Hem assistit a l’última mutació: el Procés era terrorisme. Esclar, quan vius al món al revés, has de fer lleis per a un món al revés. L’amnistia o la societat de la creu. Quina creu!
Avui és un dia molt interessant, perquè apareix a les portades, i no només de l’ARA, el verb blindar. “Acord perquè la llei d’amnistia blindi el Tsunami i els CDR”. Com saben, el PSOE, Esquerra i junts estaven buscant un text per a la llei d'amnistia que la setmana que ve s’aprovarà al Congrés que aconseguís el seu propòsit, és a dir, que els exiliats, que els processats, que els inhabilitats del Procés quedessin tots amnistiats.
I aquí és on els demano un moment d’atenció. Tenim el poder legislatiu jugant al gat i la rata amb el poder judicial. Hem arribat a un punt en què hem acceptat amb naturalitat que els jutges estan tan en contra de l'amnistia que no voldran aplicar-la i que és lògic que els que fan les lleis s’assegurin que els jutges no tindran més remei que aplicar la llei. Com s’ha de veure la democràcia espanyola!: protegint-se davant els jutges que tenen l’agenda política del PP i de Vox. Sabent per avançat què decidirà el jutge. I per això, davant d’aquesta arbitrarietat, parlen de “blindar” una llei. O és que pel sol fet de ser llei (donant per descomptat que està ben feta) els jutges no tenen l’obligació d’aplicar-la?
El que ens porta a una segona conclusió: davant d’aquesta parcialitat de la justícia, considerar que s’ha estat capaç de “blindar” una llei em sembla una ingenuïtat, pel cap baix. Dono per fet que els jutges encarregats d’aplicar l’amnistia que hi estiguin en contra han preparat la seva pròpia estratègia per no fer-ho, com si això fos un partit de futbol. En aquestes condicions, no troben que és una ingenuïtat que hi hagi res blindat? L’estat de dret espanyol jugant al gat i a la rata. I de quina manera. Avui expliquem que de la manera que han redactat la llei PSOE, Esquerra i Junts, “el terrorisme en quedaria exculpat sempre que no hi hagués una «intenció directa» de violar greument drets humans”, com seria mort, tortures i tractes degradants. O sigui, fixin-se què fa fer la intenció del jutge García-Castellón d’imputar terrorisme a Puigdemont i Rovira pel Tsunami. Fa dir al legislador que segons quins siguin els efectes del terrorisme sí que val l’amnistia. A veure, si és terrorisme viola tots els drets. Aquí el problema és haver d’acceptar la possibilitat que el jutge consideri que el Tsunami i els CDR eren terrorisme. Feijóo deia ahir que “el terrorisme, ni es tapa ni es perdona”. Hem assistit a l’última mutació: el Procés era terrorisme. Esclar, quan viu al món al revés, has de fer lleis per a un món al revés. O sigui, cal insistir: Tsunami no és terrorisme, i com deia aquell, quins temps, aquests, en què s’ha d’anar explicant el que és obvi. Però és que s’ha d’explicar el que és obvi, perquè si no, et passen per sobre. L’amnistia o la societat de la creu. Quina creu! Mirin això. El text de la llei pactat ahir inclou la precisió que quan s’aprovi l’amnistia, el jutge haurà de deixar sense efecte les ordres de recerca, detenció i ingrés a presó. Aquest és el nivell a què obliga l’envestida d’uns jutges que se senten corregits i desautoritzats per l’amnistia.
Tot això està enfonsant la qualitat de l’estat de dret espanyol a noves cotes, que ja semblava impossible. Deuen recordar que la setmana passada, la vicepresidenta Teresa Ribera, socialista, va dir que García-Castellón sempre sentenciava a favor dels mateixos, o sigui, del PP. Doncs bé, ahir, en un acte al Círculo Ecuestre, González Pons, del PP, va qualificar ahir el TC de “càncer de l’estat de dret”, i va dir que el PP es planteja deixar de presentar recursos al TC perquè està dominat per un president connectat amb Sánchez. O sigui, tenim una vicepresidenta advertint contra la parcialitat d’un jutge, García-Castellón, i un càrrec del PP titllant de "càncer" el TC. Després va demanar disculpes, però ja estava dit. Al PP no li agrada aquest TC. Ja se sap que al PP li agraden més els tribunals que pot controlar per la porta del darrere.
I tot aquest panorama, a causa de Catalunya. Si l’haguessin reconegut, no estarien així. Si el PSOE no s’hagués sumat al 155 i no hagués promès que portaria Puigdemont a Espanya, ara no estaria llançant-se els plats pel cap amb la justícia. Ara s’adonen del que feia molt de temps que els advertíem des de Catalunya. Però aquesta és una altra història.
Bon dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada