi hagués, en aquell moment el tripartit i després el de CiU, per ser el suport del govern, el que diuen que és el nostre govern. Me’n vaig desmarcar de seguida. Vaig dedicar-me a Arenys de Munt, que va funcionar, i a partir d’allà a la resta de referèndums de Catalunya que es van fer, al marge de les institucions i govern i al marge dels partits, que,a més a més, hi estaven en contra, i parlo de CIU i ERC. L’ANC va néixer per això i ha actuat com una entitat que fa propaganda independentista i que ha servit molt, com a element positiu, per socialitzar la independència, que fa poc anys no coneixia la gran majoria de gent. La seva funció principal, però, és entretenir la gent més activa fent-los organitzar actes festius i de propaganda progovern. L’ANC ha acordat cada any que faria una cosa l’any vinent, no l’ha feta, i quan ha arribat l’any següent el que ha fet és acordar una altra cosa per a l’any següent. L’any 2012 van aprovar celebrar referèndums oficials municipals el 2013, que s’havien de fer a través de l’AMI, i no els van fer. El 2013 van acordar recollir signatures per demanar a la Generalitat un referèndum d’independència en el primer semestre del 2014 i una DUI l’11 de setembre de 2014. El 2014 han acordat demanar al Parlament la Declaració d’Independència per Sant Jordi 2015. I què faran el 2015? Acordar que el 2016 faran una altra cosa. Han anat posposant-ho tot. Fan propaganda per la independència, cosa bona, però la seva funció és ajornar-la any rere any a conveniència de CiU i ERC. És un GONGO, una organització no-governamental organitzada pel govern.
>> Quin futur li augures, doncs?
Mentre ERC i CIU estiguin juntes estaran
d’acord. En el cas que aquests partits trenquin la seva relació (cosa
que només serà per una confrontació electoral de cara a allò que els
importa realment, que són pressupostos municipals i autonòmics i
mantenir el clientelisme), l’ANC patirà. Si trenquen, patirà molt,
perquè deixarà de tenir gaire sentit per a CiU i ERC.
>> Quines propostes de regeneració política creu imprescindibles per a la Catalunya independent?
Saps què passa, que aquí hi ha una qüestió de mentalitat general i de manca d’exigència dels electors respecte als elegits. La cultura catalana, més ben dit catalanista, es resistencial, front una Espanya que vol destruir Catalunya.
Això té uns efectes positius però també negatius perquè és contrària a
tota crítica, tot control, rendició de resultats i molt deferent amb el
poder. I així no és possible la regeneració. Aquesta agressió d’Espanya
cap a Catalunya genera un efecte secundari negatiu en una cultura de
resistència acrítica on la rendició de comptes no és admesa i la
reclamació als de dalt tampoc perquè el que és a dalt et protegeix de
les escomeses de l’exterior que volen la teva destrucció. Això no només
passa aquí sinó que passa a tot arreu on hi ha mentalitats
resistencials.
>> Què pot passar amb la nació catalana si aquesta no assoleix la independència?
La desaparició en tots els àmbits.
Sempre he estat partidari de la independència, des dels 14 anys, quan
cursava Batxillerat a València, lluitant contra Franco i a favor de la
independència i la unitat dels Països Catalans. En el moment de la
transició perdem la “Batalla de València” i a Catalunya guanyen els
autonomistes. S’obre un període d’autogovern que funciona durant els
anys 80 en general. A partir dels anys 90 comença a no funcionar, ja que
les concessions que l’Estat havia fet (govern, funcionariat, escola,
mitjans de comunicació, altres estructures…), els espanyols volen
recuperar-les. Van decidir que no calia mantenir aquest pacte que sempre
havia existit amb la Lliga, ERC i CiU, que deixava un marge a
l’autogovern si no es plantejava la independència. El joc ja era un
altre, anar contra Catalunya donava resultats electorals favorables: el
1996 el PP treu 12 de 47 diputats a Catalunya, l’any 2000 en treu només 6
però té majoria absoluta, i per tant Catalunya esdevé irrellevant
electoralment. A partir d’aquí ja no hi ha concessions.
El que sí que cal tenir en compte és el
que va passar el 2010. La manifestació feia temps que es preparava per
part d’Òmnium,havent estat demanada per partits com ERC i CIU, i va
resultar que la gent va sortir cridant independència. Per què?
Prèviament hi havia hagut un procés real entre 2005 i 2010 on la
gent havia vist que amb Espanya no hi ha res a fer. Abans tothom
pensava que funcionaria l’opció d’un nou estatut i més autogovern.
Evidentment les consultes populars també tingueren un gran paper.
>> Una de les opcions evidents per
aconseguir la independència, hi hagi o no consulta, avançament de les
eleccions o no, seria mitjançant una DUI. Quan pensa que és el moment
idoni per fer-la?
Primer haurien de guanyar forces
polítiques que plantegin de forma explícita en el seu programa la
independència com a objectiu de la legislatura.
>> Es necessita un mandat democràtic?
En el context actual sí, es necessita un
mandat democràtic. En altres països i contextos no, però en aquest sí.
Els EUA no en tenien, de mandat democràtic, quan van fer la Declaració
d’Independència.
>> Hauríem de tornar a passar per unes eleccions?
No, ara teòricament ja està, ja s’han
produït perquè al 2012 la gent va entendre que CIU i ERC proposaven la
independència. I la política és percepció: quan un responsable públic o
partit emet un discurs que la gent entén que diu “blanc”, queda
compromès a fer “blanc”. Com a analista, crític, politòleg, pots matisar
què volien dir exactament, però de cara al compromís públic és
“blanc”. Ells dos, Mas i Junqueras, van ser votats perquè
prometien que farien un referèndum sobre la independència, per això el
mandat democràtic ja existeix. Però no parlava en termes de
legitimitat sinó d’operativitat. Què cal? Una majoria de les forces
polítiques que formin govern i que portin a la pràctica un objectiu clar
i verificable, és a dir, la independència.
>> Quins són els seus referents polítics, passats i presents, als Països Catalans?
Difícil pregunta… Doncs bé, Pau Claris i –l’altre no és ben bé polític, però sí de plantejament polític – Joan Fuster.
No hi ha ningú que hagi fet la
independència com Pau Claris, que constituí una Catalunya independent
durant 18 anys (1641-1659). Napoleó va fer Catalunya independent però
per al catalanisme polític el període 1810-1812 no ha existit, l’ha
esborrat, no ha existit la Catalunya independent d’aquells 2 anys, ni la
conquesta espanyola de 1814. Fins i tot ara no se celebra. Es
parla de 1714, 1914 i 2014, oblidant-se que és el 1814 que Espanya
conquereix Catalunya. Al 1714 és una pugna sobre un rei o un altre (és
una tercera via). Però quan Catalunya és independent al 1810, passa 2
anys més tard a ser incorporada a França i després al 1814 és conquerida
per Espanya. Tot això ha desaparegut, de la història
catalanista, que no commemora ni la independència de Pau Claris ni la
Batalla de Montjuïc, ja que el catalanisme sempre ha tingut en ment la
tercera via, mantenir Catalunya dins d’Espanya amb autogovern, i per
això celebra aquells que han defensat, de manera heroica, aquesta
tercera via.
I Joan Fuster és el meu referent perquè
té una cultura política diferent de l’hegemònica del catalanisme, una
cultura racionalista francesa.
I, afegeixo, actualment Uriel Bertran,
perquè es l’únic que pot fer la independència de Catalunya. És l’únic
que té la intel·ligència, capacitat, dedicació i manca de lligams amb
l’establishment que permet fer la independència.
>> Què opina de la UE?
Fa poc Gorbatxov va dir: “l’esdeveniment
més desconcertant en la política durant la darrera dècada és l’aparent
determinació dels líders d’Europa Occidental de recrear la Unió
Soviètica a l’oest d’Europa”. La UE és el major obstacle per a la
democràcia i llibertats a Europa. Va començar amb un plantejament de
lliure comerç i ha degenerat en un òrgan que genera les seves pròpies
funcions. Ha degenerat en una dictadura burocràtica: cap
responsabilitat, cap rendició de comptes, cap mena de participació i
legitimació popular i, per tant, en una cosa que des del nord d’Europa
mai no han vist bé, perquè tenen una cultura democràtica més
desenvolupada. Al sud la situació d’alguns països ha fet que
evidentment la UE millorés les coses, però s’ha basat en construir una
estructura burocràtica, una politburó auto nomenat sobre la base de la
legitimitat d’exercici, és a dir, “nosaltres fem les coses bé”. Des del
moment que ha començat a fer les coses malament…— Perdó, des del
moment que s’ha començat a veure que fan les coses malament, a partir de
l’euro i la crisi, passa a estar en qüestió. Aquesta dictadura
que posa i treu governs finalment serà insostenible i implosionarà,
però mentrestant es farà la comèdia que també existeix un parlament, tot
i que sigui de fireta, com també n’existeix un a Pequín i també n’hi
havia a la URSS.
>> Pel que fa la seva experiència
al Parlament de Catalunya, com és fer de diputat? Quina experiència se’n
va endur? Una cosa positiva i una altra de negativa.
Experiència enormement negativa. Jo ja
havia estat 7 anys en un òrgan de l’Estat espanyol i passar a un òrgan
d’una comunitat autònoma seria com passar de Harvard a una escola
bressol. És tot teatre, cartró-pedra, no es decideix sobre res
perquè en l’àmbit autonòmic tot el desenvolupament important es va fer
als anys 80. Després d’aquell moment l’única cosa que han fet es retocar
alguna coseta, però res més.
De tota aquesta fireta en salvaria molt
poca cosa i ben poques persones. Que hagi conegut i valguin la pena en
diria quatre: Miquel Iceta per la seva intel·ligència política, per fer
els passos en el moment adequat; Rocío Martínez-Sempere i Laia Bonet
perquè són eficaces, són persones que són com si haguessin vingut de
l’administració francesa i per muntar un Estat i una administració
serien genials; i Jordi Cañas, per la seva convicció: el que diu s’ho
creu, malgrat que ell i jo som a les antípodes nacionals. La resta:
mediocres, cínics o les dues coses. Una autonomia de cartró-pedra genera
polítics de cartró-pedra.
>> Quin és el seu futur polític? Tornarà a la política?
Jo no me n’he anat de la política. Jo
sóc a la política des dels 14 anys. Fer política no és estar en un
parlament. Quan lluitava contra Franco també estava fent política, per
tant, era una altra manera de fer-ne. Fer política al Parlament és
subministrar material perquè la premsa pugui tenir notícies. A mi, de la
política catalana, només m’interessa fer la independència.
http://dades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/201211/576_1352404044ok015_Adri_Costa_Alfons_Lpez_Tena_SI__2012-.jpg De (excepte els subratllats) >> http://finestradoportunitat.com/el-9n-no-votarem-per-que-ni-mas-ni-junqueras-estan-disposats-a-obrir-un-proces-dindependencia-en-confrontacio-amb-espanya/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada