Com la prima de risc espanyola pot ser determinant en la independència de Catalunya

La partida d’escacs es juga als mercats europeus

 La moneda de pesseta el 1809

Si la crisi catalana afecta prou l’economia espanyola perquè la UE vegi en Espanya una altra Grècia, deixarà de considerar la independència un afer intern  

El 20% del deute públic espanyol és en mans del Banc Central Europeu, prop de 200.000 milions d’euros comprats a preu de saldo per l’autoritat bancària europea, en el marc d’un programa de compra de deute massiu per garantir la recuperació de les economies europees i, en última instància, l’estabilitat de l’euro. Però la caritat de Mario Draghi té data de caducitat. En el marc de la reunió del consell del BCE del proper 26 d’octubre podria anunciar la fi del programa a finals d’any, fet que obligaria Espanya a pagar molts més interessos per col·locar el seu deute als mercats internacionals, que es regeixen per la prima de risc com a indicador del grau de confiança en la solvència d’una economia.

De fet, hi ha indicis clars que, malgrat la protecció del BCE controlant la prima de risc espanyola i les maniobres polítiques d’algunes empreses cotitzades a l’IBEX-35 per parar el cop, l’economia espanyola ja pateix els efectes de la crisi política a Catalunya. Per exemple, les accions de la Guàrdia Civil i la maquinària judicial que es va posar en marxa per aturar el referèndum van ser castigades pels inversors, fins al punt que l’IBEX-35 encara no s’ha recuperat de les pèrdues de les darreres setmanes i la prima de risc està més alta del que tocaria tenint en compte que està continguda artificialment. El mateix govern espanyol ha rebaixat les seves previsions de creixement per al 2018 i ha anunciat que no complirà la disciplina de dèficit públic de la UE.

Amb tot, el president de l'executiu espanyol viatja a Brussel·les per participar a la cimera de Caps d'Estat i de Govern amb l'amenaça però sense l'aplicació concreta de l'article 155, per evitar presentar-se a Europa amb accions repressives que poguessin ser recriminades. Però intentarà tornar a Madrid amb l'aval de la UE per fer tornar Catalunya al carril constitucional. I per altra banda, el consell de ministres extraordinari es fa en dissabte, quan els mercats borsaris i els inversors hauran desconnectat fins dilluns a les 9h. D'aquesta manera, l'executiu espanyol intentarà evitar un possible impacte negatiu sobre les seves empreses de l'IBEX-35 i la prima de risc, que ja van rebre càstig després de la repressió policial de l'1-Oct i les detencions de càrrecs de la Generalitat el 20 de setembre.

L'IBEX-35 ja nota l'impacte de la crisi Catalunya-Espanya | arxiu de El món

Espanya, una altra Grècia?

“La posició actual de la UE és que cal trobar una sortida dins de l’ordre constitucional, però si aquest afer intern es traspassa a Europa perquè l’economia espanyola queda tocada i a Brussel·les interpreten que Espanya pot ser una altra Grècia, deixarà de ser un afer intern espanyol i es convertirà en un problema europeu, és a dir, en una guerra econòmica”, afirma en declaracions a El Món Albert Sagués, professor de la UPF i de la Barcelona School of Management. Sagués creu que “si el govern espanyol gestiona bé la crisi i aconsegueix que l’economia espanyola no sigui un problema a la UE, haurà guanyat la partida. Però si no se’n surt i la crisi política impacta en els números, Europa intervindrà per imposar una negociació”. L’economista David Ros també apunta aquesta línia, afegint que “la Constitució espanyola es va reformar per ordre de Merkel l’agost del 2012 perquè Zapatero no podia atendre els pagaments propers, i se li va dir que si volia tirar endavant havia de garantir que Espanya compliria la llei d’estabilitat pressupostària amb un sostre de dèficit. La por d’Europa és si Espanya podrà complir amb les seves obligacions. I si considera que no, obligarà les dues parts a negociar”, conclou en conversa amb aquest diari. 

La prima de risc és clau per determinar si Espanya serà capaç o no d'afrontar les seves obligacions financers. Per a David Ros, és molt rellevant el posicionament que adoptin els bancs alemanys en aquesta crisi, perquè "aquests bancs no veuen amb bons ulls que el BCE estigui comprant deute espanyol a un interès tan baix, afavorint clarament l'economia espanyola", i per altra banda, "està en dubte que Espanya pugui afrontar els venciments que té per a la primavera -superiors als 150.000 milions d'euros- segons quin sigui l'interès que hagi de pagar. El clima polític que hi hagi aleshores serà determinant per si els mercats confien o no en la solvència espanyola", conclou. Aquesta inestabilitat que queda reflectida en una prima de risc no intervinguda es pot veure agreujada pels esdeveniments que es puguin produir els propers dies si l'Estat tira endavant, com ha assegurat, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució: "Si hi ha una aturada de país, es tallen carreteres o es bloqueja el port, per exemple, això es tradueix ràpidament en una alarma per a Europa i en preocupació als mercats financers. I de retruc, pot activar els fons d'inversió voltors, que podrien veure com una oportunitat per obtenir beneficis a curt termini invertir en l'economia espanyola si la prima de risc es dispara", reflexiona el professor Albert Sagués.

"Europa no vol una economia catalana dèbil"

El professor d’Economia internacional d’ESADE Josep Comajuncosa afegeix un altre factor rellevant en l'impacte de la crisi catalana en l'economia espanyola. "La UE està preocupada pel funcionament de l'economia espanyola, perquè és el país que té més deute extern d’Europa, superior al deute extern que sumen Itàlia, Portugal i Irlanda i Grècia. Deute que tenen les empreses, el govern de Madrid i sobretot els bancs espanyols. I els creditors són bàsicament bancs, alemanys i francesos", relata Comajuncosa, que remarca que la UE, més enllà de consideracions polítiques sobre drets humans o democràcia, "està interessada en què aquest deute es pugui tornar". I a Brussel·les saben que "si l'economia catalana funciona malament perquè rep pressions i maniobres de Madrid, com ara la campanya perquè les empreses marxin de Catalunya, l'economia espanyola també funcionarà malament i no podrà pagar el deute. Aquesta és la clau", sentencia el professor d'ESADE en declaracions a El Món.

Per quina raó? Perquè el deute es torna amb els diners de superàvit d'exportacions, i el 25% de les exportacions espanyoles les genera Catalunya. "Madrid ha de ser conscient que si perjudica l'economia catalana amb pressions, llastra també l'economia espanyola i posa en qüestió la seva solvència a Europa, i això és un problema greu que pot fer que Europa s'impliqui en el conflicte Espanya-Catalunya i faci que es negociï, perquè els creditors europeus volen cobrar", conclou Comajuncosa.

http://elmon.cat/politica/partida-descacs-juga-als-mercats-europeus 


Notícies relacionades:

> "Rajoy, empeñado: un billón de deuda pública y 30.000 millones al año en intereses"  - 12.11.2017 -  Público -

(...) El BCE, mayor acreedor y financiador

“Endeudarse es barato por los bajos tipos de interés que se derivan de la política ultraexpansiva del Banco Central Europeo (BCE), y en el caso de España ha mejorado la prima de riesgo”, explica el economista Eduardo Garzón, para quien la viabilidad de esa opción “va a depender de que el BCE mantenga los tipos bajos y siga comprando deuda de forma estable”.

Esa política hace que, según los datos del Banco de España, las letras del tesoro tengan un interés de entre tres y cuatro décimas negativas, que los bonos a cinco años estén en un 0,5% y que las obligaciones a diez y quince años alcancen, respectivamente el 1,63% y el 2,18%.

No obstante, bonos y obligaciones comenzaron a mostrar tendencias alcistas antes de que el BCE, el principal acreedor del Tesoro español y el principal financiador del Estado tras comprar 201.103 millones entre marzo de 2015 y agosto de 2017, anunciara que prorroga su programa de estímulos de enero a septiembre, pero rebajando de 60.000 a 30.000 euros el volumen de compra semanal de deuda en toda Europa.

“Puede haber un repunte de los tipos de interés, pero en todo caso va a ser progresivo y no tiene por qué ser preocupante”, pronostica Garzón, para quien una de las claves que marcará su evolución estará en el comportamiento de los compradores institucionales, algunos de los cuales, como bancos y grandes empresas, deben una parte de su liquidez actual a las inyecciones del BCE.

En cualquier caso, el movimiento anunciado por el principal financiador del Estado español, y titular de más de un 20% de la deuda, ha comenzado a activar alertas ante el evidente cambio de escenario y las posibles respuestas del Gobierno: actuar sobre los ingresos subiendo impuestos o hacerlo sobre los gastos mediante recortes.

(Leerlo todo en el link del título)

.....................

Entrades a la Cuca de Llum relacionades amb la prima de risc i la independència de Catalunya: 

> Sala i Martin explica com el deute d'Estat d'España ens farà independents.

> Sala i Martín reitera que “Europa no permetrà inestabilitat a partir d’una Catalunya independent, perquè als seus bancs i multinacionals no els interessa”