17 d’abril de 2017

Com es van anar estructurant les lleis a la Catalunya de l'any 1000 endavant. Molt breu.

Mapa amb la data de la reconquesta als alarbs de cada  ciutat. Observeu les tres línies de la frontera i com evolucionen en el temps.


Voltants dels anys 900-1000 - En aquests anys es va produir l'ocupació del territori a mida que la frontera amb Al Andalus anava reculant cap el sur. Estaven sempre en estat de guerra, sigui per defensar·se de les cavalcades estiuenques dels alarbs o de les baralles de bàndols cristians entre sí. Agricultura i pastoreig de subsistència, havien de tallar el bosc per fer·ne camps (artigar), enmig d'una gran inseguretat personal i alimentària. Sobreviure era triomfar. La vida de les persones era molt curta, em refereixo als que arribaven als 18 anys, donc morien la meitat dels infants abans d'arribar·hi. 

Per mi m'ho imagino com el "Far West" a on no hi havia llei ni ordre. Els punts a on va establir·se un inici d'ordre eren empreses de treball cooperatiu i amb un cap:  els monestirs, treball en equip. Fins i tot ensenyaven a llegir i escriure als monjos!   Al War West l'equivalent inici d'ordre eren els forts comandats per l'exèrcit, també son punts isolats a on les persones reconeixen un cap i treballen coordinadament.

La Catalunya d'aleshores estava dividida en comtats. L'any 1006 un fill d' Oliba Cabreta, Comte de Cerdanya, Urgell i Conflent, decideix fer.se monjo a Ripoll. Sis anys més tard, en morir l'abat la comunitat l'escolleix com abat, l'Abat Oliba.

Donc bé. També en reunions assembleàries és a on l'Abat Oliba - i més tard bisbe de Vic - aconsegueix  un acord  amb  els nobles i la gent del pais perque s'estableixi  una petitíssima Treva  des del vespre dels dissabte fins a la primera hora del dilluns per assegurar la protecció dels eclesiàstics i famílies que fessin camí cap a les esglésies per acomplir el precepte dominical, sota pena d'excomunió. Quina sanció voleu que posi un bisbe sino?  No n'hi havia d'autoritat civil, aleshores l'excomunió tenia una certa força coercitiva.



Una Treva per poguer anar a Missa el diumenge, que afectava, atenció!:  només a la gent que viatjava desar-mada!!  Quins temps!!   La primera assemblea de Pau i Treva de què tenim notícia va ser la de Toluges, al Rosselló, l'any 1027. (En el plano Toluges és el nº 1, a la part dreta de la imatge, una mica més al nord d'Elna)


Plano a on s'assenyalen els llocs a on hi ha constància documental del pas de l'Abat Oliba. Observeu els comtats en que es va dividir el terrotori.


El model va ser comunicat al concili de Niça l'any 1041, i es va extendre per Europa de la mà dels benedictins. Aquesta va ser la primera gran aportació catalana a la cultura occidental.



El 1064 el comte Ramon Berenguer I va incorporar aquests acords als Usatges, que va ser la primera recopilació de dret a Catalunya. Els acords de les assemblees de Pau i Treva, quedaven incorporades al dret civil.  


 Els Usatges de Barcelona, el nucli antic dels quals fou promulgat per Ramon Berenguer I  i l'occitana Almodis de la Marca, entre els anys 1058 i 1064, van ser les primeres lleis promulgades a Catalunya. No ho van ser per un decret del comte, sino que els advocats de la cort van fer un primer resum del dret consuetudinari."   

Els antecedents de les Corts catalanes cal situar-los en la Cort Comtal (cap a l'any 1000) i precisament en aquelles assemblees de Pau i Treva que des del 1027 es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres i els actes de violència.

Les primeres Corts Catalanes daten de l'any 1192, any en què el braç popular participa per primera vegada a l'assemblea de Pau i Treva.


Les finances i el patrimoni del rei de la Corona de Catalunya i d'Aragó van ser controlats per un oficial regi, el mestre racional (magister racionalis). Aquesta figura va ser institucionalitzada l'any 1283 per Pere el Gran.
 



 ""A mitjan segle XIV, el 1359, amb la institució política de la Diputació del General – embrió de la Generalitat es va incorporar la figura de l'oïdor de comptes amb tasques de fiscalització i supervisió de les finances públiques

....

Extrets de l'article del Prof. J. Fontana:

""L’existència de la Diputació, un cos de reunió de Corts amb convocacions periòdiques són un tret diferencial de llocs com Castella, on les corts es reuneixen quan el rei vol.""

(...)

"" En aquest país l’equilibri de poders entre la noblesa feudal i la burgesia urbana és tan elàstic que permet que aquí no hi hagi rei. De fet, Catalunya no ha estat mai un regne i s’ha d’autonomenar “Principat”. Hi ha un Regne d’Aragó, un altre de València i un de Mallorca, però aquí no hi ha rei propi. I des de molt aviat, com a mínim des de Pere el Gran, aquests reis es veuen obligats a cedir en aquest joc entre la noblesa feudal i la burgesia urbana, principalment de Barcelona. El primer cop que cedeix Pere el Gran(1240-1285) és en el fet que s’han de fer corts regularment. Més endavant aniran augmentant de poder aquelles dues institucions que són el Consell de Cent i la Generalitat, que acabaran cobrant els impostos i fins tot acaben controlant el deute públicAixò és una cosa que no passa a cap altre lloc d’Europa fins el segle XVII amb els anglesos!""

""El problema és que aquí es va avançar en aquests aspectes massa aviat i massa dèbilment, perquè Catalunya té dos enemics, que són França i Castella, d’una gran força demogràfica. Aquest és un país que no té furs, sinó constitucions; i això és un fet molt important. És a dir, que és un país que funciona amb unes lleis que han estat pactades en les corts, una cosa que no es produeix a Castella, on només una part de la legislació surt de les corts.""


__________________________


LLegiu aquest article del Prof. Josep Fontana! Cap a la meitat  hi ha uns comentaris resumint la història de les institucions com només un historiador dels bons ho sap fer. Parla de les relacions entre el rei i les Corts, dels equilibris entre grups socials a l'edat Mitja, de l'Usatge Princeps Namque, de la Diputació del General...

>>  "Catalunya es va avançar en molts aspectes massa aviat" entrevista a Josep Fontana