15 d’abril de 2016

Desenvolupament de les Institucions a Catalunya.Història de la Sindicatura de Comptes


PETITA  NOTA  SOBRE  UNA DE LES  ARRELS  DEL TARANNÀ  PACTISTE CATALÀ:


Comentari de Josep Fontana, durant una entrevista que li fan:   ""...No sostinc en cap moment que siguem millors que els castellans o els francesos. Només remarco que som diferents (...) ""


En aquest país l’equilibri de poders entre la noblesa feudal i la burgesia urbana és tan elàstic que permet que aquí no hi hagi rei. De fet, Catalunya no ha estat mai un regne i s’ha d’autonomenar “Principat”. Hi ha un Regne d’Aragó, un altre de València i un de Mallorca, però aquí no hi ha rei propi. I des de molt aviat, com a mínim des de Pere el Gran, aquests reis es veuen obligats a cedir en aquest joc entre la noblesa feudal i la burgesia urbana, principalment de Barcelona. El primer cop que cedeix Pere el Gran (1240-1285) és en el fet que s’han de fer corts regularment. Més endavant aniran augmentant de poder aquelles dues institucions que són el Consell de Cent i la Generalitat, que acabaran cobrant els impostos i fins tot acaben controlant el deute públic… Això és una cosa que no passa a cap altre lloc d’Europa fins el segle XVII amb els anglesos!

El problema és que aquí es va avançar en aquests aspectes massa aviat i massa dèbilment, perquè Catalunya té dos enemics, que són França i Castella, d’una gran força demogràfica. Aquest és un país que no té furs, sinó constitucions; i això és un fet molt important. És a dir, que és un país que funciona amb unes lleis que han estat pactades en les corts, una cosa que no es produeix a Castella, on només una part de la legislació surt de les corts.""  

..........




 ""Aquest és un país que no té furs, sinó constitucions; i això és un fet molt important. És a dir, que és un país que funciona amb unes lleis que han estat pactades en les corts"" Josep Fontana.



Aquest llibre és per mí un dels importants, tot i ser un llibre d'especialistes: és tot el contrari d'un de divulgació.  L'autor ha anat estructurant  com  de  mica  en  mica  es  van  teixint les lleis i les institucions catalanes, molt lentament en el temps. Exposa com neix  la llengua catalana, els primers documents escrits que s'han conservat. 

Exposa com lentament creix l'autoconsciència  de  pertànyer a un  grup i a un territori: el 1115  un cronista de la ciutat de Pisa narra la gesta dels pisans i d'altres ciutats-estat d'Italia, juntament amb els  "catalans"  d'anar a Eivissa i Mallorca en operació de càstig  contra  els pirates que des d'allí, asolaven les seves costes.  Donc bé, aquesta és la primera  vegada que es fa servir la paraula "catalans", i que en tinguem constància.

(Seguiré. Tot tot molt documentat com correspon a un llibre de savis)


...........

>> Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal. 

Potser se us farà estrany que posi aquí aquest article. Però és que les "assemblees de Pau i Treva"  que va implementar l'Abat Oliba, a on hi concorrien els nobles del lloc, les autoritats  eclesiàstiques i una pila  de gent,  assemblees que es van anar repetint per tornar a acordar aquests acords, vàren ser  l'inici, l'embrió  de  les Corts catalanes.

 ..........


>>  Article sobre la formació de la Generalitat el 1359, el seu desenvolupament progressiu, la seva història fins l'actualitat "Els primers demócrates"  http://www.elpuntavui.cat/article/59-nomes-canals/631829-els-primers-democrates.html


..........


"El Consell de Cent de la ciutat de Barcelona (1249-1714)" Jaume Dantí i Riu. Ed. Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història. Barcelona 2002. 86 pàg.  
Petit llibre mida din5, nivell de divulgació, molt ben documentat, val la pena.


 



"Les Corts a la corona catalano-aragonesa"  Josep M. Mas i Solench. Ed. Dalmau. Col·lecció Episodis de la Història.
 
Petit llibret de divulgació de les Corts catalanes. Curt.





 
 ..........


PETITA  NOTA  DEL  DESENVOLUPAMENT  DELS  ENS  PÚBLICS  DE  FINANCES  I  DE  LA  GENERALITAT:



A les Corts de Barcelona celebrades el desembre de 1228   Jaume I Rei de  Catalunya posa sota les prerrogatives de pau i treva els jueus i aprofita els seus coneixements mercantils i financers. Després, en constituir les contribucions anomenades bovatge i altres per tal de finançar la conquesta de Mallorca, que és feu el 1229, confia a aquestos, i de forma oficial, la comptadoria i supervisió de les finances.


Els antecedents històrics posteriors de la Sindicatura de Comptes de Catalunya es remunten a l'edat mitjana. El Tribunal de Comptes del rei de la Corona de Catalunya del segle XIII és el primer òrgan fiscalitzador de què es té notícia a nivell general de la Corona. Les finances i el patrimoni del rei de la Corona de Catalunya i d'Aragó van ser controlats per un oficial regi, el mestre racional (magister racionalis). Aquesta figura va ser institucionalitzada l'any 1283 per Pere el Gran, si bé l'ofici del mestre racional es consolidà amb la reforma de l'Administració financera endegada per Jaume II, auspiciada per la burgesia catalana, i amb el nomenament d'un dels principals creditors del monarca, el ciutadà de Barcelona Arnau ça Bastida, com a Mestre Racional de la Cort el 1293.


Les posteriors divisions de l'ofici provocaren la coexistència del mestre racional de la Cort (amb seu i arxiu a Barcelona) amb la dels mestres racionals de la Cort als regnes de Sardenya, Mallorca, València i Aragó, tot ells titulars d'un ofici independent per l'abast territorial de les seves competències, però representats emblemàticament per un segell de l'ofici comú d'aparença molt similar.

Això es pot veure encara avui en els logotips que utilitzen la Sindicatura de Comptes de Catalunya, de la Comunitat Valenciana i de les Illes Balears, ja que totes tres comparteixen el mateix segell en forma d'ametlla amb la inscripció magister racionalis:


A mitjan segle XIV, el 1359, amb la institució política de la Diputació del General –embrió de la Generalitat– es va incorporar la figura de l'oïdor de comptes amb tasques de fiscalització i supervisió de les finances públiques. La Cort de Barcelona va abolir el 1379 els oïdors de comptes, que foren restablerts l'any 1413, quan van quedar configurats definitivament com l'òrgan fiscalitzador de la gestió econòmica i administrativa de la Generalitat.

 Les dues institucions van quedar abolides el 1716 pel Decret de Nova Planta. Després d'una existència interrompuda, no va ser fins al restabliment de la democràcia a la fi de la dictadura franquista que la institució fiscalitzadora externa dels comptes públics va quedar definitivament instituïda a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979, sota la denominació de Sindicatura de Comptes de Catalunya, i posteriorment recollida ens els articles 80 i 81 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

Resum de J.Oronich                       

(Primera publicació d'aquest post al juny 2012)